Català
Castellà
Francés
Anglès
Italià La ausencia de tráfico rodado. Esta es, junto a la arquitectura, los canales o los puentes, una de las características que más impacta a quien llega por primera vez a Venecia. También resulta impresionante ver la circulación acuática que recorre el Gran Canal: lanchas, vaporetti (que correspondería al servicio que realizan los autobuses municipales), taxis y evidentemente góndolas por todas partes. En otro canal más amplio, el de La Giudecca, el tráfico de embarcaciones es aún mayor: allí navegan buques de cruceros marítimos y fluviales, grandes yates, veleros, remolcadores y los ferries de diferentes esloras que unen Venecia con diferentes puertos de Croacia y Grecia. [caption id="attachment_2833" align="aligncenter" width="1024"] 
Atardecer en Venecia. Durante todo el día, el tráfico acuático es intenso y muy variado, sobre todo el Gran canal y el de La Giudecca (JOF).[/caption] Otros transbordadores realizan una misión similar a los anteriores; son unos trayectos más humildes en recorrido, aunque su servicio resulta fundamental para el día a día veneciano, pues unen el área del Tronchetto, una isla artificial ganada a la laguna, con la zona del Lido, donde sí pueden circular, aunque con limitaciones, coches, autobuses y camiones y su único medio de llegada son estos traghetti que incansablemente unen el Lido con el resto de Italia y Europa. Dos de estos barcos de doble proa son el Metamauco y el San Nicolò, de 58 metros de eslora y que se cruzan continuamente a lo largo del día en diferentes puntos de su recorrido. ACTV, Azienda del Consorzio Trasporti Veneziano la empresa municipal de transportes de Venecia es su armadora desde hace 20 años y confió en una empresa de la región, Cantiere Navale Visentini, para su construcción. [caption id="attachment_2834" align="aligncenter" width="1024"] 
Barcos en el canal de la Giudecca. El más grande es uno de los traghetti diseñado por Visentini para la ACTV veneciana.[/caption] Aquí es donde Baleària entra en la ecuación: el astillero donde se construyeron esos fiables barcos forma ya parte de la historia de la naviera y está escribiendo algunas páginas de su futuro. En las instalaciones de Porto Viro, a 45 kilómetros al sur de Venecia, Visentini está trabajando en dos barcos nuevos: el Hypatia de Alejandria, que se puso a flote el pasado mes de marzo, y el Marie Curie, aún en fase de montaje en dique seco. Son dos s mart ships gemelos, propulsados por gas, con 186,5 metros de eslora, capaces de desarrollar una velocidad máxima de 24 nudos y capacidad para 810 personas, 2.180 metros lineales de carga y 150 vehículos. [caption id="attachment_2835" align="aligncenter" width="1024"] 
En marzo de 2018 el nuevo smart ship Hypatia de Alejandria flotó por primera vez junto a las instalaciones de los astilleros Visentini en Porto Viro. [/caption] El Hypatia de Alejandría entrará en servicio en febrero de 2019 y el Marie Curie a lo largo del año, incrementando el número de ferries ‘made in Italy’ que navegan con los colores de Baleària. En la flota actual, dos de los buques italianos son gemelos: el Sicilia y el Nápoles, que se van a remotorizar para ser alimentados por gas natural licuado. Ambos están construidos también en Visentini y han pasado a ser propiedad de la compañía tras varias temporadas fletados. Lo mismo ha sucedido con otro buque construido en Porto Viro, el Visemar One: prácticamente desde su botadura ha operado para Baleària y desde hace unas semanas es propiedad de la compañía. Los más observadores verán ciertos rasgos y coincidencias en el diseño que denotan que son buques nacidos en Visentini, empresa fundada a mediados de los sesenta y que a día de hoy ha construido cerca de 250 buques, sobre todo ferries y transbordadores. En la flota actual de Baleària hay dos barcos italianos más: uno es el Posidonia, dedicado a cubrir la ruta Ibiza-Formentera. Tiene 69 metros, puede llevar hasta 728 pasajeros y su bodega tiene capacidad para 40 vehículos. El buque fue construido en los históricos astilleros toscanos de Luigi Orlando, en Livorno, y pertenece a una serie de ocho buques gemelos. Siete de ellos siguen navegando en travesías cortas entre puertos italianos. [caption id="attachment_2836" align="aligncenter" width="1024"] 
