Català
Castellà
Francés
Anglès
Italià
Natural de Jerez de la Frontera, Jesús Carmona és el primer oficial del ferri Abel Matutes des de fa tres anys. Es va embarcar a Baleària el 2014, on ha navegat com a oficial de pont en diversos vaixells de manera ininterrompuda. Llicenciat en Nàutica i Transport Marítim i amb un màster en Gestió Portuària i Logística, té una passió artística per la fotografia des del pont de comandament, que comparteix al seu compte d’Instagram.
P. D’on ve la teva afició pel mar?
R. De petit estiuejava a Rota i sempre havia volgut pujar a un dels velers que navegaven davant de la costa. Em preguntava com es veuria la terra des d’allà, fins on podria viatjar o si hi veuria dofins i animals marins... Als 14 anys vaig aconseguir que els meus pares, que tenien molta por del mar, m’apuntessin a una escola de vela, i dos anys més tard ja era instructor de vela. Vaig passar l’adolescència i la joventut ensenyant a navegar persones de totes les edats. Quan va arribar el moment de triar carrera... ho tenia clar: volia arribar a ser capità.
P. Què recordes del teu primer dia a Baleària?
R. Vaig embarcar al Poeta López Anglada com a segon oficial de coberta a les drassanes de Sevilla, just abans de salpar rumb a l’estret de Gibraltar. Estava nerviós i, tot i que ja havia exercit com a oficial en vaixells de passatge anteriorment, mai no havia navegat amb un vaixell d’aquella envergadura en un riu. Sentia una certa pressió i moltes ganes de fer-ho bé. Sempre havia considerat Baleària la naviliera nacional de passatge amb més perspectives de futur; era la meva oportunitat de formar-ne part i no podia fallar.
P. Què és el que més ha canviat des que t’hi vas incorporar?
R. La mida i la tecnologia de la flota. S’hi han incorporat nous vaixells tecnològicament molt avançats, des de la Sèrie Eco, amb plaques solars per abastir els serveis a bord, fins al catamarà Eleanor Roosevelt o els bessons Hypatia de Alejandría i Marie Curie.
Ferri Abel Matutes. Foto: @fotografia_jesuscarmona
P. Quan sents la paraula Baleària, què és el primer que et ve al cap?
R. Innovació i canvi, una cosa imprescindible en els temps que corren. També agraïment: són molts anys d’experiència professional i vital.
P. Què és el que més gaudeixes de la teva professió?
R. Les vistes! Som afortunats de treballar a les oficines amb les millors vistes del món... Quin balcó al mar millor que un pont de comandament?
P. Un gran aprenentatge a Baleària?
R. Navegar durant molts anys fa que, inevitablement, t’enfrontis a situacions crítiques: emergències mèdiques, temporals forts... M’ha ensenyat a relativitzar els problemes del dia a dia. A casa diuen que no m’altero per res!
P. Quin missatge donaries a un jove que es plantegi entrar a Baleària?
R. L’animaria. És una molt bona opció. És una naviliera amb molt de futur i, si treballes a la flota, el règim de feina amb vacances llargues repartides al llarg de l’any també et permet portar una vida apassionant.
Passió per la fotografia
P. Quan va començar la teva afició per la fotografia?
R. Sempre m’ha agradat molt viatjar, cosa que faig sovint gràcies a la meva professió. Fa quatre anys vaig comprar la meva primera càmera fotogràfica rèflex per immortalitzar els viatges que vindrien i... vaig descobrir tot un món nou que s’obria davant meu! La major part de la població desconeix el que una càmera en mode manual pot arribar a captar.
P. Les albades i les postes de sol són la teva debilitat... amb quin estil et sents més identificat?
R. Sí, els raigs de sol al capvespre són el meu pintor preferit. Tot i això, em sento més identificat amb la fotografia nocturna i l’astrofotografia. Darrere del cel negre de les nits sense lluna hi ha una infinitat de colors i matisos que els nostres ulls, poc hàbils en la foscor, no són capaços de percebre. Galàxies i nebuloses que ocupen extensions més grans que la Lluna al cel i que no veiem per la poca intensitat amb què ens arriba la seva llum, no per la seva mida. A més, quan fotografies el cosmos també viatges en el temps, ja que aquella llum que capta la teva càmera va sortir del seu origen fa milers d’anys. Per exemple, la nebulosa Roseta, tot i que no la veiem, té la mida de cinc llunes plenes al cel i és a 5.200 anys llum... i la meva càmera la va captar a només 15 minuts de Jerez, la meva ciutat natal. Em continua semblant increïble!
P. Hi ha alguna persona o paisatge que t’agradaria captar?
R. Namíbia. Reuneix moltes coses: hemisferi sud, cultura, fauna i flora completament diferents, desert i cels sense contaminació lumínica... Caurà en alguna de les meves vacances!
