Navegació per categories
Las huellas valencianas de los Borja
Blog entreolas

Las huellas valencianas de los Borja


Xàtiva5baja

Ruta por Gandia, Canals y Xàtiva

Intrigantes, perversos, ambiciosos, lujuriosos… La familia Borja hizo méritos históricos para construir su leyenda negra; la literatura y el cine la exageraron. La estirpe valenciana que conquistó la Roma renacentista aportó dos papas (Calixto III y Alejandro VI) y un cardenal, César Borja, que inspiró a Maquiavelo para escribir El príncipe. Recorrer el territorio Borja es adentrarse en el juego de tronos del poder eclesiástico y político.

 

Día 1:
09:00

Empezar con energía.
Arrancamos la ruta gandiense desayunando en Casa Sanchis-La Tulipa, un clásico con personalidad en el Carrer del Forn.


09:30
Antigua Universidad.
Fundada por San Francisco de Borja, duque de Gandia y general de la Compañía de Jesús, cuya primera universidad fue esta. Por sus aulas pasaron Baltasar Gracián o el botánico Antonio Cavanilles. A las puertas del edificio, cinco esculturas de bronce, de
Manuel Boix, representan a los dos papas Borja, al fundador de esta institución y a César y Lucrecia.


10:00
Colegiata de Santa María.
De estilo gótico catalán, se construyó en dos fases. La segunda, entre 1499 y 1520, por encargo de María Enríquez, abuela de san Francisco de Borja. La Guerra Civil y los terremotos de 1598 y 1599 dañaron el edificio original.


10:45
Hospital de Sant Marc.
Alberga el Museo Arqueológico de Gandia. La madre de Francisco de Borja, Juana de Aragón, amplió el edificio con dos espacios: la Sala d’Hòmens y la Sala de Dones.


11:45
Convent de Sant Roc.
En la Plaça del Rei En Jaume, corazón del centro histórico. Fundado por Carlos Borja, hijo mayor de San Francisco, este convento franciscano abrió sus puertas en 1591. El edificio alberga la Biblioteca y el Archivo Municipal y conserva el claustro antiguo, uno
de los rincones de la ciudad que invitan a hacer un alto, dejar volar la mente y oxigenarse.

 

Fachada del Palau Ducal


12:15
Palau Ducal.
El monumento borgiano más representativo. Allí nacieron y residieron todos los duques. Se conserva la habitación de Francisco de Borja y la máscara mortuoria que se le realizó. Con el primer duque, Alfonso de Aragón, fue el epicentro del Segle d’Or literario valenciano, con Ausiàs March y Joanot Martorell. Tiene un centro de interpretación virtual que te traslada a la época de los Borja. Cerca del Palacio Ducal, está la coqueta Plaça Loreto, con su hermosa fuente. En su día, lindaba con las murallas.

 

14:15
Torreó del Pi.
Del siglo XVI, forma parte de la ampliación de la muralla decidida por Francisco de Borja. En la intersección de la calle San Rafael con la calle Alzira se encuentra restos restaurados de las murallas, derribadas en 1881.


14:45
Almuerzo.
El menú cultural ha de incluir una fideuà. Comerla en el restaurante Telero, en el Carrer Sant Ponç, es una buena opción.

 

17:00
Monasterio de Santa Maria de la Valldigna.
En la cercana Simat. Hay que concertar visita. Construido por Jaume II en 1298, y de estilo cisterciense, entre sus abades figuran Roderic de Borja (Alejandro VI) y su hijo César. Estuvo habitado hasta la desamortización de Mendizábal, cuando se produjo su deterioro y expolio. En 1991 lo adquirió la Generalitat y lo rehabilitó.
Tras la visita, viajaremos a Xàtiva. Pasear por las callejuelas que bajan desde el Castell, iluminado por la noche es un buen plan, que remataremos cenando en alguno de los bares de la zona del Mercat, como La tapeta de Carmeta.

 

Visita animada en el Palau Ducal de Gandia

 

Día 2:
09:00

Café y arnadí.
En la cafetería Forn de Pla, en la Albereda Jaume I. El arnadí de este horno tradicional es excelente. De evidentes raíces árabes, el dulce típico de la ciudad se elabora a base de calabaza, azúcar, almendra, boniato y piñones.


