Navegació per categories
La Fundació Baleària i el seu afany per promoure l’esport
Blog entreolas

La Fundació Baleària i el seu afany per promoure l’esport


La Fundación patrocina el club de atletismo Dianium Baleària, uno de los más numerosos de la ciudad de Dénia.

La Fundació Baleària mira de promoure els hàbits de vida saludables i l’esport als territoris on opera la naviliera, impulsant col·laboracions i accions diverses, principalment amb entitats esportives. 

Gràcies a aquesta tasca, ha rebut el reconeixement de les administracions públiques d’algunes d’aquestes àrees geogràfiques. Fa unes setmanes, el Consell Insular d’Eivissa va premiar la Fundació Baleària com a millor patrocinadora de les Pitiüses, ja que l’entitat, des que es va crear l’any 2004, dona suport a l’esport local i facilita que els equips d’Eivissa i Formentera puguin participar en competicions d’àmbit estatal.

«Tenim molt clar que, per contribuir al desenvolupament sostenible, hem de fomentar el benestar i la salut; per això, entre els programes que impulsem hi ha Baleària Saludable, mitjançant el qual organitzem esdeveniments esportius i col·laborem amb clubs per promoure activitats diverses», assenyala Ricard Pérez, gerent de la Fundació.

Joan Serra, delegat de Baleària, va ser l’encarregat de recollir el premi del Consell.

Enric Mas, en nom dels clubs nàutics de Sant Antoni, Santa Eulària i Eivissa, tots tres patrocinats per la Fundació, afirma: «La vinculació que tenim amb la naviliera ha estat clau per assolir noves fites. És un orgull poder compartir la travessia, els objectius i els valors amb una empresa com Baleària». I és que, a les dues illes Pitiüses, la Fundació facilita la pràctica de molts esports. «Gràcies al paper de la naviliera, els nostres esportistes poden viatjar per competir, cosa que seria difícil si haguessin d’assumir-ne tot el cost», destaca Juan José Escandell, del Grup Esportiu Espalmador, que afegeix que «els descomptes que ofereix la companyia perquè persones d’altres illes vinguin a competir a Formentera han fet créixer molt aquests esdeveniments».

La Fundació també treballa a favor de l’esport inclusiu, amb col·laboracions com la que manté amb l’Associació d’Esportistes Discapacitats d’Eivissa i Formentera (ADDIF), la presidenta de la qual, Myrian Martín, agraeix «el paper que la Fundació ha tingut en l’evolució de l’entitat durant els darrers deu anys». Martín destaca el compromís de l’entitat de Baleària «amb els drets de les persones amb discapacitat, cosa que, sens dubte, contribueix a un desenvolupament social sostenible de les illes».

​​​​​​

La naviliera facilita el trasllat dels esportistes, com el Grup Esportiu Espalmador.

Promovent l’esport a tots els territoris 

A més de les Illes Balears, la Fundació duu a terme aquestes accions en altres zones, com ara Ceuta, un dels territoris on l’entitat té més convenis amb clubs o federacions esportives. Els esportistes de la ciutat autònoma competeixen a Andalusia, de manera que el viatge en vaixell és imprescindible. «Sense aquesta ajuda ni tan sols podríem participar en les competicions», assegura Sergio Aguilera, del Club Natación Caballa, el primer patrocinat per la naviliera a Ceuta. «Tots aquests anys d’ajuda inestimable han fet possible que la natació i el waterpolo competeixin al nivell actual», conclou Aguilera.

Tanmateix, el territori on la Fundació té subscrits més convenis de col·laboració amb organismes esportius és la Comunitat Valenciana. Dos dels més importants estan relacionats amb l’atletisme: a Dénia, patrocina un dels clubs més nombrosos de la ciutat, el Dianium Baleària, i col·labora amb un dels esdeveniments esportius més importants de l’any a la zona, el Circuit a Peu a la Marina Alta, un conjunt de curses populars que, any rere any, aplega milers de persones per córrer pels municipis de la comarca. Amb aquest últim organisme, la Fundació va signar un acord per convertir les 12 curses en esdeveniments sostenibles i lliures de plàstic. Per fer-ho, va aportar gots biodegradables i ampolles d’aigua envasades en brics de cartó.

