Navegació per categories
cuatro-islas-en-cinco-dias
Blog entreolas

Cuatro islas en cinco días


El periodista especializado en temas marítimos, Javier Ortega Figueiral, recorre en cinco días las islas Baleares en cinco buques y recalando en siete puertos. Domingo, 21:45 Terminal Drassanes del puerto de Barcelona Doy mi nombre y un número de localizador en la taquilla de Baleària. Esperando recibir el billete con el papel de embarque del coche me llevo la primera sorpresa del viaje: me han preparado en cinco sobres con  la documentación de todo el recorrido que en cinco días me llevará de Barcelona a Dénia. En lugar de recorrer 464 kilómetros por carretera, lo haré pasando por todas las islas Baleares en cinco buques de la compañía. [caption id="attachment_351" align="alignright" width="300"] Buque 'Martín i Soler' (autor: Vicens Giménez) Buque 'Martín i Soler' (autor: Vicens Giménez)[/caption] Esta aventura marítimo-insular empieza entrando por una de las rampas popa con mi Smart, que queda estacionado en uno de los garajes del Martin i Soler. Cena ligera y directo a la cabina, donde escribo y me vence el sueño hasta las 07:45, cuando el capitán Pedro Batista me invita a ver la maniobra de llegada a los muelles de Son Blanc desde el puente de mando, mientras el sol sale tras los edificios de Ciutadella. Lunes, 18:30 Puerto de Son Blanc, Ciutadella En el mismo amarre que ocupaba el Martín i Soler por la mañana está ahora el fast ferry Nixe. En el garaje, bicicletas, motos, 60 coches y varias furgonetas mallorquinas de vuelta a la isla. El capitán Vicente Ortega me recibe en su puente de mando, más similar al de un gran avión que al de un barco clásico. Martes, 07:30 Puerto de Palma [caption id="attachment_99" align="alignleft" width="300"] Amanecer en el puerto de Palma visto desde el 'Nissos Chios'. Amanecer en el puerto de Palma visto desde el 'Nissos Chios' (autor: Javier O. Figueiral).[/caption] Amanece en Palma y embarco por la popa del Nissos Chios, un moderno ferry que hoy está rodeado de cruceros. A las ocho en punto empieza la navegación de tres horas rumbo a Eivissa. El práctico embarca junto el faro de Botafoc, para llevarnos hasta los nuevos muelles comerciales, desde donde vemos Dalt Vila y el buque Virot, que trae camiones desde La Savina; también el Formentera Direct, que entra en puerto, y el Posidonia, que carga vehículos y pasaje en el muelle comercial. Miércoles, 10:30 Puerto de Eivissa, muelle comercial [caption id="attachment_98" align="alignright" width="300"] El fast ferry 'Ramon Llull' llegando al puerto de Eivissa. El fast ferry 'Ramon Llull' llegando al puerto de Eivissa (autor: Javier O. Figueiral).[/caption] El entrañable Posidonia espera en el muelle comercial. Zarpamos. Al contrario que los rápidos, el ferry Posidonia es un barco tranquilo, con gran capacidad de carga y unas cubiertas donde disfrutar de un paisaje que nunca se pierde de vista, siendo especialmente bonito el paso de Es Freus. Con tranquilidad y seguridad el Posidonia queda amarrado en el dique de abrigo. Jueves, 20:30 Puerto de La Savina, Formentera [caption id="attachment_100" align="alignleft" width="300"] El ferry 'Posidonia' llegando a Eivissa. El ferry 'Posidonia' llegando a Eivissa (autor: Javier O. Figueiral).[/caption] Por encima del dique de abrigo aparece la silueta del buque más grande que opera en este puerto: el Ramon Llull. En menos de 20 minutos todos los vehículos y pasaje estamos a bordo y el ferry de alta velocidad pone rumbo a Dénia, dejando las luces de Formentera atrás y con muchos habitantes de la isla a bordo encantados por no tener que pasar por Eivissa para ir a la península. A las dos horas y media de haber zarpado de La Savina, la proa del Ramon Llull queda frente a Baleària Port, la terminal marítima y central de la naviera. Tras 95 horas del primer embarque en Barcelona, cinco travesías en otros tantos barcos, catorce maniobras en siete puertos junto a muchas conversaciones y paisajes para recordar, pongo pie (y coche) en Dénia. Final del viaje. Javier Ortega Figueiral  | Periodista    
Publicador de continguts
Eivissa: molt més que discoteques
Guías de viajes

