Navegació per categories
Eivissa: molt més que discoteques
Blog entreolas

Eivissa: molt més que discoteques

Por Josep Àngel Costa | Fotos: Sergio Cañizares


Es-Pouetób

 

Eivissa va ser la destinació turística que millor va resistir la crisi de la Covid el 2021, quan les restriccions encara impedien l’obertura dels clubs. Les seves cales, la gastronomia, els mercats i la riquesa del patrimoni cultural, distingit com a Patrimoni de la Humanitat, expliquen per què va mantenir l’auge fins i tot en el pitjor moment.

 

Amb 572 quilòmetres quadrats, es pot arribar fàcilment a qualsevol punt de l’illa. Tot i així, sempre queden ganes de passar-hi més dies per continuar descobrint els seus atractius.

 

Dia 1:
09:00

Esmorzar a Santa Gertrudis.
És el cor de l’illa, un dels pobles més pintorescos i reconeguts per la seva oferta gastronòmica. A la nit, el centre de vianants està molt concorregut, però també és el lloc ideal per esmorzar lluny del tràfec turístic. Dues bones propostes són el clàssic Bar Costa, amb els seus entrepans de pa amb tomàquet i embotits, o el cosmopolita Musset Café, amb un brunch variat que inclou opcions veganes.

 

Santa Gertrudis


10:00
El pont del «fameliar».
En només 15 minuts amb cotxe s’arriba a Santa Eulària des Riu, que rep el nom perquè és l’únic municipi de les Balears amb un riu. Avui només conserva un canal d’aigua salabrosa al tram final, però val la pena pel passeig que surt del pont vell, on la llegenda diu que neix un dels follets de la mitologia eivissenca, el fameliar.

 

11:00
L’església fortalesa.
A pocs metres del pont s’alça el Puig de Missa, un turó coronat pel màxim exponent de les esglésies fortificades que, segles enrere, servien de refugi davant els atacs barbarescos.

 

El Puig de Missa, amb el Mediterrani al fons


12:00
Snorkel a les platges del nord.
El nord de l’illa destaca per la costa abrupta, tallada per cales de sorra i esquitxada d’illots. Aquest paisatge les converteix en un indret privilegiat per gaudir de l’snorkel. Un bon exemple és la bahía de Xarraca, amb la cala del mateix nom, el racó de S’illot des Renclí i Cala Xuclar.


15:00
Dinar al costat de la mar.
A S’illot des Renclí hi ha un bon restaurant per tastar l’icònic bullit de peix, un guisat mariner servit en dos temps amb arròs a banda, mentre que la recollida Cala Xuclar acull un petit xiringuito amb peix fresc.

 

El «bullit», plat típic eivissenc


18:00
El poble dels mercats.
Sant Carles va ser l’epicentre dels hippies i als voltants hi ha els dos mercats emblemàtics de l’illa: Punta Arabí, obert els dimecres, i Las Dalias, punt de peregrinació tots els dissabtes i les nits de dilluns, dimarts i diumenge.


21:00
Per començar la nit.
Davant l’església de Sant Carles ens espera Ca n’Anneta, un bar on el temps sembla haver-se aturat. La seva fama es deu a les tapes populars, els montaditos i, sobretot, un famós licor d’herbes artesà.


Dia 2:
09:00

Esmorzar davant les muralles.
El Croissant Show és famós pels esmorzars de brioixeria francesa davant del Portal de ses Taules, l’entrada principal a les muralles renaixentistes de la capital de l’illa.

 

09:30
Dalt Vila, Patrimoni de la Humanitat.
Dins la ciutadella, les visites imprescindibles són l’església de Santo Domingo, la catedral i els set baluards. També val la pena caminar sense rumb pels carrerons i relaxar-se amb un còctel, un suc fresc o una bona tapa a S’Escalinata. L’escala de pedra amb els pufs de colors és un dels racons més fotografiats de Dalt Vila.

 

S’Escalinata, a Dalt Vila, és una opció excel·lent per a tapes i copes


11:30
El cementeri fenici-púnic.
Després de sortir pel Portal Nou, arribem a les portes del Museo d’Es Puig des Molins, dedicat a la necròpolis fenici-púnica més important del Mediterrani. La visita inclou un recorregut pels hipogeus, les galeries funeràries excavades des del segle VII aC.