​​​​​

La Fundació patrocina el Club Natación Caballa de Ceuta perquè pugui competir a la Península.

A més, en aquest territori, l’entitat també busca impulsar l’esport autòcton; per això, des de fa uns quants anys, és la patrocinadora principal de la Fundació Pilota Valenciana, encarregada d’organitzar tornejos i competicions professionals d’aquest esport.

Els ODS com a full de ruta 

Des de 2012, la Fundació Baleària és signant de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial i s’orienta pels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Per aquest motiu, ofereix ajuda a les entitats amb què col·labora perquè incorporin els ODS a la seva activitat i, a l’hora d’establir patrocinis, dona prioritat a les organitzacions que ja els han incorporat o que comparteixen els valors de Baleària.

Publicador de continguts
Fanny Tur: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo»
Historias del mar

Fanny Tur: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo»

  Ibicenca, activista medioambiental, historiadora, directora del archivo histórico de Eivissa… Fanny Tur Riera desempeñó, entre otros cargos públicos, el de consellera de Cultura del Govern Balear entre 2017 y 2019. Desde esta perspectiva, su análisis con visión histórica cobra valor: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo de las Balears y del Mediterráneo», afirma antes de reflexionar sobre lo que supuso la irrupción de la naviera, ya que «los monopolios nunca son buenos y diversificar la oferta siempre tiene que beneficiar al usuario». En clave cultural y de género, esta historiadora destaca de la naviera Baleària cuestiones como «la atención en y al catalán, o poner nombres de mujer a algunos barcos, mostrando que la historia también la escribimos las mujeres».   Desde la perspectiva ecologista, Tur Riera valora el compromiso de Baleària con la sostenibilidad partiendo de que «la actividad humana en general y el turismo y la gran movilidad en particular tienen unos efectos devastadores sobre el mar y el territorio». En este sentido, destaca, «todas las medidas que se pongan en práctica para minimizar los efectos de la masificación, como por ejemplo emplear energías renovables y colaborar con entidades ecologistas, ponen un grano  de arena en una lucha que hace tiempo es imprescindible para la misma supervivencia». Pero si algo destaca de la aportación de Baleària esta exconsellera de Cultura del Govern Balear es el papel desempeñado por la Fundación Baleària, que ha hecho que «la creación pueda viajar a nuevos escenarios y no se quede en el lugar de origen. Para enriquecerse y crecer, el arte y la creación se tienen que mover mientras conservan sus raíces bien fuertes». Y ello, subraya, en combinación con la gestión de espacios culturales «en diferentes lugares —lo que desde la Fundación Baleària llaman las Llonges de la Cultura—, facilitando así que puedan acoger actividades, encuentros, investigación, muestras colectivas y creadores de todo el país para que se puedan encontrar y enriquecerse mutuamente» porque, reflexiona, «el arte y la investigación son trabajo propio, pero también son puesta en común y conocimiento mutuo».   Creación cultural «En definitiva —asegura Fanny Tur— Baleària a través de su fundación ha hecho posible que la creación tenga movilidad, circule, se muestre en nuevos escenarios, porque así crece y encuentra nuevos paisajes… ha contribuido a la relación y el conocimiento mutuo entre creadores, facilitando que se encuentren, se conozcan y, en definitiva, que establezcanvínculos». En el caso de Balears, Fanny Tur considera que la de Baleària y de su fundación han sido una magnífica aportación favorecedora de la articulación social y cultural, además de subrayar la revitalización que ha supuesto la conexión, en todos los ámbitos, entre Dénia y Eivissa.