Eivissa: molt més que discoteques

  Eivissa va ser la destinació turística que millor va resistir la crisi de la Covid el 2021, quan les restriccions encara impedien l’obertura dels clubs. Les seves cales, la gastronomia, els mercats i la riquesa del patrimoni cultural, distingit com a Patrimoni de la Humanitat, expliquen per què va mantenir l’auge fins i tot en el pitjor moment.   Amb 572 quilòmetres quadrats, es pot arribar fàcilment a qualsevol punt de l’illa. Tot i així, sempre queden ganes de passar-hi més dies per continuar descobrint els seus atractius.   Dia 1: 09:00 Esmorzar a Santa Gertrudis. És el cor de l’illa, un dels pobles més pintorescos i reconeguts per la seva oferta gastronòmica. A la nit, el centre de vianants està molt concorregut, però també és el lloc ideal per esmorzar lluny del tràfec turístic. Dues bones propostes són el clàssic Bar Costa, amb els seus entrepans de pa amb tomàquet i embotits, o el cosmopolita Musset Café, amb un brunch variat que inclou opcions veganes.   Santa Gertrudis 10:00 El pont del «fameliar». En només 15 minuts amb cotxe s’arriba a Santa Eulària des Riu, que rep el nom perquè és l’únic municipi de les Balears amb un riu. Avui només conserva un canal d’aigua salabrosa al tram final, però val la pena pel passeig que surt del pont vell, on la llegenda diu que neix un dels follets de la mitologia eivissenca, el fameliar.   11:00 L’església fortalesa. A pocs metres del pont s’alça el Puig de Missa, un turó coronat pel màxim exponent de les esglésies fortificades que, segles enrere, servien de refugi davant els atacs barbarescos.   El Puig de Missa, amb el Mediterrani al fons 12:00 Snorkel a les platges del nord. El nord de l’illa destaca per la costa abrupta, tallada per cales de sorra i esquitxada d’illots. Aquest paisatge les converteix en un indret privilegiat per gaudir de l’snorkel. Un bon exemple és la bahía de Xarraca, amb la cala del mateix nom, el racó de S’illot des Renclí i Cala Xuclar. 15:00 Dinar al costat de la mar. A S’illot des Renclí hi ha un bon restaurant per tastar l’icònic bullit de peix, un guisat mariner servit en dos temps amb arròs a banda, mentre que la recollida Cala Xuclar acull un petit xiringuito amb peix fresc.   El «bullit», plat típic eivissenc 18:00 El poble dels mercats. Sant Carles va ser l’epicentre dels hippies i als voltants hi ha els dos mercats emblemàtics de l’illa: Punta Arabí, obert els dimecres, i Las Dalias, punt de peregrinació tots els dissabtes i les nits de dilluns, dimarts i diumenge. 21:00 Per començar la nit. Davant l’església de Sant Carles ens espera Ca n’Anneta, un bar on el temps sembla haver-se aturat. La seva fama es deu a les tapes populars, els montaditos i, sobretot, un famós licor d’herbes artesà. Dia 2: 09:00 Esmorzar davant les muralles. El Croissant Show és famós pels esmorzars de brioixeria francesa davant del Portal de ses Taules, l’entrada principal a les muralles renaixentistes de la capital de l’illa.   09:30 Dalt Vila, Patrimoni de la Humanitat. Dins la ciutadella, les visites imprescindibles són l’església de Santo Domingo, la catedral i els set baluards. També val la pena caminar sense rumb pels carrerons i relaxar-se amb un còctel, un suc fresc o una bona tapa a S’Escalinata. L’escala de pedra amb els pufs de colors és un dels racons més fotografiats de Dalt Vila.   S’Escalinata, a Dalt Vila, és una opció excel·lent per a tapes i copes 11:30 El cementeri fenici-púnic. Després de sortir pel Portal Nou, arribem a les portes del Museo d’Es Puig des Molins, dedicat a la necròpolis fenici-púnica més important del Mediterrani. La visita inclou un recorregut pels hipogeus, les galeries funeràries excavades des del segle VII aC. 13:00 Jaciments arqueològics. La ruta històrica es completa amb dos jaciments que valen la pena per la seva ubicació. El poblat fenici de Sa Caleta, al costat d’una petita cala de pescadors, va ser el primer nucli urbà de l’illa. A 15 minuts amb cotxe, l’assentament rural ses Païsses de Cala d’Hort inclou restes púniques, romanes i bizantines, així com la casa pagesa de Can Sorà. 15:00 Dinar davant es Vedrà. El majestuós illot des Vedrà acapara tota l’atenció fins a Cala d’Hort. Es pot continuar gaudint de les vistes amb els bons arrossos del Restaurante El Carmen i una tarda de platja. 20:00 Posta de sol a la badia de Portmany. La part sud de la badia guanya terreny a l’hora de contemplar la posta de sol gràcies a llocs com el xiringuito Es Puetó, el chill-out del Kumharas o el nou auditori d’Es Caló de s’Oli. 21:30 Sopar a la capital gastronòmica. Sant Antoni es va consolidar com a meca gastronòmica després que Es Tragón obtingués la primera de les dues estrelles Michelin que distingeixen restaurants de l’illa. Al nucli antic del poble destaca l’històric Es Rebost de Can Prats, el gran referent de la cuina autòctona tradicional.


