Navegació per categories
doce-nombres-de-barcos-de-balearia
Blog entreolas

La historia detrás de los nombres de barco


Fue en Fitur, cuando el presidente de Baleària, Adolfo Utor, desveló los nombres que llevarán los dos nuevos ferries propulsados por GNL, Gas Natural Licuado: Hypatia de Alejandría y Marie Curie, dos mujeres destacadas por su sus aportaciones a la ciencia. Dos mujeres que dan nombre a los nuevos smartships de Baleària, actualmente en diferentes fases de construcción en el Cantiere Navale Visentini, astilleros situados a menos de una hora al sur de Venecia. En esta misma factoría nacieron también otros barcos de Baleària: el Visemar One y los gemelos Nápoles y Sicilia. Los dos nuevos con nombres de dos mujeres trascendentes en la historia, serán las construcciones número 232 y 233 de la empresa de la familia Visentini. Los barcos se bautizan con un nombre que los identifica y generalmente lo mantienen durante toda su vida operativa, aunque en otras ocasiones, este puede variar, como también su bandera o puerto de registro. Lo que nunca cambiará un buque es su número de IMO, las siglas de la Organización Marítima Internacional. Se trata de una combinación de siete cifras que se asigna desde mediados de los años 90 a aquellos barcos sujetos al Convenio Internacional para la Seguridad de la Vida Humana en el Mar, y que tiene que ser visible desde el exterior. En Baleària, los nombres de la flota tienen diferentes orígenes: desde la concienciación por el medio ambiente, ser homenaje o recordar ciudades, islas o zonas geográficas. También están dedicados a personajes históricos o incluso recuerdan a barcos de otros tiempos. Estos son 12 nombres de barcos de la flota actual y de la histórica de la compañía en los que quizá ya hayas navegado o en los que viajarás próximamente. ¿Te has preguntado quién o que está detrás de su denominación? Cecilia Payne La más reciente incorporación a la flota de la compañía es un catamarán de 86 metros de eslora que tiene capacidad para 800 pasajeros y 200 vehículos y que inicialmente se destinará a la línea que une diariamente Palma con Dénia, realizando una escala intermedia en Eivissa. Baleària ha querido dedicar este buque de alta velocidad a Cecilia Helena Payne-Gaposchkin (ese es su nombre completo), que se convirtió en la primera en lograr un doctorado en el área de astronomía en el Radcliffe College, hoy parte de Harvard,  y que demostró, entre otros hallazgos, que el hidrógeno es el principal componente de las estrellas. Su trabajo fue definido en su momento como “la tesis doctoral en astronomía más brillante de la historia”, según Otto Struve, uno de los grandes astrónomos de la historia. [caption id="attachment_2001" align="aligncenter" width="1000"] Cecilia Payne balearia nombres de buques Cecilia Payne, la más reciente incorporación a la flota de la compañía.[/caption] Martín i Soler Este ferry de 165 metros de eslora y construido en los astilleros Barreras de Vigo, recuerda a un compositor de música para ballet y ópera nacido en Valencia en 1754. El músico vivió y tuvo un éxito profesional notable en ciudades como Nápoles, Viena y San Petersburgo, siempre cerca de la corte local, donde llegó a componer hasta 21 óperas. El Martín i Soler, que aun habiendo pasado por casi todas las líneas de la compañía, en los últimos tiempos opera casi en exclusiva la línea Barcelona-Ciutadella, con escala intermedia en Alcúdia. Dénia Ciutat Creativa Con algo más de 44.000 habitantes, que se multiplican hasta los 200.000 en los meses de verano, Dénia, en la comarca de la Marina Alta, es una de las ciudades más importantes de la provincia de Alicante y la Costa Blanca y es la casa de Baleària, pues las oficinas centrales de la naviera están en su puerto,  en Baleària Port, un moderno edificio que es uno de los corazones de la localidad. El ferry de 150 metros de eslora que se incorporó en 2016 se bautizó como Dénia Ciudad Creativa' ya que la Unesco la designó, por su excelencia y variedad, como ciudad creativa de la gastronomía en 2015. [caption id="attachment_2002" align="aligncenter" width="1000"] Abel Matutes, barco de Baleària El barco 'Abel Matutes' es el de mayor eslora de la flota de Baleària (foto: Javier Ortega).