Formentera, l'últim paradís mediterrani

 

Suspesa sobre les tranquil·les aigües del Mediterrani, gairebé levitant-hi, hi ha Formentera. Una illa balear definida com «l'últim paradís del Mediterrani» pel distanciament gairebé «brechtinià» del soroll mundà que li proporciona el fet de ser accessible només per mar, cosa que l'ha preservada del turisme massiu.

 

Formentera comença el dia amb una captivadora sortida de sol als penya-segats del far de la Mola, i l'acomiada amb espectaculars postes de sol des de l'altre far, el Cap de Barbaria. Al llarg del dia, la llum màgica del Mediterrani il·lumina els seus 69 quilòmetres de litoral. L'illa ofereix platges per a tots els gustos. Al nord, la salvatge i solitària Cavall d'en Borràs, avantsala de Ses Illetes, sempre entre les millors del món. Es troba en una estreta llengua de terra —la península des Trucadors—, ocupant la zona de ponent i deixant a l'altra banda la platja de Llevant. A la costa occidental, entre penya-segats baixos, hi ha Cala Saona. Al nord, Es Pujols, Sa Roqueta i Ses Platgetes. I al sud, Migjorn, un arenal amb 5 quilòmetres de platges i cales intercalades amb zones rocoses.

 

 

 

 

Els seus pobles són la millor mostra de l'essència i la tradició de la seva gent. La Savina és la porta d'entrada marítima, amb dos ports, el pesquer i l'esportiu. Sant Francesc, la capital, conserva un autèntic centre històric on destaca l'església-fortalesa del segle XVIII. Sant Ferran manté el seu aire bohemi. Es Pujols concentra la major part de l'oferta hotelera i d'oci. Es Caló de Sant Agustí conserva la seva fotogènica imatge de port de pescadors, amb els antics varadors. I el Pilar de la Mola acull el mercat artesanal més famós de l'illa.

 

Natura, història i economia es donen la mà a Ses Salines, un parc natural vinculat a la sal que és Patrimoni de la Humanitat des de 1999. El parc també integra dues llacunes (Estany Pudent i Estany des Peix), un centre d'interpretació (Can Marroig) i una zona rocosa de formes curioses: Sa Pedrera, una antiga pedrera. Però si parlem de natura, cal aturar-se en la Posidonia oceanica, el seu tresor submarí. Una planta de 100.000 anys d'antiguitat que creix en fons sorrencs poc profunds.

 

 

 

Una altra opció és perdre's per les seves rutes senderistes. Un centenar de quilòmetres de camins entrellaçats fan de Formentera l'escenari perfecte per passejar o pedalar mentre es descobreixen els paisatges. Destaca la ruta des Caló-el Pilar de la Mola, que transcorre pel Camí de Sa Pujada, amb un mirador espectacular; o la ruta des Cap-Torrent de s'Alga, que permet admirar un dels indrets menys coneguts, amb varadors ben conservats i savines on es penja a assecar el «peix sec», un dels productes gastronòmics més típics de l'illa.

 

Tampoc no convé passar per alt el seu patrimoni històric. Un viatge al passat de la mà dels seus tres grans referents arqueològics: Ca na Costa, sepulcre megalític els orígens del qual es remunten a l'edat del bronze, al costat de l'Estany Pudent; Cap de Barbaria I, II i III, tres d'una vintena de jaciments arqueològics; i Can Blai, restes d'una construcció fortificada romana prop des Caló. Fent un salt de segles endavant, trobem cinc torres defensives històriques. Són de planta circular i estructura troncocònica, construïdes al segle XVIII per vigilar les incursions pirates.

 

I per acomiadar el dia, res millor que anar fins al Cap de Barbaria, al sud-oest. Enmig d'un paisatge gairebé lunar, els imponents penya-segats que l'envolten es transformen al capvespre en improvisades llotges des d'on contemplar com el sol s'acomoda a l'horitzó mediterrani fins a desaparèixer, deixant el cel tenyit amb la seva estela rogenca.