09:45
Canals.
A 10 km de Xàtiva, visitaremos la casa natalicia de Calixto III con su torre
fortificada. Enfrente se encuentra el Oratorio de los Borja.

 

10:45
De vuelta a Xàtiva, empezaremos por la Iglesia de Sant Francesc, donde fueron enterrados algunos miembros de la familia Borja, aunque en el año 1470 sus restos se trasladaron a la Colegiata.


11:30
Real Monasterio de Santa Clara.
 De estilos gótico y barroco, fue fundado en 1325. Beatriz de Borja, hermana de Alejandro VI, fue abadesa de este monasterio de 4.000 metros cuadrados.


12:00
Hospital Reial.
Fundado por Jaume I en 1244, ofrece una interesante fusión de la arquitectura gótica y renacentista. El incendio de la ciudad de 1707 destruyó todo el interior, que tuvo que ser reconstruido.

 

La Seu se levantó sobre una antigua mezquita

 

12:30
Casa Natalicia Alejandro VI.
En el barrio del Mercat, está la casa donde nació Roderic de Borja, en la plaza que hoy lleva su nombre. Aún se conserva una puerta de piedra picada y un arco de semicolumnas jónicas de mediados del siglo XVI.


13:30
Iglesia de Sant Pere.
De estilo gótico, de mediados del XV. Aquí fue bautizado Roderic en 1432. Consta de una sola nave con tres arcos y artesonado mudéjar.


14:30
Un buen sitio para comer es el Montsant. Nos permite, además, visitar su enorme aljub (aljibe) de cuatro naves construido en el siglo XIII cuando el hotel restaurante era un palacio.


16:00
Museu de l’Almodí.
En la antigua lonja del trigo, de mediados del XVI. Repasa la historia de la ciudad desde el Paleolítico hasta los tiempos de Al-Ándalus. Exhibe piezas ibéricas, romanas, visigodas y musulmanas.


17:15
La Colegiata.
La Seu se levantó sobre una antigua mezquita, reconvertida en iglesia, tras la conquista cristiana. Aquí se celebró el bautizo de Alfons de Borja, futuro Calixto III. En el atrio de la fachada principal se encuentran esculturas en bronce de los dos pontífices Borja, realizadas por Octavio Vicent.


19:00
Castell.
Era prisión en la Corona de Aragón. Entre los ilustres cautivos, destaca Jaume d’Urgell, quien disputó a Ferran d’Antequera el trono aragonés en el Compromís de Casp.

 

El Castell preside la capital de la Costera


20:00
Cena sin salir de Italia.
Pasear por la señorial Calle Montcada es repasar la historia de las familias nobles y el clero de la ciudad. En uno de esos palacios rehabilitados se encuentra el restaurante Il Padrino Due. Tras la cena, daremos un paseo hasta la Calle Menor Cuesta, la más alta de la ciudad, y con las mejores vistas. De día y de noche.

 

UNIVERSO BORJA
UNA HISTORIA ENVENENADA

La historia de la familia Borja es una compilación de leyendas sin fundamento (como la del envenenamiento), adulteraciones de la realidad, como el estigma de la pérfida Lucrecia Borja, o capítulos con cimientos sólidos, como la compra de votos acometida por Roderic de Borja para ser papa (Alejandro VI). Entre los más destacados del clan por su capacidad conspirativa está César Borja, quien a los 20 años ya era cardenal. Siempre fue el principal sospechoso de haber asesinado a su hermano Joan Borja, beneficiario del Ducado de Gandia.