[/caption] Abel Matutes Con el bautizo de este buque, el de mayor eslora de la flota y que realiza la línea entre Palma y Barcelona, Baleària quiso rendir homenaje a los emprendedores que a finales del siglo XIX pusieron en marcha las primera navieras de Eivissa, y que con su tesón y capacidad para vencer las dificultades consolidaron a lo largo de las décadas las líneas marítimas desde la isla a la península. Este linaje empresarial fue heredado por Abel Matutes Juan. Entre sus intereses empresariales están los hoteles, la aviación o el negocio marítimo con dos navieras, Pitra y Umafisa, que se integraron en Baleària hace 15 años, convirtiéndolo en accionista de esta. [caption id="attachment_2023" align="aligncenter" width="1000"] Jaume II buque Baleària El 'Jaume II', uno de los tres HSC o catamaranes de alta velocidad de la flota Baleària.[/caption] Jaume I, Jaume II y Jaume III Tres HSC o catamaranes de alta velocidad prácticamente gemelos y construidos por Incat en Tasmania, Australia, que el mayor especialista en este tipo de embarcaciones, llevan el nombre de tres reyes. Uno es Jaume I, conocido como "el Conquistador". Fue rey de Aragón, de Valencia y de Mallorca, además de conde de Barcelona, conde de Urgel y señor de Montpellier, lugar donde nació en 1208. Jaume II, valenciano nacido en 1267 y conocido como "el Justo", reinó en Sicilia también en Aragón y Valencia, además de detentar el Condado de Barcelona. Finalmente, Jaume III, nacido en Catania, Sicilia, en 1315, fue conocido como "el Temerario" y reinó en Mallorca, además de ser Conde del Rosellón, La Cerdanya y señor de Montpellier. Tres reyes mediterráneos que dan nombre a otros tres barcos de entre 77 y 81 metros de eslora y que surcan este mar a velocidades de hasta 38 nudos. Poeta López Anglada Un ferry de 130 metros de eslora y construido en los astilleros franceses de Dubigeon, Nantes y destinado generalmente a las líneas del Estrecho, recuerda actualmente a un singular personaje: Luis López Anglada, militar, escritor y poeta nacido en Ceuta hace 99 años. Anglada, que llegó a ostentar el grado de Coronel, fue uno de los fundadores de la revista de poesía Halcón y también participó en Espadaña, revista que publicó en los 40 y 50 la obra de poetas opuestos al régimen franquista, manteniendo una línea editorial de compromiso político y social. Este poeta ceutí, recibió varios galardones, entre ellos el Premio Nacional de Literatura de 1961.   [caption id="attachment_2014" align="aligncenter" width="1000"] El 'Nixe' es un catamarán que recuerda al yate del mismo nombre del archiduque Luis Salvador de Austria.[/caption] Nixe Con 63 metros de eslora y con capacidad para navegar a 33 nudos por hora, el Nixe es un catamarán que a su vez recuerda a otro barco mucho más antiguo y de nombre idéntico: el yate del archiduque Luis Salvador de Austria. Este noble nacido en Florencia, tenía alma bohemia y era un enamorado del mar. Con su barco de recreo de 52 metros navegó durante dos décadas (1873-1894) por todo el Mediterráneo, con base en Mallorca, isla de la que se enamoró desde su primera visita, construyendo una residencia allí. Tras el Nixe original, el archiduque construyó un Nixe II, que al igual que en Baleària también dio nombre a un segundo barco gemelo al catamarán de alta velocidad construido en los astilleros Marinteknik de Singapur. [caption id="attachment_1998" align="aligncenter" width="1000"] Federico García Lorca, nombres de buques El 'García Lorca' fue una de las unidades más apreciadas de la casa en todas las líneas en las que operó (foto: Javier Ortega).