Navegació per categories
Las Baleares: plató natural
Blog entreolas

Las Baleares: plató natural

Por Jesús Torné | 27 de de juliol de 2022

Formentera-Faro-Mola_SergioCañizaresbaja2

 

Desde que en 1926 se rodara en Mallorca El secreto de la pedriza, la primera película filmada en las Islas, muchos han sido los cineastas que han inmortalizado en el celuloide el variado paisaje y edificios históricos de las Baleares.

 

1:

El Verdugo
(Luis García Berlanga, 1963)
Las Cuevas del Drach y Palma en una obra maestra

Las imágenes de Nino Manfredi, Pepe Isbert y Emma Penella en Mallorca fueron inmortalizadas en esta obra maestra del cine español. Toda ella. Desde que los tres llegan al puerto de Palma, banda de música incluida, su estancia en el barrio de Can Bárbara, y hasta esa mítica escena en la que un guardia civil llama en pleno espectáculo turístico de las Cuevas del Drach a Manfredi para que se incorpore a su nuevo oficio de verdugo. Berlanga tenía claro que la cinta debía rodarse en gran medida en la isla y la convirtió así en un personaje más en este cáustico retrato del franquismo y de la España del boom turístico.


2:
Muerte bajo el sol
(Guy Hamilton, 1982)
Raixa como escenario del crimen

Guy Hamilton, director de célebres películas de James Bond, estaba enamorado de Mallorca hasta el punto de que se retiró y murió aquí. No es extraño, pues, que rodara en la isla esta adaptación de Muerte bajo el sol, de Agatha Christie. Cala Fornells, Formentor, Dragonera, Cala Deià y sobre todo la finca de Raixa son algunos de los escenarios donde se rodó este éxito de público. Debido, en parte, al gran y británico elenco, con nombres como Peter Ustinov, James Mason y Maggie Smith.

 

Cala Deià, escenario de 'Muerte bajo el sol'. Foto: Tolo Balaguer

 

3:
El atlas de las nubes
(Tom Tykwer, Lilly Wachowski, Lana Wachowski, 2012)
El Torrent de Pareis en la gran pantalla

La potencia de las imágenes de esta superproducción de los directores de Matrix es indiscutible. Entre saltos en el tiempo aparecen paisajes de Mallorca como Sa Calobra, el Puig Major, Formentor o s’Agulla des Frare. Tom Hanks y Hale Berry rodaron algunas de las escenas en la isla.

 

S'Agulla des Frares aparece en 'El Atlas de las nubes'. Foto: Tolo Balaguer


4:
Yo
(Rafa Cortés, 2007)
La idiosincrasia mallorquina

Nadie mejor que un mallorquín para dirigir esta película sobre un alemán que llega a Estellencs y que tiene que defenderse de algo que no ha cometido. Ahora que el cine español recibe premios por películas pequeñas con actores y actrices no profesionales (Alcarrás, Seis días corrientes…) es una buena ocasión para redescubrir esta laureada película.


5:
El mar
(Agustí Villaronga, 2000)
El aislamiento en el sanatorio de Caubet

En un recorrido cinematográfico por las Islas no podía faltar Agustí Villaronga. Esta adaptación de una novela del también mallorquín Blai Bonet rodada íntegramente en la isla contiene todos los ingredientes de su cinematografía: angustia, crueldad, dilemas morales… El escenario principal es el sanatorio para tuberculosos de Caubet, en Bunyola, actualmente Hospital Joan March.

 

En el Sanatorio de Caubet se rodó 'El mar'. Foto: Tolo Balaguer

 

6:
Lucía y el sexo
(Julio Medem, 2001)
La belleza de Formentera

Este éxito del director vasco Julio Medem es un claro ejemplo de promoción turística a través del cine. Muchos descubrieron en ella la belleza de esta joya del Mediterráneo. En gran medida, este éxito de crítica y taquilla se debe a un Medem en estado de gracia y a la emblemática banda sonora de Alberto Iglesias. Paz Vega dirigiéndose en moto al faro de Barbaria es un icono.

 

7:
Quién puede matar a un niño
(Narciso Ibáñez Serrador, 1976)
El terror de Chicho en Menorca

Chicho rodó en varias localizaciones españolas esta terrorífica historia en la que los niños se  vengan de las injusticias de los adultos. Todos los que hayan estado en Fornells lo reconocerán cuando la pareja de turistas, ella embarazada, llegan a una isla ante la inquietante mirada de unos niños. “No os hagáis daño”, les dice ella, pobre ingenua, cuando les ayudan a atracar el bote.