El Posidonia, destinado a unir Ibiza y Formentera, forma parte de una serie de siete buques idénticos que navegan en líneas interiores italianas (JOF).[/caption] El otro italiano es el Ramon Llull, un monocasco de alta velocidad que puede navegar a 32 nudos, casi 60 kilómetros por hora, transportando 477 pasajeros y 90 vehículos. Que su eslora sea de 83 metros no es algo casual: en 2003 la compañía quiso ofrecer el servicio directo Barcelona- Ciutadella, que por entonces disponía únicamente de su puerto natural: una instalación limitada para realizar operaciones comerciales. Así, los buenos sastres Rodriquez Cantieri Navali hicieron un barco a medida para que Baleària pudiese operar en ese puerto. En la flota histórica de la compañía hubo también otros buques construidos en Italia. Uno de los más recordados y apreciados es el Federico García Lorca, gemelo del Ramon Llull, pero de mayores dimensiones, y que operó con Baleària entre 2001 y 2013, sobre todo entre Denia, Ibiza y Palma. Otro buque muy similar fue el Al-Sabini, construido por el mismo astillero, aunque su paso por la compañía se limitó al periodo 2003-2007 [caption id="attachment_2838" align="aligncenter" width="1024"] 
El Federico García Lorca en el puerto de Vila, Ibiza, durante la celebración del Día de las Alas de Red Bull en sus aguas y muelles (JOF).[/caption] Dos buques más de Visentini cubrieron varias líneas de Baleares: el Borja y Borja Dos. El primero fletado entre 2007-2010 y el segundo durante un año menos. Un año después volvió a navegar para Baleària dos años más, aunque esta vez con otro nombre: T Rex Uno. En el pasado y en el presente, la empresa ha apostado por el producto ‘made in Italy’ complementando a buques de otros orígenes. En el futuro, los dos nuevos s mart ships bautizados con nombres de mujeres ilustres, seguirán mostrando la apuesta de Baleària por la calidad de los astilleros Visentini. Javier Ortega Figueiral | @sr_JOF [caption id="attachment_2839" align="aligncenter" width="1024"] 
El logo de Baleària en la chimenea del ferry Sicilia, construido en los astilleros Visentini. Uno de los buques ‘made in Italy’ de la compañía (JOF). [/caption]
Guías de viajes
El Marroc més mediterrani
Aquesta regió és perfecta per gaudir de ciutats amb segles d'història i desconnectar als seus paratges naturals i platges verges. De Tànger fins a Nador, deu llocs del nord del Marroc per perdre's en autocaravana. Pocs quilòmetres separen Espanya del Marroc; en menys d'una hora en ferri des del sud de la península s'obre tot un país que només es pot descobrir sense presses. El massís del Rif domina aquesta regió amaziga i ha modelat un paisatge de petites i increïbles carreteres que superen valls i voregen la costa. 1: La porta del Marroc Tànger Aquesta ciutat és la porta d'entrada i sortida no només del Marroc, sinó també del continent. És una urbs situada en un punt estratègic de l'estret de Gibraltar, amb arrels fenícies i romanes. Als carrers de la medina es veu el passat i el present àrab, però aquesta arquitectura es barreja amb els edificis del segle XX, quan Tànger estava sota el protectorat internacional. També s'hi pot veure l'empremta espanyola, com el Teatre Cervantes. La ceràmica de Tànger reflecteix el color de la mar 2: Amb vistes a l'Estret Cap Espartel El Cap Espartel, a deu quilòmetres de Tànger, té una de les millors vistes de l'Estret. És el punt on acaba l'Atlàntic i dona pas al Mediterrani. El far situat en aquest indret va ser un dels primers del país i funciona des de 1864. Es troba en una reserva natural que els caps de setmana s'omple de tangerins que volen sortir de la ciutat i passar un dia en família. Molt a prop també hi ha les Coves d'Hèrcules i les platges atlàntiques de Sidi Kacem i Achakkar on es pot practicar surf, entre altres activitats aquàtiques. 3: La costa Atlàntica Assilah Els estrets carrers blancs d'Assilah s'han convertit en un museu a l'aire lliure. Molts murals omplen de color la medina d'aquesta petita ciutat atlàntica. Des dels murs del nucli antic es veu l'oceà i les platges de sorra de la ciutat. És un lloc perfecte per fer una parada i menjar peix. La medina d'Assilah és Patrimoni Històric per la Unesco 4: La ciutat blava Chefchauen És la perla blava del Marroc; els seus carrerons enamoren molts dels viatgers que recorren aquesta població situada al vessant d'una muntanya. La zona antiga de la ciutat és un laberint de carrers irregulars plens de petites botigues de records, roba, menjar o espècies. És un dels millors llocs on passar la nit i també per gaudir de les nombroses rutes de senderisme de la regió. 