[/caption] Federico García Lorca Hay barcos que son decisivos en las navieras y probablemente el Lorca marcó un antes y un después en la historia de Baleària: con 38 nudos de velocidad, una línea moderna y 115 metros de eslora, fue una de las unidades más apreciadas de la casa en todas las líneas en las que operó, aunque se dedicó de manera especial a una histórica: la rotación diaria Palma-Eivissa-Dénia-Eivissa-Palma uniendo por primera vez los tres puertos con alta velocidad. Fue  construido en los astilleros Rodriquez de Pietra Ligure, en Italia, y  desde su botadura en 2001 y hasta 2013, recordó al famoso poeta y autor teatral nacido en Fuente Vaqueros, Granada. Un intelectual que vivió 38 intensos años de vida que terminaron abruptamente cuando fue fusilado en agosto de 1936 durante las primeras semanas de la guerra civil española. Manuel Azaña El Azaña es uno de los históricos y más recordados buques de la compañía. Operó entre 1999 y 2009 navegando con un perfil de forma singular: un puente de mando en el centro del barco con unas vistas de 360º, similar al de una torre de control. Desde allí se veían, de proa a popa, los 140 metros de eslora de un ferry construido en los astilleros de Huelva, Andalucía. Su nombre recordaba a un escritor, periodista y político nacido en Alcalá de Henares, que tras ostentar varios cargos de alta responsabilidad, llegó a ser Presidente y Jefe de Estado de la República Española durante casi tres años: entre 1936 y 1939, etapa marcada por el golpe de estado que derivó en la posterior guerra civil. [caption id="attachment_1996" align="aligncenter" width="1000"] manuel azaña barco de baleària 'Manuel Azaña' es uno de los buques históricos de Baleària (foto: Javier Ortega).[/caption] Pau Casals Entre 2006 y 2008 Baleària operó un buque de 180 metros construido en AESA, los astilleros de Sevilla, sobre el río Guadalquivir. Durante ese tiempo llevó el nombre de uno de los mejores violonchelistas de todos los tiempos: Pau Casals i Defilló, nacido en el Vendrell, Tarragona, en 1876. Además de ser un excelente intérprete, un gran director de orquesta y músico, Casals fue uno de los pocos compositores que han llegado a tocar en la sede de la ONU. Vivió y actuó en diferentes lugares del mundo y parte de su vida estuvo marcada por el exilio, alejado de la dictadura franquista. Falleció en 1973, con 96 años, en San Juan de Puerto Rico, donde vivió buena parte de las dos últimas décadas de su existencia. [caption id="attachment_2013" align="aligncenter" width="1000"] Pau Casals nombre buque Baleària El 'Pau Casals' toma su nombre de uno de los mejores violonchelistas de todos los tiempos, nacido en Tarragona 1876.[/caption]   Javier Ortega Figueiral |@Sr_JOF   
Publicador de continguts
El Marroc més mediterrani
Guías de viajes

El Marroc més mediterrani

  Aquesta regió és perfecta per gaudir de ciutats amb segles d'història i desconnectar als seus paratges naturals i platges verges. De Tànger fins a Nador, deu llocs del nord del Marroc per perdre's en autocaravana.   Pocs quilòmetres separen Espanya del Marroc; en menys d'una hora en ferri des del sud de la península s'obre tot un país que només es pot descobrir sense presses. El massís del Rif domina aquesta regió amaziga i ha modelat un paisatge de petites i increïbles carreteres que superen valls i voregen la costa.   1: La porta del Marroc Tànger Aquesta ciutat és la porta d'entrada i sortida no només del Marroc, sinó també del continent. És una urbs situada en un punt estratègic de l'estret de Gibraltar, amb arrels fenícies i romanes. Als carrers de la medina es veu el passat i el present àrab, però aquesta arquitectura es barreja amb els edificis del segle XX, quan Tànger estava sota el protectorat internacional. També s'hi pot veure l'empremta espanyola, com el Teatre Cervantes.   