Llegir més
Mallorca: los secretos del bosque de Bellver
Guías de viajes

Mallorca: los secretos del bosque de Bellver

  El bosque de Bellver se considera Parque Histórico Natural, y es de titularidad municipal desde 1931.   Ocupa una superficie de 126 hectáreas y es el espacio de dominio y uso público más extenso de Palma. Se encuentra a tan solo 3 kilómetros del centro de la ciudad y se puede acceder en transporte público.   Sa Pujada El camino original al Castillo de Bellver parte de la plaza Gomila. Por la calle de Bellver, entre modernas construcciones de los años 70 y bellos edificios modernistas de principios del siglo XX, llegamos al acceso principal y más antiguo del interior del bosque que viste la montaña conocida como El puig de la Mesquita (topónimo recogido en época medieval). Esta vía fue construida en 1859, sobre el viejo trazado original, con motivo de la visita de la reina Isabel II a Palma. La escalinata, larga y empinada, que tenemos justo enfrente es la que se conoce popularmente como Sa pujada y constituye un paseo muy concurrido por deportistas y visitantes.     Capilla de San Alonso Rodríguez Se encuentra a medio camino, entre el portal del bosque de Bellver y el castillo, a mano derecha de Sa pujada. La capilla de San Alonso Rodríguez fue construida entre 1883 y 1885 en el lugar donde, según una tradición local, la Virgen María se le apareció al santo portero de Monte Sión (conocida iglesia y convento de los jesuitas en el centro histórico de Palma desde el siglo XVI), hacia el año 1572, para secarle el sudor y aliviarle de un súbito malestar que a punto estuvo de acabar con su vida.       El Castillo de Bellver Concebido como residencia real, el Castillo de Bellver se halla situado sobre un montículo a 112,6 metros de altura sobre el nivel del mar, dominando la bahía y gran parte de la isla de Mallorca. Su construcción se inició en 1300 por orden de Jaime II, rey de Mallorca. Los trabajos de la mole duraron nueve años y los de ornamentación se terminaron más tardíamente.     Las Cuevas de Bellver Todo el material necesario para la construcción del castillo -miles de sillares de marés (arenisca)- se extrajo de unas canteras situadas en el interior mismo de la montaña, a unos 35 y 70 metros por debajo del patio de armas. Ocupan una superficie de 30.000 m2 y sus accesos se encuentran próximos a las instalaciones de la sección montada de la Policía Local de Palma (acceso a pie por la esplanada del aparcamiento superior). Durante la Guerra Civil (1936-1939) se habilitaron como almacén militar de combustible y munición. Actualmente no se pueden visitar porque no reúnen las condiciones de seguridad necesarias para grandes grupos de personas.       Un polvorín del siglo XVII Des de la esplanada de juegos infantiles podemos salir al barrio del Terreno -conocido así por haber sido edificado a mediados del siglo XIX sobre un terreno del Real Patrimonio del Estado- y regresar a la plaza Gomila por la calle Polvorín, topónimo que nos remite a la posible existencia de un almacén de munición en el siglo XVII (1686) en el interior del bosque de Bellver. Durante este breve recorrido podemos identificar las casas que ocuparon en tiempos pasados importantes escritores y artistas de la talla de Santiago Rusiñol, Gertrude Stein o el nobel español Camilo José Cela Trulock.    


Llegir més