Publicador de continguts
El Marroc més mediterrani
Guías de viajes

El Marroc més mediterrani

  Aquesta regió és perfecta per gaudir de ciutats amb segles d'història i desconnectar als seus paratges naturals i platges verges. De Tànger fins a Nador, deu llocs del nord del Marroc per perdre's en autocaravana.   Pocs quilòmetres separen Espanya del Marroc; en menys d'una hora en ferri des del sud de la península s'obre tot un país que només es pot descobrir sense presses. El massís del Rif domina aquesta regió amaziga i ha modelat un paisatge de petites i increïbles carreteres que superen valls i voregen la costa.   1: La porta del Marroc Tànger Aquesta ciutat és la porta d'entrada i sortida no només del Marroc, sinó també del continent. És una urbs situada en un punt estratègic de l'estret de Gibraltar, amb arrels fenícies i romanes. Als carrers de la medina es veu el passat i el present àrab, però aquesta arquitectura es barreja amb els edificis del segle XX, quan Tànger estava sota el protectorat internacional. També s'hi pot veure l'empremta espanyola, com el Teatre Cervantes.   La ceràmica de Tànger reflecteix el color de la mar   2: Amb vistes a l'Estret Cap Espartel El Cap Espartel, a deu quilòmetres de Tànger, té una de les millors vistes de l'Estret. És el punt on acaba l'Atlàntic i dona pas al Mediterrani. El far situat en aquest indret va ser un dels primers del país i funciona des de 1864. Es troba en una reserva natural que els caps de setmana s'omple de tangerins que volen sortir de la ciutat i passar un dia en família. Molt a prop també hi ha les Coves d'Hèrcules i les platges atlàntiques de Sidi Kacem i Achakkar on es pot practicar surf, entre altres activitats aquàtiques.     3: La costa Atlàntica Assilah Els estrets carrers blancs d'Assilah s'han convertit en un museu a l'aire lliure. Molts murals omplen de color la medina d'aquesta petita ciutat atlàntica. Des dels murs del nucli antic es veu l'oceà i les platges de sorra de la ciutat. És un lloc perfecte per fer una parada i menjar peix.   La medina d'Assilah és Patrimoni Històric per la Unesco   4: La ciutat blava Chefchauen És la perla blava del Marroc; els seus carrerons enamoren molts dels viatgers que recorren aquesta població situada al vessant d'una muntanya. La zona antiga de la ciutat és un laberint de carrers irregulars plens de petites botigues de records, roba, menjar o espècies. És un dels millors llocs on passar la nit i també per gaudir de les nombroses rutes de senderisme de la regió.     5: Desconnectar a la natura Parc Nacional de Talassemtane Aquest parc natural de gairebé 60.000 hectàrees és un dels tresors de la serralada del Rif. Un dels millors llocs per establir-se és la petita població d'Akchour, des d'on surten diferents rutes per recórrer aquesta zona muntanyosa a peu o amb bicicleta. També s'hi poden veure els boscos de cedres de l'Atles i la cascada que porta el nom d'aquesta població.   A Talassemtane abunden els rierols i les basses     6: La Coloma Blanca Tetuan Tornant al Mediterrani, Tetuan és una ciutat de visita obligada. Els edificis són blancs i, a la medina, aquest color es barreja amb el verd de moltes portes. El nucli antic està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tetuan també és coneguda com «la filla de Granada» per la seva arquitectura hispanomorisca. A pocs quilòmetres hi ha la platja de Martil, la zona costanera més propera a la ciutat i un bon lloc per passar la nit.   7: Mar i muntanyes Parc Nacional d'Alhucemas Seguint la ruta per la carretera costanera des de Oued Laou cap a Alhucemas s'arriba a aquest parc nacional. Un immens territori de natura i muntanyes que acaben al Mediterrani. Entre els penya-segats i les zones rocoses hi ha petites platges o cales amagades com la de Taoussarte o Taydiwine. En aquestes aigües també podem veure en acció l'àguila pescadora.   8: Les platges mediterrànies Oued Laou Situada entre muntanyes, la platja i el petit poble de pescadors d'Oued Laou és un dels millors punts per aturar-se, desconnectar i relaxar-se del viatge. La carretera des de Tetuan és una de les més boniques del nord del país, voreja la costa superant penya-segats i petites cales de roca. A prop del poble hi ha diversos càmpings, botigues i restaurants.   El verd s'associa amb el Paradís a l'islam   9: La ciutat sobre el penya-segat Alhucemas Aquesta ciutat del Rif és a la costa, envoltada de platges i amb un dels ports més importants del nord del país. Està situada sobre un penya-segat espectacular. Entre 1994 i 2004 va patir dos terratrèmols importants que van deixar més de 500 víctimes. Aquest punt també va ser un dels focus de resistència contra la colonització espanyola. Ara és un dels llocs més visitats per locals i viatgers per passar-hi les vacances d'estiu i gaudir de les tranquil·les aigües mediterrànies.   10: La costa oriental Nador Nador és l'última parada, la ciutat més important de l'est de la costa marroquina, a pocs quilòmetres de Melilla. La ciutat mira a la Mar Chica, una llacuna salada connectada amb la mar. Seguint la carretera en direcció est trobem la coneguda platja Roja, rocosa, i l'extensa platja de Ras El-Ma, de diversos quilòmetres de sorra. A prop de la frontera amb Algèria hi ha la turística ciutat de Saïdia, on podem trobar nombrosos grans hotels i restaurants. 