La ceràmica de Tànger reflecteix el color de la mar   2: Amb vistes a l'Estret Cap Espartel El Cap Espartel, a deu quilòmetres de Tànger, té una de les millors vistes de l'Estret. És el punt on acaba l'Atlàntic i dona pas al Mediterrani. El far situat en aquest indret va ser un dels primers del país i funciona des de 1864. Es troba en una reserva natural que els caps de setmana s'omple de tangerins que volen sortir de la ciutat i passar un dia en família. Molt a prop també hi ha les Coves d'Hèrcules i les platges atlàntiques de Sidi Kacem i Achakkar on es pot practicar surf, entre altres activitats aquàtiques.     3: La costa Atlàntica Assilah Els estrets carrers blancs d'Assilah s'han convertit en un museu a l'aire lliure. Molts murals omplen de color la medina d'aquesta petita ciutat atlàntica. Des dels murs del nucli antic es veu l'oceà i les platges de sorra de la ciutat. És un lloc perfecte per fer una parada i menjar peix.   La medina d'Assilah és Patrimoni Històric per la Unesco   4: La ciutat blava Chefchauen És la perla blava del Marroc; els seus carrerons enamoren molts dels viatgers que recorren aquesta població situada al vessant d'una muntanya. La zona antiga de la ciutat és un laberint de carrers irregulars plens de petites botigues de records, roba, menjar o espècies. És un dels millors llocs on passar la nit i també per gaudir de les nombroses rutes de senderisme de la regió.     5: Desconnectar a la natura Parc Nacional de Talassemtane Aquest parc natural de gairebé 60.000 hectàrees és un dels tresors de la serralada del Rif. Un dels millors llocs per establir-se és la petita població d'Akchour, des d'on surten diferents rutes per recórrer aquesta zona muntanyosa a peu o amb bicicleta. També s'hi poden veure els boscos de cedres de l'Atles i la cascada que porta el nom d'aquesta població.   A Talassemtane abunden els rierols i les basses     6: La Coloma Blanca Tetuan Tornant al Mediterrani, Tetuan és una ciutat de visita obligada. Els edificis són blancs i, a la medina, aquest color es barreja amb el verd de moltes portes. El nucli antic està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tetuan també és coneguda com «la filla de Granada» per la seva arquitectura hispanomorisca. A pocs quilòmetres hi ha la platja de Martil, la zona costanera més propera a la ciutat i un bon lloc per passar la nit.   7: Mar i muntanyes Parc Nacional d'Alhucemas Seguint la ruta per la carretera costanera des de Oued Laou cap a Alhucemas s'arriba a aquest parc nacional. Un immens territori de natura i muntanyes que acaben al Mediterrani. Entre els penya-segats i les zones rocoses hi ha petites platges o cales amagades com la de Taoussarte o Taydiwine. En aquestes aigües també podem veure en acció l'àguila pescadora.   8: Les platges mediterrànies Oued Laou Situada entre muntanyes, la platja i el petit poble de pescadors d'Oued Laou és un dels millors punts per aturar-se, desconnectar i relaxar-se del viatge. La carretera des de Tetuan és una de les més boniques del nord del país, voreja la costa superant penya-segats i petites cales de roca. A prop del poble hi ha diversos càmpings, botigues i restaurants.   El verd s'associa amb el Paradís a l'islam   9: La ciutat sobre el penya-segat Alhucemas Aquesta ciutat del Rif és a la costa, envoltada de platges i amb un dels ports més importants del nord del país. Està situada sobre un penya-segat espectacular. Entre 1994 i 2004 va patir dos terratrèmols importants que van deixar més de 500 víctimes. Aquest punt també va ser un dels focus de resistència contra la colonització espanyola. Ara és un dels llocs més visitats per locals i viatgers per passar-hi les vacances d'estiu i gaudir de les tranquil·les aigües mediterrànies.   10: La costa oriental Nador Nador és l'última parada, la ciutat més important de l'est de la costa marroquina, a pocs quilòmetres de Melilla. La ciutat mira a la Mar Chica, una llacuna salada connectada amb la mar. Seguint la carretera en direcció est trobem la coneguda platja Roja, rocosa, i l'extensa platja de Ras El-Ma, de diversos quilòmetres de sorra. A prop de la frontera amb Algèria hi ha la turística ciutat de Saïdia, on podem trobar nombrosos grans hotels i restaurants. 


