Català
Castellà
Francés
Anglès
Italià
Ángela María Fernández (Palma de Mallorca, 1990), més coneguda com a Angy, va començar la seva trajectòria professional en el món de l’espectacle després de quedar en segona posició al concurs musical Factor X. Tanmateix, el seu veritable salt a l’èxit va arribar amb el seu paper a la sèrie Física o Química. Una producció que va captivar tota una generació i que torna gairebé 10 anys després per marcar de nou un abans i un després en la carrera d’aquesta jove enamorada de la seva terra. Vam aprofitar una travessia al ferri Hypatia de Alejandría per conversar amb ella.
P. D’on neix el teu interès per la música i la interpretació? Com van ser aquells inicis?
R. El meu interès per la música comença gràcies a la meva família. El meu pare es passava el dia cantant i tocant la guitarra, li agradava molt el flamenc, i la meva germana, que em porta onze anys, canta molt bé. Sempre escoltava música gràcies a ells. El gust per la interpretació em ve d’haver vist sempre pel·lícules. Em fascina des de petita i quan anava al cinema em quedava meravellada. A més, vaig començar a fer teatre als sis anys i vaig continuar fins que vaig començar l’institut.
P. Has tocat diversos àmbits del món de l’espectacle. Amb quina faceta et quedes?
R. És molt difícil triar-ne una. Tot i que gaudeixo molt de totes, crec que em quedo amb actuar. La música m’acompanya cada dia, però ara estic més aturada en aquest aspecte. Fa temps que no canto i és una espineta que tinc clavada, perquè encara no he acabat de trobar el meu camí en la música. Però estic treballant per tenir més confiança en mi mateixa i així poder treure alguna cosa en què cregui i que pugui defensar de veritat. Encara que continuo triant la interpretació, tornant a gravar Física o Química he estat molt feliç; m’agrada moltíssim.
P. Com ha estat tornar al rodatge de Física o Química després de tants anys?
R. Increïble, ens ho hem passat superbé. Amb la situació sanitària que estàvem vivint ha estat una mica estrany perquè no ens podíem abraçar, tot i que en alguna escena no hem tingut més remei que besar-nos o abraçar-nos si així ho marcava el guió… Ens fa molta pena que només siguin dos capítols i que només hàgim estat tres setmanes junts, perquè ja havíem recuperat la dinàmica de treball i ha estat com si no hagués passat el temps entre nosaltres.
Cartell de ‘Física o Química: El Reencuentro’. Foto: @angynas
P. Fa més de deu anys vas deixar la teva Mallorca natal per trobar una oportunitat com a actriu a la capital. Què trobes a faltar de la ciutat que et va veure créixer?
R. Trobo a faltar el mar, tot i que també la meva família i les meves amigues. Vaig marxar quan tenia 16 anys i llavors tenia una rutina: anava a l’institut, tenia les meves classes de ball i de piano, els meus grups d’amics… Al final, això a Madrid és més complicat, sobretot per la feina que he triat.
P. Quin és aquell racó preferit que mai no pot faltar en una escapada a Palma?
R. Sempre m’agrada anar al passeig del Born, que és on passava el temps amb les meves amigues durant l’adolescència. M’agrada passejar pels carrers de Palma, menjar-me un gelat a Ca’n Joan de s’Aigo o una orxata d’ametlla, que bona (sospira). També m’agrada prendre una copa de vi en un hotel amb vistes, fer una mica de turisme, pujar a algun lloc prou alt per veure Palma i, sempre, encara que sigui hivern, veure el mar.
Angy amb Noel i Elvis al camarot #petfriendly de l’‘Hypatia de Alejandría’.
P. Què significa per a tu poder viatjar? I què t’agrada de fer-ho en vaixell?
R. Per a mi viatjar és gaudir, aprendre i superar-me a mi mateixa, perquè sempre he tingut moltes pors. Quan viatjo, els dos primers dies estic molt nerviosa, però després ja m’hi adapto; és com un repte. No estic gaire acostumada al vaixell i quan de sobte vam arribar al port de Palma i vaig veure la catedral ja em vaig sentir a casa. Vam estar molt bé al camarot amb els meus gossos, que van estar superbé, i si l’any que ve passo molt de temps sense treballar, pensar que puc marxar en vaixell amb els meus gossets em fa molt feliç.
P. Quin és el teu somni encara no complert?
R. El meu somni és que algú confiï en mi i m’ofereixi un personatge de cinema o de sèrie en què pugui explorar, aprendre i descobrir, perquè com que som tanta gent en aquest món no sempre tinc l’oportunitat.
