
Des que el 1926 es va rodar a Mallorca El secreto de la pedriza, la primera pel·lícula filmada a les Illes, molts cineastes han immortalitzat en cel·luloide el paisatge variat i els edificis històrics de les Balears.
1:
El Verdugo
(Luis García Berlanga, 1963)
Les Coves del Drach i Palma en una obra mestra
Les imatges de Nino Manfredi, Pepe Isbert i Emma Penella a Mallorca van quedar immortalitzades en aquesta obra mestra del cinema espanyol. Tota ella. Des que els tres arriben al port de Palma, banda de música inclosa, passant per l'estada al barri de Can Bárbara, fins a la mítica escena en què un guàrdia civil crida Manfredi, en ple espectacle turístic de les Coves del Drach, perquè s'incorpori al seu nou ofici de botxí. Berlanga tenia clar que la cinta s'havia de rodar en gran part a l'illa i així la va convertir en un personatge més d'aquest retrat càustic del franquisme i de l'Espanya del boom turístic.
2:
Muerte bajo el sol
(Guy Hamilton, 1982)
Raixa com a escenari del crim
Guy Hamilton, director de cèlebres pel·lícules de James Bond, estava enamorat de Mallorca fins al punt que s'hi va retirar i hi va morir. No és estrany, doncs, que rodés a l'illa aquesta adaptació de Muerte bajo el sol, d'Agatha Christie. Cala Fornells, Formentor, Dragonera, Cala Deià i sobretot la finca de Raixa són alguns dels escenaris on es va rodar aquest èxit de públic. En part, gràcies al gran repartiment britànic, amb noms com Peter Ustinov, James Mason i Maggie Smith.

Cala Deià, escenari de 'Muerte bajo el sol'. Foto: Tolo Balaguer
3:
El atlas de las nubes
(Tom Tykwer, Lilly Wachowski, Lana Wachowski, 2012)
El Torrent de Pareis a la gran pantalla
La força de les imatges d'aquesta superproducció dels directors de Matrix és indiscutible. Entre salts temporals apareixen paisatges de Mallorca com Sa Calobra, el Puig Major, Formentor o s'Agulla des Frare. Tom Hanks i Halle Berry van rodar algunes de les escenes a l'illa.

S'Agulla des Frares apareix a 'El Atlas de las nubes'. Foto: Tolo Balaguer
4:
Yo
(Rafa Cortés, 2007)
La idiosincràsia mallorquina
Ningú millor que un mallorquí per dirigir aquesta pel·lícula sobre un alemany que arriba a Estellencs i s'ha de defensar d'alguna cosa que no ha comès. Ara que el cinema espanyol rep premis per pel·lícules petites amb actors i actrius no professionals (Alcarrás, Seis días corrientes…) és una bona ocasió per redescobrir aquesta pel·lícula guardonada.
5:
El mar
(Agustí Villaronga, 2000)
L'aïllament al sanatori de Caubet
En un recorregut cinematogràfic per les Illes no hi podia faltar Agustí Villaronga. Aquesta adaptació d'una novel·la del també mallorquí Blai Bonet, rodada íntegrament a l'illa, conté tots els ingredients del seu cinema: angoixa, crueltat, dilemes morals… L'escenari principal és el sanatori per a tuberculosos de Caubet, a Bunyola, actualment Hospital Joan March.

Al Sanatori de Caubet es va rodar 'El mar'. Foto: Tolo Balaguer
6:
Lucía y el sexo
(Julio Medem, 2001)
La bellesa de Formentera
Aquest èxit del director basc Julio Medem és un exemple clar de promoció turística a través del cinema. Molts hi van descobrir la bellesa d'aquesta joia del Mediterrani. En gran part, l'èxit de crítica i taquilla es deu a un Medem en estat de gràcia i a l'emblemàtica banda sonora d'Alberto Iglesias. Paz Vega dirigint-se en moto cap al far de Barbaria és tota una icona.
7:
Quién puede matar a un niño
(Narciso Ibáñez Serrador, 1976)
El terror de Chicho a Menorca
Chicho va rodar en diverses localitzacions espanyoles aquesta història terrorífica en què els nens es vengen de les injustícies dels adults. Tots els que hagin estat a Fornells el reconeixeran quan la parella de turistes, ella embarassada, arriba a una illa sota la mirada inquietant d'uns nens. «No us feu mal», els diu ella, pobra ingènua, quan els ajuden a atracar la barca.
8:
F for fake
(Orson Welles, 1973)
Eivissa en la metacòpia d'Orson Welles
Aquesta obra de culte de l'autor de Ciudadano Kane és una de les precursores del fals documental. Welles parteix de Clifford Irving, acusat de plagiar un llibre, i del falsificador de quadres Elmyr d'Hory, que va viure a Eivissa, per fer aquest documental (fals?). El mateix Welles descriu Eivissa a la pel·lícula. Consta, diu, d'una part «tranquil·la i espanyola» i d'una altra pròpia d'«una illa al sol».
9:
El vent de l’illa
(Gerard Gormezano, 1988)
La Menorca de l'ocupació britànica
Aquest projecte personal del director de fotografia Gerard Gormezano, ambientat al segle XVIII, se situa durant l'ocupació britànica de Menorca i està protagonitzat per John Armstrong, autor del primer estudi sobre l'illa. Aquest oficial i científic és un dels vèrtexs d'un triangle amorós, completat per una pintora anglesa i una dona de Ciutadella.

Ciutadella és protagonista a 'El vent de l'illa'. Foto: Bep Al·lès
10:
Eivissa Occidente
(Günter Schwaiger, 2011)
La meca de la música dance
Documental del director austríac establert a Espanya Günter Schwaiger sobre la nit eivissenca i, més concretament, sobre l'escena dance i els motius que han convertit l'illa en la meca de la música tecno, una mena de Hollywood d'aquest gènere.