 

8:
F for fake
(Orson Welles, 1973)
Eivissa en la metacopia de Orson Welles

Esta obra de culto del autor de Ciudadano Kane es una de las precursoras del falso documental. Welles parte de Clifford Irving, acusado de plagiar un libro, y del falsificador de cuadros Elmyr d’Hory, quien vivió en Eivissa, para hacer este (¿falso?) documental. El mismo Welles describe a Eivissa en la película. Consta, dice, de una parte “tranquila y española” y de otra propia de “una isla al sol”.


9:
El vent de l’illa
(Gerard Gormezano, 1988)
La Menorca de la ocupación británica

Este proyecto personal del director de fotografía Gerard Gormezano ambientado en el siglo XVIII se enmarca durante la ocupación británica de Menorca y lo protagoniza John Armstrong, autor del primer estudio sobre la isla. Este oficial y científico es uno de los vértices de un triángulo amoroso. Lo completa una pintora inglesa y una mujer de Ciutadella.

 

Ciutadella es protagonista en 'El vent de l'illa'. Foto: Bep Al·lès


10:
Eivissa Occidente
(Günter Schwaiger, 2011)
La meca de la música dance

Documental del director austríaco afincado en España Günter Schwaiger sobre la noche ibicenca y más concretamente sobre la escena dance y los motivos que han convertido a la isla en la meca de la música tecno, algo así como el Hollywood de este género.

Publicador de continguts
El Marroc més mediterrani
Guías de viajes

El Marroc més mediterrani

  Aquesta regió és perfecta per gaudir de ciutats amb segles d'història i desconnectar als seus paratges naturals i platges verges. De Tànger fins a Nador, deu llocs del nord del Marroc per perdre's en autocaravana.   Pocs quilòmetres separen Espanya del Marroc; en menys d'una hora en ferri des del sud de la península s'obre tot un país que només es pot descobrir sense presses. El massís del Rif domina aquesta regió amaziga i ha modelat un paisatge de petites i increïbles carreteres que superen valls i voregen la costa.   1: La porta del Marroc Tànger Aquesta ciutat és la porta d'entrada i sortida no només del Marroc, sinó també del continent. És una urbs situada en un punt estratègic de l'estret de Gibraltar, amb arrels fenícies i romanes. Als carrers de la medina es veu el passat i el present àrab, però aquesta arquitectura es barreja amb els edificis del segle XX, quan Tànger estava sota el protectorat internacional. També s'hi pot veure l'empremta espanyola, com el Teatre Cervantes.   La ceràmica de Tànger reflecteix el color de la mar   2: Amb vistes a l'Estret Cap Espartel El Cap Espartel, a deu quilòmetres de Tànger, té una de les millors vistes de l'Estret. És el punt on acaba l'Atlàntic i dona pas al Mediterrani. El far situat en aquest indret va ser un dels primers del país i funciona des de 1864. Es troba en una reserva natural que els caps de setmana s'omple de tangerins que volen sortir de la ciutat i passar un dia en família. Molt a prop també hi ha les Coves d'Hèrcules i les platges atlàntiques de Sidi Kacem i Achakkar on es pot practicar surf, entre altres activitats aquàtiques.     3: La costa Atlàntica Assilah Els estrets carrers blancs d'Assilah s'han convertit en un museu a l'aire lliure. Molts murals omplen de color la medina d'aquesta petita ciutat atlàntica. Des dels murs del nucli antic es veu l'oceà i les platges de sorra de la ciutat. És un lloc perfecte per fer una parada i menjar peix.   La medina d'Assilah és Patrimoni Històric per la Unesco   4: La ciutat blava Chefchauen És la perla blava del Marroc; els seus carrerons enamoren molts dels viatgers que recorren aquesta població situada al vessant d'una muntanya. La zona antiga de la ciutat és un laberint de carrers irregulars plens de petites botigues de records, roba, menjar o espècies. És un dels millors llocs on passar la nit i també per gaudir de les nombroses rutes de senderisme de la regió.     5: Desconnectar a la natura Parc Nacional de Talassemtane Aquest parc natural de gairebé 60.000 hectàrees és un dels tresors de la serralada del Rif. Un dels millors llocs per establir-se és la petita població d'Akchour, des d'on surten diferents rutes per recórrer aquesta zona muntanyosa a peu o amb bicicleta. També s'hi poden veure els boscos de cedres de l'Atles i la cascada que porta el nom d'aquesta població.   A Talassemtane abunden els rierols i les basses     6: La Coloma Blanca Tetuan Tornant al Mediterrani, Tetuan és una ciutat de visita obligada. Els edificis són blancs i, a la medina, aquest color es barreja amb el verd de moltes portes. El nucli antic està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tetuan també és coneguda com «la filla de Granada» per la seva arquitectura hispanomorisca. A pocs quilòmetres hi ha la platja de Martil, la zona costanera més propera a la ciutat i un bon lloc per passar la nit.   7: Mar i muntanyes Parc Nacional d'Alhucemas Seguint la ruta per la carretera costanera des de Oued Laou cap a Alhucemas s'arriba a aquest parc nacional. Un immens territori de natura i muntanyes que acaben al Mediterrani. Entre els penya-segats i les zones rocoses hi ha petites platges o cales amagades com la de Taoussarte o Taydiwine. En aquestes aigües també podem veure en acció l'àguila pescadora.   8: Les platges mediterrànies Oued Laou Situada entre muntanyes, la platja i el petit poble de pescadors d'Oued Laou és un dels millors punts per aturar-se, desconnectar i relaxar-se del viatge. La carretera des de Tetuan és una de les més boniques del nord del país, voreja la costa superant penya-segats i petites cales de roca. A prop del poble hi ha diversos càmpings, botigues i restaurants.   El verd s'associa amb el Paradís a l'islam   9: La ciutat sobre el penya-segat Alhucemas Aquesta ciutat del Rif és a la costa, envoltada de platges i amb un dels ports més importants del nord del país. Està situada sobre un penya-segat espectacular. Entre 1994 i 2004 va patir dos terratrèmols importants que van deixar més de 500 víctimes. Aquest punt també va ser un dels focus de resistència contra la colonització espanyola. Ara és un dels llocs més visitats per locals i viatgers per passar-hi les vacances d'estiu i gaudir de les tranquil·les aigües mediterrànies.   10: La costa oriental Nador Nador és l'última parada, la ciutat més important de l'est de la costa marroquina, a pocs quilòmetres de Melilla. La ciutat mira a la Mar Chica, una llacuna salada connectada amb la mar. Seguint la carretera en direcció est trobem la coneguda platja Roja, rocosa, i l'extensa platja de Ras El-Ma, de diversos quilòmetres de sorra. A prop de la frontera amb Algèria hi ha la turística ciutat de Saïdia, on podem trobar nombrosos grans hotels i restaurants. 