Llegir més
De grumete a capitán. Vocabulario marítimo básico (I)
Historias del mar

De grumete a capitán. Vocabulario marítimo básico (I)

¿Dónde queda babor y estribor? ¿Cuál es la diferencia entre manga y eslora? Seguro que has oído una y mil veces términos como estos pero todavía te siguen generando dudas cuando subes a bordo de un ferri. No te preocupes, hemos preparado un glosario básico de léxico marítimo para que alimentes tu vocabulario y disfrutes todavía más de tu experiencia de viaje. Deja atrás tus titubeos de grumete y presume de hablar con la propiedad de un capitán. ¿Empezamos?   PARTES DEL FERRI CASCO. El cuerpo del buque. La estructura ‘en neto’, sin máquinas, mástiles ni elementos accesorios para la navegación. CUBIERTA: Cada uno de los pisos de una embarcación. Forman la estructura que permiten un espacio habitable para la tripulación y el pasaje. Los barcos tienen varias cubiertas, tanto para la bodega -donde se ubica la carga y los vehículos- como para las zonas de pasajeros –con salones, áreas de butacas, restaurantes, etc.- siendo la principal la superior. QUILLA: Es la columna vertebral del barco. La pieza de hierro que va de popa a proa por la parte inferior del barco y en que se asienta toda su armazón.Constituye el principal refuerzo estructural de la embarcación, en el que se encastan los demás y sobre el que descargan su peso.   [caption id="attachment_1776" align="aligncenter" width="800"] Corte transversal del ferri Martín i Soler de Baleària, donde se diferencia el casco, la quilla y las diferentes cubiertas.[/caption]   VOLUMEN Y DIMENSIONES ESLORA: La longitud de la embarcación. O dicho de otra manera, la distancia de punta a punta de la estructura del buque. MANGA: La anchura (máxima) de un buque. PUNTAL. La altura de la bodega de la nave desde la quilla hasta el extremo de la cubierta superior. DESPLAZAMIENTO: El volumen de agua que desplaza la parte sumergida del barco. Es decir… el peso del barco. Ahora se entiende mejor ¿verdad?.     POSICIÓN EN EL BARCO PROA y POPA. La proa es la parte delantera del barco. Tiene forma de cuña para que el buque pueda "cortar el agua”. Por el contrario, la popa es la parte posterior de la estructura del buque. BABOR y ESTRIBOR. Por babor se considera el lado izquierdo de un buque, mirando desde atrás hacia delante, esto es de popa a proa. Estribor es la banda o lado derecho de un buque, mirando desde atrás hacia delante, esto es de popa a proa. OBRA VIVA y MUERTA. La viva es la parte del casco bajo el agua. Es decir, desde la quilla a la línea de flotación a máxima carga. La muerta, la parte del casco que sobresale del mar   MANIOBRAS ARRIAR. Aflojar o soltar un cabo (las cuerdas de a bordo). También se utilizan los términos LASCAR (aflojar) y LARGAR (soltar). Una advertencia: a bordo de los barcos sólo hay una cuerda, la del cronómetro. Las demás se llaman CABOS (y en los barcos grandes ESTACHAS). VIRAR. Lo contrario de arriar, es decir COBRAR o recuperar un cabo o el ancla, cuando el buque se encuentra fondeado. Por cierto, la maniobra de virar es propia de buques de vela y no tanto de ferris. ATRACAR. Operación para ubicar el buque en el lugar previsto del muelle. Concluye en el momento en que la embarcación AMARRA (o ata firmemente) el último cabo al NORAY o bolardo del muelle. Por cierto, la maniobra contraria a ATRACAR ser llama DESATRACAR. Lógico ¿no? BARLOVENTEAR. Maniobrar aprovechando la fuerza viento (a favor o en contra) para que el impulso sea lo más favorable a la embarcación. Por ejemplo, en el caso de una operación de atraque. CAPEAR. Se trata de una maniobra de navegación con mal tiempo. Consiste en  tratar de mantener la proa al viento y con poca velocidad, para conseguir una trayectoria controlada y segura hasta que amaine el temporal. FONDEAR. Posicionar el buque en aguas establecidas para el anclaje.     Y hasta aquí, por esta vez. Si quieres seguir aprendiendo sobre ferris y transporte marítimo, sigue navegando con el blog Entreolas y no te pierdas nuestra próxima entrega de vocabulario. 


Llegir més