13:00
Jaciments arqueològics.
La ruta històrica es completa amb dos jaciments que valen la pena per la seva ubicació. El poblat fenici de Sa Caleta, al costat d’una petita cala de pescadors, va ser el primer nucli urbà de l’illa. A 15 minuts amb cotxe, l’assentament rural ses Païsses de Cala d’Hort inclou restes púniques, romanes i bizantines, així com la casa pagesa de Can Sorà.


15:00
Dinar davant es Vedrà.
El majestuós illot des Vedrà acapara tota l’atenció fins a Cala d’Hort. Es pot continuar gaudint de les vistes amb els bons arrossos del Restaurante El Carmen i una tarda de platja.


20:00
Posta de sol a la badia de Portmany.
La part sud de la badia guanya terreny a l’hora de contemplar la posta de sol gràcies a llocs com el xiringuito Es Puetó, el chill-out del Kumharas o el nou auditori d’Es Caló de s’Oli.


21:30
Sopar a la capital gastronòmica.
Sant Antoni es va consolidar com a meca gastronòmica després que Es Tragón obtingués la primera de les dues estrelles Michelin que distingeixen restaurants de l’illa. Al nucli antic del poble destaca l’històric Es Rebost de Can Prats, el gran referent de la cuina autòctona tradicional.

Publicador de continguts
Fanny Tur: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo»
Historias del mar

Fanny Tur: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo»

  Ibicenca, activista medioambiental, historiadora, directora del archivo histórico de Eivissa… Fanny Tur Riera desempeñó, entre otros cargos públicos, el de consellera de Cultura del Govern Balear entre 2017 y 2019. Desde esta perspectiva, su análisis con visión histórica cobra valor: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo de las Balears y del Mediterráneo», afirma antes de reflexionar sobre lo que supuso la irrupción de la naviera, ya que «los monopolios nunca son buenos y diversificar la oferta siempre tiene que beneficiar al usuario». En clave cultural y de género, esta historiadora destaca de la naviera Baleària cuestiones como «la atención en y al catalán, o poner nombres de mujer a algunos barcos, mostrando que la historia también la escribimos las mujeres».   Desde la perspectiva ecologista, Tur Riera valora el compromiso de Baleària con la sostenibilidad partiendo de que «la actividad humana en general y el turismo y la gran movilidad en particular tienen unos efectos devastadores sobre el mar y el territorio». En este sentido, destaca, «todas las medidas que se pongan en práctica para minimizar los efectos de la masificación, como por ejemplo emplear energías renovables y colaborar con entidades ecologistas, ponen un grano  de arena en una lucha que hace tiempo es imprescindible para la misma supervivencia». Pero si algo destaca de la aportación de Baleària esta exconsellera de Cultura del Govern Balear es el papel desempeñado por la Fundación Baleària, que ha hecho que «la creación pueda viajar a nuevos escenarios y no se quede en el lugar de origen. Para enriquecerse y crecer, el arte y la creación se tienen que mover mientras conservan sus raíces bien fuertes». Y ello, subraya, en combinación con la gestión de espacios culturales «en diferentes lugares —lo que desde la Fundación Baleària llaman las Llonges de la Cultura—, facilitando así que puedan acoger actividades, encuentros, investigación, muestras colectivas y creadores de todo el país para que se puedan encontrar y enriquecerse mutuamente» porque, reflexiona, «el arte y la investigación son trabajo propio, pero también son puesta en común y conocimiento mutuo».   Creación cultural «En definitiva —asegura Fanny Tur— Baleària a través de su fundación ha hecho posible que la creación tenga movilidad, circule, se muestre en nuevos escenarios, porque así crece y encuentra nuevos paisajes… ha contribuido a la relación y el conocimiento mutuo entre creadores, facilitando que se encuentren, se conozcan y, en definitiva, que establezcanvínculos». En el caso de Balears, Fanny Tur considera que la de Baleària y de su fundación han sido una magnífica aportación favorecedora de la articulación social y cultural, además de subrayar la revitalización que ha supuesto la conexión, en todos los ámbitos, entre Dénia y Eivissa.