Llegir més
Mallorca a peu i sobre rodes
Guías de viajes

Mallorca a peu i sobre rodes

  El clima suau i les bones connexions han fet que molts senderistes i, sobretot, ciclistes triïn Mallorca per practicar el seu esport preferit. Us proposem deu rutes per exercitar les cames, a peu o sense baixar del selló.   Amb 1.600 km de carreteres secundàries i 468 km senyalitzats, Mallorca ofereix una estructura perfecta per practicar cicloturisme. A més, el seu paisatge divers —litoral, urbà, rural o de muntanya— la fa idònia també per recórrer-la a peu. L'experiència és molt millor quan l'illa està més tranquil·la: entre octubre i maig. 1: Paisatges de contrast per l'antiga via del tren La via verda de Manacor a Artà No és una ruta circular, així que haurem de preveure la tornada. Aquest recorregut de poc menys de 30 quilòmetres és relativament fàcil i permet gaudir, sense baixar de la bicicleta, de diferents paisatges seguint l'antic traçat ferroviari. Començarem a l'est de Manacor i, quan arribem a Artà, haurem travessat túnels i antigues estacions i contemplat la Mallorca agrícola, muntanyes, boscos mediterranis i, de lluny, la costa de s'Illot i Cala Millor. Una versió més assequible seria de Son Carrió a Son Servera.   2: Cultura i la Serra de Tramuntana Valldemossa, Deià i Sóller La Cartoixa de Valldemossa, on es va allotjar Chopin, i el patrimoni arquitectònic de Sóller, especialment el modernista, justifiquen una visita a aquests dos pobles de la Serra. Aquesta ruta és per a experts, amb bicicleta de carretera. Des de Valldemossa ens dirigirem al monestir de Miramar, fundat per Ramon Llull, i a Son Marroig, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Paral·lels a la costa arribarem a Deià i, des d'allà, baixarem fins a la Vall dels Tarongers de Sóller. Haurem fet 36 km. 3: El sostre de Mallorca, Lluc i els embassaments de Cúber i el Gorg Blau El Puig Major des de Sóller Una altra ruta per a experts, força dura, però que ha d'estar en aquest top ten perquè és l'ascens al cim més alt de l'illa. Des de Sóller pugem fins al túnel de Monnàber, d'uns 900 metres. A uns 2 km hi ha la base militar, a la qual haurem de demanar permís per accedir al Puig Major: des dels seus 1.445 m gaudirem de les millors vistes de l'illa. Després baixarem cap al Santuari de Lluc, una altra parada obligada, passant pels embassaments de Cúber i el Gorg Blau. Des del Coll de Sa Batalla ens dirigirem a Sóller per la MA-10.   Caminar entre pedres mil·lenàries 4: Platges i parcs naturals des de la bicicleta De Cala Egos a Es Trenc Aquesta excursió no circular amb bicicleta de carretera consta d'uns 60 km. Veurem la costa de Santanyí i Campos, i algunes de les millors platges de l'illa. Començarem a Cala Egos i, des d'allà, anirem a Portopetro pel Camí des Barranc, on passarem per la cara nord del Parc Natural de Mondragó. Continuarem paral·lels pel torrent d'en Reieta fins a Santanyí. Travessarem aquest bonic nucli fins a Es Llombards, Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi. Allà podrem deixar la bicicleta i, si el temps ho permet, caminar una mica i banyar-nos al parc natural d'Es Trenc-Salobrar o, a l'altre extrem, a Es Carbó. Totes són platges espectaculars. 