Navegació per categories
los-10-mejores-barcos-del-cine
Blog entreolas

Los 10 mejores barcos del cine


El mundo de los barcos y el cine han estado siempre muy unidos a lo largo del tiempo. Los cinéfilos han podido embarcar a menudo en un mar de aventuras sin tener que salir de sus butacas. Por la gran pantalla han desfilado barcos de todo tipo: pesqueros, grandes cruceros, buques de guerra, acorazados, veleros y hasta lanchas del futuro. Repasamos algunas de las mejores embarcaciones de cine que nos han dejado con ganas de subirnos a bordo. ¿Listos para embarcar? poseidon - Poseidon (2006): Este lujoso crucero transatlántico de 20 pisos no será capaz de soportar la brutal fuerza de una ola gigante de 30 metros de altura. El buque vuelca por el impacto y sus pasajeros empezarán una lucha por su supervivencia. - Master and commander (2005): Russell Crowe se convierte en el capitán Jack Aubrey de la HMS Surprise, una fragata de la Royal Navy equipada con 32 cañones y botada en 1794, que recibe las órdenes de perseguir al corsario Acheron rumbo a las Islas Galápagos. El buque fue sustituido por su réplica  HMS Rose para este film. - Life Aquatic (2004): El ruinoso Belafonte navega por todo el mundo realizando documentales a cargo de su excéntrico capitán Steve Zissou, interpretado por Bill Murray. El capitán y su tripulación se embarcan en la aventura de encontrar el ansiado tiburón jaguar. Una divertida comedia homenaje a Jacques-Yves Cousteau. - Los piratas del Caribe (2003): Las alocadas aventuras del capitán Sparrow por recuperar a su amada Perla Negra, el velero bergantín que le perteneció, llevan al espectador a embarcarse en plenas aguas caribeñas del siglo XVII. La Perla Negra fue destinada originalmente como barco negrero pero Sparrow le ofreció el honor de usarlo para la piratería. 20129011 - La tormenta perfecta (2000): El pesquero Andrea Gail, capitaneado por George Clooney en el papel de Billy Thyne, decide salir a la pesca de un gran banco de peces espada cerca de la isla Sable cuando una inesperada tormenta con olas de más de 25 metros pone en apuros a toda la tripulación y al mismo barco. Estremecedora historia basada en hechos reales. - Titanic (1997): este gran clásico moderno de James Cameron narra la historia real de este gigante de 882 metros de eslora y capacidad para cerca de 2.500 pasajeros de la compañía británica White Star que naufraga por el impacto con un iceberg en su viaje transatlántico inaugural el fatídico 15 de abril de 1912. moby_dick-509069365-large - La caza del octubre rojo (1990): Este film de John Mc Tiernan nos sumerge a bordo del Octubre rojo, el submarino atómico de la Armada soviética, una auténtica máquina de destrucción capitaneada por el mismísmo Sean Connery, equipado con un ingenioso sistema silencioso de propulsión que lo hace invisible a cualquier sonar. - Moby Dick (1956): El protagonista de esta aventura cinéfila es, sin duda, la gran ballena blanca, aunque el ballenero Pequod, capitaneado por el gran Acab, también se lleva buena parte de la cuota de pantalla. - La reina de África (1951): Este destartalado barco a vapor que navega por el río africano Ulanga es el protagonista de la enigmática historia entre su piloto, encarnado por el indomable Humphrey Bogart, y la eterna Katharine Hepburn, que huyen perseguidos por  soldados coloniales alemanes durante la Primera Guerra Mundial. hepburn_bogart_african_queen - El acorazado Potemkin (1925): Este clásico del cine mudo narra el motín que sufrió el buque ruso en 1905 cuando la tripulación se rebeló contras los oficiales de la armada zarista durante la Revolución Rusa. El acorazado, armado con 40 cañones y 5 lanzatorpedos, se construyó en 1898 para la Flota del Mar Negro de la Armada Imperial Rusa.      
Publicador de continguts
Eivissa: molt més que discoteques
Guías de viajes