5: Desconnectar a la natura Parc Nacional de Talassemtane Aquest parc natural de gairebé 60.000 hectàrees és un dels tresors de la serralada del Rif. Un dels millors llocs per establir-se és la petita població d'Akchour, des d'on surten diferents rutes per recórrer aquesta zona muntanyosa a peu o amb bicicleta. També s'hi poden veure els boscos de cedres de l'Atles i la cascada que porta el nom d'aquesta població. A Talassemtane abunden els rierols i les basses 6: La Coloma Blanca Tetuan Tornant al Mediterrani, Tetuan és una ciutat de visita obligada. Els edificis són blancs i, a la medina, aquest color es barreja amb el verd de moltes portes. El nucli antic està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tetuan també és coneguda com «la filla de Granada» per la seva arquitectura hispanomorisca. A pocs quilòmetres hi ha la platja de Martil, la zona costanera més propera a la ciutat i un bon lloc per passar la nit. 7: Mar i muntanyes Parc Nacional d'Alhucemas Seguint la ruta per la carretera costanera des de Oued Laou cap a Alhucemas s'arriba a aquest parc nacional. Un immens territori de natura i muntanyes que acaben al Mediterrani. Entre els penya-segats i les zones rocoses hi ha petites platges o cales amagades com la de Taoussarte o Taydiwine. En aquestes aigües també podem veure en acció l'àguila pescadora. 8: Les platges mediterrànies Oued Laou Situada entre muntanyes, la platja i el petit poble de pescadors d'Oued Laou és un dels millors punts per aturar-se, desconnectar i relaxar-se del viatge. La carretera des de Tetuan és una de les més boniques del nord del país, voreja la costa superant penya-segats i petites cales de roca. A prop del poble hi ha diversos càmpings, botigues i restaurants. El verd s'associa amb el Paradís a l'islam 9: La ciutat sobre el penya-segat Alhucemas Aquesta ciutat del Rif és a la costa, envoltada de platges i amb un dels ports més importants del nord del país. Està situada sobre un penya-segat espectacular. Entre 1994 i 2004 va patir dos terratrèmols importants que van deixar més de 500 víctimes. Aquest punt també va ser un dels focus de resistència contra la colonització espanyola. Ara és un dels llocs més visitats per locals i viatgers per passar-hi les vacances d'estiu i gaudir de les tranquil·les aigües mediterrànies. 10: La costa oriental Nador Nador és l'última parada, la ciutat més important de l'est de la costa marroquina, a pocs quilòmetres de Melilla. La ciutat mira a la Mar Chica, una llacuna salada connectada amb la mar. Seguint la carretera en direcció est trobem la coneguda platja Roja, rocosa, i l'extensa platja de Ras El-Ma, de diversos quilòmetres de sorra. A prop de la frontera amb Algèria hi ha la turística ciutat de Saïdia, on podem trobar nombrosos grans hotels i restaurants.
Llegir més
Guías de viajes
Mallorca a peu i sobre rodes
El clima suau i les bones connexions han fet que molts senderistes i, sobretot, ciclistes triïn Mallorca per practicar el seu esport preferit. Us proposem deu rutes per exercitar les cames, a peu o sense baixar del selló. Amb 1.600 km de carreteres secundàries i 468 km senyalitzats, Mallorca ofereix una estructura perfecta per practicar cicloturisme. A més, el seu paisatge divers —litoral, urbà, rural o de muntanya— la fa idònia també per recórrer-la a peu. L'experiència és molt millor quan l'illa està més tranquil·la: entre octubre i maig. 1: Paisatges de contrast per l'antiga via del tren La via verda de Manacor a Artà No és una ruta circular, així que haurem de preveure la tornada. Aquest recorregut de poc menys de 30 quilòmetres és relativament fàcil i permet gaudir, sense baixar de la bicicleta, de diferents paisatges seguint l'antic traçat ferroviari. Començarem a l'est de Manacor i, quan arribem a Artà, haurem travessat túnels i antigues estacions i contemplat la Mallorca agrícola, muntanyes, boscos mediterranis i, de lluny, la costa de s'Illot i Cala Millor. Una versió més assequible seria de Son Carrió a Son Servera. 2: Cultura i la Serra de Tramuntana Valldemossa, Deià i Sóller La Cartoixa de Valldemossa, on es va allotjar Chopin, i el patrimoni arquitectònic de Sóller, especialment el modernista, justifiquen una visita a aquests dos pobles de la Serra. Aquesta ruta és per a experts, amb bicicleta de carretera. Des de Valldemossa ens dirigirem al monestir de Miramar, fundat per Ramon Llull, i a Son Marroig, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Paral·lels a la costa arribarem a Deià i, des d'allà, baixarem fins a la Vall dels Tarongers de Sóller. Haurem fet 36 km. 3: El sostre de Mallorca, Lluc i els embassaments de Cúber i el Gorg Blau El Puig Major des de Sóller Una altra ruta per a experts, força dura, però que ha d'estar en aquest top ten perquè és l'ascens al cim més alt de l'illa. Des de Sóller pugem fins al túnel de Monnàber, d'uns 900 metres. A uns 2 km hi ha la base militar, a la qual haurem de demanar permís