Llegir més
Mallorca a peu i sobre rodes
Guías de viajes

Mallorca a peu i sobre rodes

  El clima suau i les bones connexions han fet que molts senderistes i, sobretot, ciclistes triïn Mallorca per practicar el seu esport preferit. Us proposem deu rutes per exercitar les cames, a peu o sense baixar del selló.   Amb 1.600 km de carreteres secundàries i 468 km senyalitzats, Mallorca ofereix una estructura perfecta per practicar cicloturisme. A més, el seu paisatge divers —litoral, urbà, rural o de muntanya— la fa idònia també per recórrer-la a peu. L'experiència és molt millor quan l'illa està més tranquil·la: entre octubre i maig. 1: Paisatges de contrast per l'antiga via del tren La via verda de Manacor a Artà No és una ruta circular, així que haurem de preveure la tornada. Aquest recorregut de poc menys de 30 quilòmetres és relativament fàcil i permet gaudir, sense baixar de la bicicleta, de diferents paisatges seguint l'antic traçat ferroviari. Començarem a l'est de Manacor i, quan arribem a Artà, haurem travessat túnels i antigues estacions i contemplat la Mallorca agrícola, muntanyes, boscos mediterranis i, de lluny, la costa de s'Illot i Cala Millor. Una versió més assequible seria de Son Carrió a Son Servera.   2: Cultura i la Serra de Tramuntana Valldemossa, Deià i Sóller La Cartoixa de Valldemossa, on es va allotjar Chopin, i el patrimoni arquitectònic de Sóller, especialment el modernista, justifiquen una visita a aquests dos pobles de la Serra. Aquesta ruta és per a experts, amb bicicleta de carretera. Des de Valldemossa ens dirigirem al monestir de Miramar, fundat per Ramon Llull, i a Son Marroig, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Paral·lels a la costa arribarem a Deià i, des d'allà, baixarem fins a la Vall dels Tarongers de Sóller. Haurem fet 36 km. 3: El sostre de Mallorca, Lluc i els embassaments de Cúber i el Gorg Blau El Puig Major des de Sóller Una altra ruta per a experts, força dura, però que ha d'estar en aquest top ten perquè és l'ascens al cim més alt de l'illa. Des de Sóller pugem fins al túnel de Monnàber, d'uns 900 metres. A uns 2 km hi ha la base militar, a la qual haurem de demanar permís per accedir al Puig Major: des dels seus 1.445 m gaudirem de les millors vistes de l'illa. Després baixarem cap al Santuari de Lluc, una altra parada obligada, passant pels embassaments de Cúber i el Gorg Blau. Des del Coll de Sa Batalla ens dirigirem a Sóller per la MA-10.   Caminar entre pedres mil·lenàries 4: Platges i parcs naturals des de la bicicleta De Cala Egos a Es Trenc Aquesta excursió no circular amb bicicleta de carretera consta d'uns 60 km. Veurem la costa de Santanyí i Campos, i algunes de les millors platges de l'illa. Començarem a Cala Egos i, des d'allà, anirem a Portopetro pel Camí des Barranc, on passarem per la cara nord del Parc Natural de Mondragó. Continuarem paral·lels pel torrent d'en Reieta fins a Santanyí. Travessarem aquest bonic nucli fins a Es Llombards, Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi. Allà podrem deixar la bicicleta i, si el temps ho permet, caminar una mica i banyar-nos al parc natural d'Es Trenc-Salobrar o, a l'altre extrem, a Es Carbó. Totes són platges espectaculars. 