
Amb l'arribada de l'estiu i les vacances, augmenta l'interès per les previsions meteorològiques, no només pel temps que farà al lloc de descans, sinó també durant el desplaçament fins a la destinació.
El progrés de la meteorologia ha experimentat un desenvolupament continu i intens des que, a mitjan segle XIX, aquesta ciència es va organitzar al voltant dels serveis meteorològics nacionals i de l'OMM Organització Meteorològica Mundial. Aquesta organització, acompanyada d'una xarxa mundial de comunicacions i de l'arribada dels ordinadors, ha acabat desembocant en previsions cada vegada més precises.
Així, mentre que el 1950 les previsions del temps no anaven més enllà de les 36 hores, actualment ja es treballa amb previsions a 15 dies vista. Els mitjans de transport han pogut augmentar la seguretat i la comoditat del passatge gràcies a les previsions meteorològiques. En la navegació marítima, la irrupció de la tecnologia també ha estat espectacular. En les travessies entre la Península i les Balears o l'Estret, els capitans reben en tot moment les diferents actualitzacions dels mapes de vent previst i d'alçada de l'onatge, unes prediccions que han evolucionat notablement al llarg dels anys, en molts casos coincidint amb els conflictes bèl·lics que s'han anat succeint.
En aquest sentit, la Segona Guerra Mundial no en va ser una excepció i va portar els primers intents de conèixer l'onatge previst durant els desembarcaments aliats mitjançant funcions aleatòries i matemàtiques. A partir de la dècada dels vuitanta es treballa amb models més complexos, anomenats neuronals, que prediuen amb més fiabilitat les onades previstes, el seu període (distància entre onades) i la mar de fons (onatge generat a distància que arriba fins a una zona). Aquests mapes han millorat vertiginosament en els últims 15 anys fins a convertir-se en indispensables per vetllar per la seguretat i la comoditat del passatge.
La tripulació dels vaixells sempre els consulta i, en funció d'aquests mapes i de les dades rebudes d'altres vaixells en ruta, es prenen les decisions oportunes, escollint el rumb més segur i còmode per al passatge o, en casos excepcionals, optant per cancel·lar els vaixells menys confortables amb fort onatge, com ara els fast ferries. Malgrat els avenços en les prediccions, la prudència i l'experiència són fonamentals a la mar.
Hi ha diferents denominacions segons l'alçada que assoleixin les onades, des de mar plana (menys de 0,1 metres) fins a mar enorme (de 6 a 9 metres), passant per arrissada, marejol, maror, forta maror, maregassa i mar brava. Normalment no se superen els 9 metres. No s'han de confondre els estats de la mar o l'alçada de les onades amb les anomenades rissagues. Aquest fenomen relacionat amb l'altura de la mar es coneix des de sempre i afecta especialment el port de Ciutadella, a l'illa de Menorca. Encara hi ha incògnites sobre aquest fenomen, però, en resum, es tracta d'elevacions sobtades del nivell de la mar que segueixen una cadència més o menys regular. Avui dia, en les seves previsions, el Centre Meteorològic Territorial a les Illes Balears d'Aemet, les té molt en compte.