TEXT:
Ángela María Fernández (Palma de Mallorca, 1990), més coneguda com a Angy, va començar la seva trajectòria professional en el món de l’espectacle després de quedar en segona posició al concurs musical Factor X. Tanmateix, el seu veritable salt a l’èxit va arribar amb el seu paper a la sèrie Física o Química. Una producció que va captivar tota una generació i que torna gairebé 10 anys després per marcar de nou un abans i un després en la carrera d’aquesta jove enamorada de la seva terra. Vam aprofitar una travessia al ferri Hypatia de Alejandría per conversar amb ella.
P. D’on neix el teu interès per la música i la interpretació? Com van ser aquells inicis?
R. El meu interès per la música comença gràcies a la meva família. El meu pare es passava el dia cantant i tocant la guitarra, li agradava molt el flamenc, i la meva germana, que em porta onze anys, canta molt bé. Sempre escoltava música gràcies a ells. El gust per la interpretació em ve d’haver vist sempre pel·lícules. Em fascina des de petita i quan anava al cinema em quedava meravellada. A més, vaig començar a fer teatre als sis anys i vaig continuar fins que vaig començar l’institut.
P. Has tocat diversos àmbits del món de l’espectacle. Amb quina faceta et quedes?
R. És molt difícil triar-ne una. Tot i que gaudeixo molt de totes, crec que em quedo amb actuar. La música m’acompanya cada dia, però ara estic més aturada en aquest aspecte. Fa temps que no canto i és una espineta que tinc clavada, perquè encara no he acabat de trobar el meu camí en la música. Però estic treballant per tenir més confiança en mi mateixa i així poder treure alguna cosa en què cregui i que pugui defensar de veritat. Encara que continuo triant la interpretació, tornant a gravar Física o Química he estat molt feliç; m’agrada moltíssim.
P. Com ha estat tornar al rodatge de Física o Química després de tants anys?
R. Increïble, ens ho hem passat superbé. Amb la situació sanitària que estàvem vivint ha estat una mica estrany perquè no ens podíem abraçar, tot i que en alguna escena no hem tingut més remei que besar-nos o abraçar-nos si així ho marcava el guió… Ens fa molta pena que només siguin dos capítols i que només hàgim estat tres setmanes junts, perquè ja havíem recuperat la dinàmica de treball i ha estat com si no hagués passat el temps entre nosaltres.
P. Fa més de deu anys vas deixar la teva Mallorca natal per trobar una oportunitat com a actriu a la capital. Què trobes a faltar de la ciutat que et va veure créixer?
R. Trobo a faltar el mar, tot i que també la meva família i les meves amigues. Vaig marxar quan tenia 16 anys i llavors tenia una rutina: anava a l’institut, tenia les meves classes de ball i de piano, els meus grups d’amics… Al final, això a Madrid és més complicat, sobretot per la feina que he triat.
P. Quin és aquell racó preferit que mai no pot faltar en una escapada a Palma?
R. Sempre m’agrada anar al passeig del Born, que és on passava el temps amb les meves amigues durant l’adolescència. M’agrada passejar pels carrers de Palma, menjar-me un gelat a Ca’n Joan de s’Aigo o una orxata d’ametlla, que bona (sospira). També m’agrada prendre una copa de vi en un hotel amb vistes, fer una mica de turisme, pujar a algun lloc prou alt per veure Palma i, sempre, encara que sigui hivern, veure el mar.
P. Què significa per a tu poder viatjar? I què t’agrada de fer-ho en vaixell?
R. Per a mi viatjar és gaudir, aprendre i superar-me a mi mateixa, perquè sempre he tingut moltes pors. Quan viatjo, els dos primers dies estic molt nerviosa, però després ja m’hi adapto; és com un repte. No estic gaire acostumada al vaixell i quan de sobte vam arribar al port de Palma i vaig veure la catedral ja em vaig sentir a casa. Vam estar molt bé al camarot amb els meus gossos, que van estar superbé, i si l’any que ve passo molt de temps sense treballar, pensar que puc marxar en vaixell amb els meus gossets em fa molt feliç.
P. Quin és el teu somni encara no complert?
R. El meu somni és que algú confiï en mi i m’ofereixi un personatge de cinema o de sèrie en què pugui explorar, aprendre i descobrir, perquè com que som tanta gent en aquest món no sempre tinc l’oportunitat.
TEXT: PAULA NIETO