Llegir més
Mallorca a peu i sobre rodes
Guías de viajes

Mallorca a peu i sobre rodes

  El clima suau i les bones connexions han fet que molts senderistes i, sobretot, ciclistes triïn Mallorca per practicar el seu esport preferit. Us proposem deu rutes per exercitar les cames, a peu o sense baixar del selló.   Amb 1.600 km de carreteres secundàries i 468 km senyalitzats, Mallorca ofereix una estructura perfecta per practicar cicloturisme. A més, el seu paisatge divers —litoral, urbà, rural o de muntanya— la fa idònia també per recórrer-la a peu. L'experiència és molt millor quan l'illa està més tranquil·la: entre octubre i maig. 1: Paisatges de contrast per l'antiga via del tren La via verda de Manacor a Artà No és una ruta circular, així que haurem de preveure la tornada. Aquest recorregut de poc menys de 30 quilòmetres és relativament fàcil i permet gaudir, sense baixar de la bicicleta, de diferents paisatges seguint l'antic traçat ferroviari. Començarem a l'est de Manacor i, quan arribem a Artà, haurem travessat túnels i antigues estacions i contemplat la Mallorca agrícola, muntanyes, boscos mediterranis i, de lluny, la costa de s'Illot i Cala Millor. Una versió més assequible seria de Son Carrió a Son Servera.   2: Cultura i la Serra de Tramuntana Valldemossa, Deià i Sóller La Cartoixa de Valldemossa, on es va allotjar Chopin, i el patrimoni arquitectònic de Sóller, especialment el modernista, justifiquen una visita a aquests dos pobles de la Serra. Aquesta ruta és per a experts, amb bicicleta de carretera. Des de Valldemossa ens dirigirem al monestir de Miramar, fundat per Ramon Llull, i a Son Marroig, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Paral·lels a la costa arribarem a Deià i, des d'allà, baixarem fins a la Vall dels Tarongers de Sóller. Haurem fet 36 km. 3: El sostre de Mallorca, Lluc i els embassaments de Cúber i el Gorg Blau El Puig Major des de Sóller Una altra ruta per a experts, força dura, però que ha d'estar en aquest top ten perquè és l'ascens al cim més alt de l'illa. Des de Sóller pugem fins al túnel de Monnàber, d'uns 900 metres. A uns 2 km hi ha la base militar, a la qual haurem de demanar permís per accedir al Puig Major: des dels seus 1.445 m gaudirem de les millors vistes de l'illa. Després baixarem cap al Santuari de Lluc, una altra parada obligada, passant pels embassaments de Cúber i el Gorg Blau. Des del Coll de Sa Batalla ens dirigirem a Sóller per la MA-10.   Caminar entre pedres mil·lenàries 4: Platges i parcs naturals des de la bicicleta De Cala Egos a Es Trenc Aquesta excursió no circular amb bicicleta de carretera consta d'uns 60 km. Veurem la costa de Santanyí i Campos, i algunes de les millors platges de l'illa. Començarem a Cala Egos i, des d'allà, anirem a Portopetro pel Camí des Barranc, on passarem per la cara nord del Parc Natural de Mondragó. Continuarem paral·lels pel torrent d'en Reieta fins a Santanyí. Travessarem aquest bonic nucli fins a Es Llombards, Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi. Allà podrem deixar la bicicleta i, si el temps ho permet, caminar una mica i banyar-nos al parc natural d'Es Trenc-Salobrar o, a l'altre extrem, a Es Carbó. Totes són platges espectaculars. 