5: Bones vistes de la Serra i de la costa Planícia des d'Esporles Aquesta ruta de 30 km la farem amb bicicleta de muntanya i té una dificultat moderada. Sortirem d'un dels pobles més bonics de la Serra, Esporles, i ens dirigirem al Mirador de Mar per l'antic camí que unia el municipi amb el Port de Calonge. Les vistes són espectaculars. Tornarem cap a la MA-10 per baixar cap a Banyalbufar, però abans ens desviarem cap a Planícia. Depenent de l'energia i el temps, podem recrear-nos en algun dels tres recorreguts proposats dins aquesta finca pública. Emprenem el camí de tornada: després d'aturar-nos al mirador d'Es Verger, continuem fins a un altre bonic poble, Banyalbufar, i d'allà, a Esporles. 6: Necròpolis fenícia a peu de platja Son Real L'excursió per la finca pública de Son Real, al municipi de Santa Margalida, està especialment indicada per a famílies. Són només uns 2 km, sense desnivells, i ofereix atractius per als més petits. Hi ha quatre itineraris possibles, però sobretot cal fer el que arriba fins a la impressionant necròpolis de Punta des Fenicis, amb sepultures des de l'edat del Ferro fins a l'època romana i, ja que hi som, banyar-nos a la platja que hi ha al costat.   Mar i muntanya a Sóller   7: Senderisme i cicloturisme familiar S'Albufera El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, al nord de l'illa, és un lloc ideal per anar-hi en família. Hi ha quatre recorreguts i es poden fer a peu o amb bicicleta: Sa Roca, Es Colombars, Es Cibollars i Es Camí d'Enmig-Ses Puntes. El més llarg, d'unes tres hores, és aquest últim, però tots permeten contemplar la riquesa de fauna, sobretot ornitològica, del parc.   8: Un dels horitzons més retratats de Mallorca El Torrent de Pareis Hi ha diverses rutes, algunes fins i tot per a alpinistes, per arribar fins a l'espectacular desembocadura d'aquest torrent, una de les platges més fotogèniques de Mallorca. La més típica és el descens del barranc des de s'Entreforc (on desemboca l'embassament del Gorg Blau): dura unes 6 hores, comprèn 5 km i requereix experiència o un bon guia. La versió més senzilla, per fer en família, és el camí que comença a la platja de Sa Calobra.   9: Lloc de contemplació de Ramon Llull Santuari de Cura Si Ramon Llull el va triar com a lloc de retir espiritual, devia ser per algun motiu. Proposem un recorregut que començaria al poble de Randa, per després pujar fins al santuari de Cura, on el beat mallorquí es va retirar al segle XIII i va fundar la seva escola. En aquesta excursió, a més de gaudir d'unes vistes impressionants, visitarem l'ermita de Sant Honorat i el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia. A la part final, al Camí de Bon Pastor, veurem algunes de les galeries que es van utilitzar com a polvorins durant la Guerra Civil. L'única dificultat la trobarem en l'accés al Puig de Son Reus. 10: Refugi dels trapencs durant la Revolució Francesa La Trapa Hi ha diversos camins per arribar a La Trapa, un monestir fundat el 1810 per monjos trapencs francesos que, vint anys després de la presa de la Bastilla, van decidir fugir del país. Abandonada pocs anys després, la finca va ser adquirida el 1980 pel grup ecologista GOB per impedir-ne la urbanització. De totes les opcions, la ruta més freqüentada per arribar a La Trapa comença al cementeri de s'Arracó. Una altra, des de Sant Elm, voreja la costa. Finalment, una tercera passa pel Coll de Sa Gramola i és una bona opció si les roques estan mullades. En totes tindrem vistes privilegiades de l'illot de Sa Dragonera.   Els cavalls acompanyen els cicloturistes


Llegir més