Llegir més
De grumete a capitán. Vocabulario marítimo básico (I)
Historias del mar

De grumete a capitán. Vocabulario marítimo básico (I)

¿Dónde queda babor y estribor? ¿Cuál es la diferencia entre manga y eslora? Seguro que has oído una y mil veces términos como estos pero todavía te siguen generando dudas cuando subes a bordo de un ferri. No te preocupes, hemos preparado un glosario básico de léxico marítimo para que alimentes tu vocabulario y disfrutes todavía más de tu experiencia de viaje. Deja atrás tus titubeos de grumete y presume de hablar con la propiedad de un capitán. ¿Empezamos?   PARTES DEL FERRI CASCO. El cuerpo del buque. La estructura ‘en neto’, sin máquinas, mástiles ni elementos accesorios para la navegación. CUBIERTA: Cada uno de los pisos de una embarcación. Forman la estructura que permiten un espacio habitable para la tripulación y el pasaje. Los barcos tienen varias cubiertas, tanto para la bodega -donde se ubica la carga y los vehículos- como para las zonas de pasajeros –con salones, áreas de butacas, restaurantes, etc.- siendo la principal la superior. QUILLA: Es la columna vertebral del barco. La pieza de hierro que va de popa a proa por la parte inferior del barco y en que se asienta toda su armazón.Constituye el principal refuerzo estructural de la embarcación, en el que se encastan los demás y sobre el que descargan su peso.   [caption id="attachment_1776" align="aligncenter" width="800"] Corte transversal del ferri Martín i Soler de Baleària, donde se diferencia el casco, la quilla y las diferentes cubiertas.[/caption]   VOLUMEN Y DIMENSIONES ESLORA: La longitud de la embarcación. O dicho de otra manera, la distancia de punta a punta de la estructura del buque. MANGA: La anchura (máxima) de un buque. PUNTAL. La altura de la bodega de la nave desde la quilla hasta el extremo de la cubierta superior. DESPLAZAMIENTO: El volumen de agua que desplaza la parte sumergida del barco. Es decir… el peso del barco. Ahora se entiende mejor ¿verdad?.     POSICIÓN EN EL BARCO PROA y POPA. La proa es la parte delantera del barco. Tiene forma de cuña para que el buque pueda "cortar el agua”. Por el contrario, la popa es la parte posterior de la estructura del buque. BABOR y ESTRIBOR. Por babor se considera el lado izquierdo de un buque, mirando desde atrás hacia delante, esto es de popa a proa. Estribor es la banda o lado derecho de un buque, mirando desde atrás hacia delante, esto es de popa a proa. OBRA VIVA y MUERTA. La viva es la parte del casco bajo el agua. Es decir, desde la quilla a la línea de flotación a máxima carga. La muerta, la parte del casco que sobresale del mar   MANIOBRAS ARRIAR. Aflojar o soltar un cabo (las cuerdas de a bordo). También se utilizan los términos LASCAR (aflojar) y LARGAR (soltar). Una advertencia: a bordo de los barcos sólo hay una cuerda, la del cronómetro. Las demás se llaman CABOS (y en los barcos grandes ESTACHAS). VIRAR. Lo contrario de arriar, es decir COBRAR o recuperar un cabo o el ancla, cuando el buque se encuentra fondeado. Por cierto, la maniobra de virar es propia de buques de vela y no tanto de ferris. ATRACAR. Operación para ubicar el buque en el lugar previsto del muelle. Concluye en el momento en que la embarcación AMARRA (o ata firmemente) el último cabo al NORAY o bolardo del muelle. Por cierto, la maniobra contraria a ATRACAR ser llama DESATRACAR. Lógico ¿no? BARLOVENTEAR. Maniobrar aprovechando la fuerza viento (a favor o en contra) para que el impulso sea lo más favorable a la embarcación. Por ejemplo, en el caso de una operación de atraque. CAPEAR. Se trata de una maniobra de navegación con mal tiempo. Consiste en  tratar de mantener la proa al viento y con poca velocidad, para conseguir una trayectoria controlada y segura hasta que amaine el temporal. FONDEAR. Posicionar el buque en aguas establecidas para el anclaje.     Y hasta aquí, por esta vez. Si quieres seguir aprendiendo sobre ferris y transporte marítimo, sigue navegando con el blog Entreolas y no te pierdas nuestra próxima entrega de vocabulario. 


Llegir més