5: Bones vistes de la Serra i de la costa Planícia des d'Esporles Aquesta ruta de 30 km la farem amb bicicleta de muntanya i té una dificultat moderada. Sortirem d'un dels pobles més bonics de la Serra, Esporles, i ens dirigirem al Mirador de Mar per l'antic camí que unia el municipi amb el Port de Calonge. Les vistes són espectaculars. Tornarem cap a la MA-10 per baixar cap a Banyalbufar, però abans ens desviarem cap a Planícia. Depenent de l'energia i el temps, podem recrear-nos en algun dels tres recorreguts proposats dins aquesta finca pública. Emprenem el camí de tornada: després d'aturar-nos al mirador d'Es Verger, continuem fins a un altre bonic poble, Banyalbufar, i d'allà, a Esporles. 6: Necròpolis fenícia a peu de platja Son Real L'excursió per la finca pública de Son Real, al municipi de Santa Margalida, està especialment indicada per a famílies. Són només uns 2 km, sense desnivells, i ofereix atractius per als més petits. Hi ha quatre itineraris possibles, però sobretot cal fer el que arriba fins a la impressionant necròpolis de Punta des Fenicis, amb sepultures des de l'edat del Ferro fins a l'època romana i, ja que hi som, banyar-nos a la platja que hi ha al costat.   Mar i muntanya a Sóller   7: Senderisme i cicloturisme familiar S'Albufera El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, al nord de l'illa, és un lloc ideal per anar-hi en família. Hi ha quatre recorreguts i es poden fer a peu o amb bicicleta: Sa Roca, Es Colombars, Es Cibollars i Es Camí d'Enmig-Ses Puntes. El més llarg, d'unes tres hores, és aquest últim, però tots permeten contemplar la riquesa de fauna, sobretot ornitològica, del parc.   8: Un dels horitzons més retratats de Mallorca El Torrent de Pareis Hi ha diverses rutes, algunes fins i tot per a alpinistes, per arribar fins a l'espectacular desembocadura d'aquest torrent, una de les platges més fotogèniques de Mallorca. La més típica és el descens del barranc des de s'Entreforc (on desemboca l'embassament del Gorg Blau): dura unes 6 hores, comprèn 5 km i requereix experiència o un bon guia. La versió més senzilla, per fer en família, és el camí que comença a la platja de Sa Calobra.   9: Lloc de contemplació de Ramon Llull Santuari de Cura Si Ramon Llull el va triar com a lloc de retir espiritual, devia ser per algun motiu. Proposem un recorregut que començaria al poble de Randa, per després pujar fins al santuari de Cura, on el beat mallorquí es va retirar al segle XIII i va fundar la seva escola. En aquesta excursió, a més de gaudir d'unes vistes impressionants, visitarem l'ermita de Sant Honorat i el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia. A la part final, al Camí de Bon Pastor, veurem algunes de les galeries que es van utilitzar com a polvorins durant la Guerra Civil. L'única dificultat la trobarem en l'accés al Puig de Son Reus. 10: Refugi dels trapencs durant la Revolució Francesa La Trapa Hi ha diversos camins per arribar a La Trapa, un monestir fundat el 1810 per monjos trapencs francesos que, vint anys després de la presa de la Bastilla, van decidir fugir del país. Abandonada pocs anys després, la finca va ser adquirida el 1980 pel grup ecologista GOB per impedir-ne la urbanització. De totes les opcions, la ruta més freqüentada per arribar a La Trapa comença al cementeri de s'Arracó. Una altra, des de Sant Elm, voreja la costa. Finalment, una tercera passa pel Coll de Sa Gramola i és una bona opció si les roques estan mullades. En totes tindrem vistes privilegiades de l'illot de Sa Dragonera.   Els cavalls acompanyen els cicloturistes


Llegir més