5: Bones vistes de la Serra i de la costa Planícia des d'Esporles Aquesta ruta de 30 km la farem amb bicicleta de muntanya i té una dificultat moderada. Sortirem d'un dels pobles més bonics de la Serra, Esporles, i ens dirigirem al Mirador de Mar per l'antic camí que unia el municipi amb el Port de Calonge. Les vistes són espectaculars. Tornarem cap a la MA-10 per baixar cap a Banyalbufar, però abans ens desviarem cap a Planícia. Depenent de l'energia i el temps, podem recrear-nos en algun dels tres recorreguts proposats dins aquesta finca pública. Emprenem el camí de tornada: després d'aturar-nos al mirador d'Es Verger, continuem fins a un altre bonic poble, Banyalbufar, i d'allà, a Esporles. 6: Necròpolis fenícia a peu de platja Son Real L'excursió per la finca pública de Son Real, al municipi de Santa Margalida, està especialment indicada per a famílies. Són només uns 2 km, sense desnivells, i ofereix atractius per als més petits. Hi ha quatre itineraris possibles, però sobretot cal fer el que arriba fins a la impressionant necròpolis de Punta des Fenicis, amb sepultures des de l'edat del Ferro fins a l'època romana i, ja que hi som, banyar-nos a la platja que hi ha al costat.   Mar i muntanya a Sóller   7: Senderisme i cicloturisme familiar S'Albufera El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, al nord de l'illa, és un lloc ideal per anar-hi en família. Hi ha quatre recorreguts i es poden fer a peu o amb bicicleta: Sa Roca, Es Colombars, Es Cibollars i Es Camí d'Enmig-Ses Puntes. El més llarg, d'unes tres hores, és aquest últim, però tots permeten contemplar la riquesa de fauna, sobretot ornitològica, del parc.   8: Un dels horitzons més retratats de Mallorca El Torrent de Pareis Hi ha diverses rutes, algunes fins i tot per a alpinistes, per arribar fins a l'espectacular desembocadura d'aquest torrent, una de les platges més fotogèniques de Mallorca. La més típica és el descens del barranc des de s'Entreforc (on desemboca l'embassament del Gorg Blau): dura unes 6 hores, comprèn 5 km i requereix experiència o un bon guia. La versió més senzilla, per fer en família, és el camí que comença a la platja de Sa Calobra.   9: Lloc de contemplació de Ramon Llull Santuari de Cura Si Ramon Llull el va triar com a lloc de retir espiritual, devia ser per algun motiu. Proposem un recorregut que començaria al poble de Randa, per després pujar fins al santuari de Cura, on el beat mallorquí es va retirar al segle XIII i va fundar la seva escola. En aquesta excursió, a més de gaudir d'unes vistes impressionants, visitarem l'ermita de Sant Honorat i el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia. A la part final, al Camí de Bon Pastor, veurem algunes de les galeries que es van utilitzar com a polvorins durant la Guerra Civil. L'única dificultat la trobarem en l'accés al Puig de Son Reus. 10: Refugi dels trapencs durant la Revolució Francesa La Trapa Hi ha diversos camins per arribar a La Trapa, un monestir fundat el 1810 per monjos trapencs francesos que, vint anys després de la presa de la Bastilla, van decidir fugir del país. Abandonada pocs anys després, la finca va ser adquirida el 1980 pel grup ecologista GOB per impedir-ne la urbanització. De totes les opcions, la ruta més freqüentada per arribar a La Trapa comença al cementeri de s'Arracó. Una altra, des de Sant Elm, voreja la costa. Finalment, una tercera passa pel Coll de Sa Gramola i és una bona opció si les roques estan mullades. En totes tindrem vistes privilegiades de l'illot de Sa Dragonera.   Els cavalls acompanyen els cicloturistes

Llegir més
Veure més històries al blog