per accedir al Puig Major: des dels seus 1.445 m gaudirem de les millors vistes de l'illa. Després baixarem cap al Santuari de Lluc, una altra parada obligada, passant pels embassaments de Cúber i el Gorg Blau. Des del Coll de Sa Batalla ens dirigirem a Sóller per la MA-10. Caminar entre pedres mil·lenàries 4: Platges i parcs naturals des de la bicicleta De Cala Egos a Es Trenc Aquesta excursió no circular amb bicicleta de carretera consta d'uns 60 km. Veurem la costa de Santanyí i Campos, i algunes de les millors platges de l'illa. Començarem a Cala Egos i, des d'allà, anirem a Portopetro pel Camí des Barranc, on passarem per la cara nord del Parc Natural de Mondragó. Continuarem paral·lels pel torrent d'en Reieta fins a Santanyí. Travessarem aquest bonic nucli fins a Es Llombards, Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi. Allà podrem deixar la bicicleta i, si el temps ho permet, caminar una mica i banyar-nos al parc natural d'Es Trenc-Salobrar o, a l'altre extrem, a Es Carbó. Totes són platges espectaculars. 5: Bones vistes de la Serra i de la costa Planícia des d'Esporles Aquesta ruta de 30 km la farem amb bicicleta de muntanya i té una dificultat moderada. Sortirem d'un dels pobles més bonics de la Serra, Esporles, i ens dirigirem al Mirador de Mar per l'antic camí que unia el municipi amb el Port de Calonge. Les vistes són espectaculars. Tornarem cap a la MA-10 per baixar cap a Banyalbufar, però abans ens desviarem cap a Planícia. Depenent de l'energia i el temps, podem recrear-nos en algun dels tres recorreguts proposats dins aquesta finca pública. Emprenem el camí de tornada: després d'aturar-nos al mirador d'Es Verger, continuem fins a un altre bonic poble, Banyalbufar, i d'allà, a Esporles. 6: Necròpolis fenícia a peu de platja Son Real L'excursió per la finca pública de Son Real, al municipi de Santa Margalida, està especialment indicada per a famílies. Són només uns 2 km, sense desnivells, i ofereix atractius per als més petits. Hi ha quatre itineraris possibles, però sobretot cal fer el que arriba fins a la impressionant necròpolis de Punta des Fenicis, amb sepultures des de l'edat del Ferro fins a l'època romana i, ja que hi som, banyar-nos a la platja que hi ha al costat. Mar i muntanya a Sóller 7: Senderisme i cicloturisme familiar S'Albufera El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, al nord de l'illa, és un lloc ideal per anar-hi en família. Hi ha quatre recorreguts i es poden fer a peu o amb bicicleta: Sa Roca, Es Colombars, Es Cibollars i Es Camí d'Enmig-Ses Puntes. El més llarg, d'unes tres hores, és aquest últim, però tots permeten contemplar la riquesa de fauna, sobretot ornitològica, del parc. 8: Un dels horitzons més retratats de Mallorca El Torrent de Pareis Hi ha diverses rutes, algunes fins i tot per a alpinistes, per arribar fins a l'espectacular desembocadura d'aquest torrent, una de les platges més fotogèniques de Mallorca. La més típica és el descens del barranc des de s'Entreforc (on desemboca l'embassament del Gorg Blau): dura unes 6 hores, comprèn 5 km i requereix experiència o un bon guia. La versió més senzilla, per fer en família, és el camí que comença a la platja de Sa Calobra. 9: Lloc de contemplació de Ramon Llull Santuari de Cura Si Ramon Llull el va triar com a lloc de retir espiritual, devia ser per algun motiu. Proposem un recorregut que començaria al poble de Randa, per després pujar fins al santuari de Cura, on el beat mallorquí es va retirar al segle XIII i va fundar la seva escola. En aquesta excursió, a més de gaudir d'unes vistes impressionants, visitarem l'ermita de Sant Honorat i el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia. A la part final, al Camí de Bon Pastor, veurem algunes de les galeries que es van utilitzar com a polvorins durant la Guerra Civil. L'única dificultat la trobarem en l'accés al Puig de Son Reus. 10: Refugi dels trapencs durant la Revolució Francesa La Trapa Hi ha diversos camins per arribar a La Trapa, un monestir fundat el 1810 per monjos trapencs francesos que, vint anys després de la presa de la Bastilla, van decidir fugir del país. Abandonada pocs anys després, la finca va ser adquirida el 1980 pel grup ecologista GOB per impedir-ne la urbanització. De totes les opcions, la ruta més freqüentada per arribar a La Trapa comença al cementeri de s'Arracó. Una altra, des de Sant Elm, voreja la costa. Finalment, una tercera passa pel Coll de Sa Gramola i és una bona opció si les roques estan mullades. En totes tindrem vistes privilegiades de l'illot de Sa Dragonera. Els cavalls acompanyen els cicloturistes
Llegir més