Eivissa: molt més que discoteques

  Eivissa va ser la destinació turística que millor va resistir la crisi de la Covid el 2021, quan les restriccions encara impedien l’obertura dels clubs. Les seves cales, la gastronomia, els mercats i la riquesa del patrimoni cultural, distingit com a Patrimoni de la Humanitat, expliquen per què va mantenir l’auge fins i tot en el pitjor moment.   Amb 572 quilòmetres quadrats, es pot arribar fàcilment a qualsevol punt de l’illa. Tot i així, sempre queden ganes de passar-hi més dies per continuar descobrint els seus atractius.   Dia 1: 09:00 Esmorzar a Santa Gertrudis. És el cor de l’illa, un dels pobles més pintorescos i reconeguts per la seva oferta gastronòmica. A la nit, el centre de vianants està molt concorregut, però també és el lloc ideal per esmorzar lluny del tràfec turístic. Dues bones propostes són el clàssic Bar Costa, amb els seus entrepans de pa amb tomàquet i embotits, o el cosmopolita Musset Café, amb un brunch variat que inclou opcions veganes.   Santa Gertrudis 10:00 El pont del «fameliar». En només 15 minuts amb cotxe s’arriba a Santa Eulària des Riu, que rep el nom perquè és l’únic municipi de les Balears amb un riu. Avui només conserva un canal d’aigua salabrosa al tram final, però val la pena pel passeig que surt del pont vell, on la llegenda diu que neix un dels follets de la mitologia eivissenca, el fameliar.   11:00 L’església fortalesa. A pocs metres del pont s’alça el Puig de Missa, un turó coronat pel màxim exponent de les esglésies fortificades que, segles enrere, servien de refugi davant els atacs barbarescos.   El Puig de Missa, amb el Mediterrani al fons 12:00 Snorkel a les platges del nord. El nord de l’illa destaca per la costa abrupta, tallada per cales de sorra i esquitxada d’illots. Aquest paisatge les converteix en un indret privilegiat per gaudir de l’snorkel. Un bon exemple és la bahía de Xarraca, amb la cala del mateix nom, el racó de S’illot des Renclí i Cala Xuclar. 15:00 Dinar al costat de la mar. A S’illot des Renclí hi ha un bon restaurant per tastar l’icònic bullit de peix, un guisat mariner servit en dos temps amb arròs a banda, mentre que la recollida Cala Xuclar acull un petit xiringuito amb peix fresc.   El «bullit», plat típic eivissenc 18:00 El poble dels mercats. Sant Carles va ser l’epicentre dels hippies i als voltants hi ha els dos mercats emblemàtics de l’illa: Punta Arabí, obert els dimecres, i Las Dalias, punt de peregrinació tots els dissabtes i les nits de dilluns, dimarts i diumenge. 21:00 Per començar la nit. Davant l’església de Sant Carles ens espera Ca n’Anneta, un bar on el temps sembla haver-se aturat. La seva fama es deu a les tapes populars, els montaditos i, sobretot, un famós licor d’herbes artesà. Dia 2: 09:00 Esmorzar davant les muralles. El Croissant Show és famós pels esmorzars de brioixeria francesa davant del Portal de ses Taules, l’entrada principal a les muralles renaixentistes de la capital de l’illa.   09:30 Dalt Vila, Patrimoni de la Humanitat. Dins la ciutadella, les visites imprescindibles són l’església de Santo Domingo, la catedral i els set baluards. També val la pena caminar sense rumb pels carrerons i relaxar-se amb un còctel, un suc fresc o una bona tapa a S’Escalinata. L’escala de pedra amb els pufs de colors és un dels racons més fotografiats de Dalt Vila.   S’Escalinata, a Dalt Vila, és una opció excel·lent per a tapes i copes 11:30 El cementeri fenici-púnic. Després de sortir pel Portal Nou, arribem a les portes del Museo d’Es Puig des Molins, dedicat a la necròpolis fenici-púnica més important del Mediterrani. La visita inclou un recorregut pels hipogeus, les galeries funeràries excavades des del segle VII aC. 13:00 Jaciments arqueològics. La ruta històrica es completa amb dos jaciments que valen la pena per la seva ubicació. El poblat fenici de Sa Caleta, al costat d’una petita cala de pescadors, va ser el primer nucli urbà de l’illa. A 15 minuts amb cotxe, l’assentament rural ses Païsses de Cala d’Hort inclou restes púniques, romanes i bizantines, així com la casa pagesa de Can Sorà. 15:00 Dinar davant es Vedrà. El majestuós illot des Vedrà acapara tota l’atenció fins a Cala d’Hort. Es pot continuar gaudint de les vistes amb els bons arrossos del Restaurante El Carmen i una tarda de platja. 20:00 Posta de sol a la badia de Portmany. La part sud de la badia guanya terreny a l’hora de contemplar la posta de sol gràcies a llocs com el xiringuito Es Puetó, el chill-out del Kumharas o el nou auditori d’Es Caló de s’Oli. 21:30 Sopar a la capital gastronòmica. Sant Antoni es va consolidar com a meca gastronòmica després que Es Tragón obtingués la primera de les dues estrelles Michelin que distingeixen restaurants de l’illa. Al nucli antic del poble destaca l’històric Es Rebost de Can Prats, el gran referent de la cuina autòctona tradicional.


Llegir més
Mallorca: los secretos del bosque de Bellver
Guías de viajes

Mallorca: los secretos del bosque de Bellver

  El bosque de Bellver se considera Parque Histórico Natural, y es de titularidad municipal desde 1931.   Ocupa una superficie de 126 hectáreas y es el espacio de dominio y uso público más extenso de Palma. Se encuentra a tan solo 3 kilómetros del centro de la ciudad y se puede acceder en transporte público.   Sa Pujada El camino original al Castillo de Bellver parte de la plaza Gomila. Por la calle de Bellver, entre modernas construcciones de los años 70 y bellos edificios modernistas de principios del siglo XX, llegamos al acceso principal y más antiguo del interior del bosque que viste la montaña conocida como El puig de la Mesquita (topónimo recogido en época medieval). Esta vía fue construida en 1859, sobre el viejo trazado original, con motivo de la visita de la reina Isabel II a Palma. La escalinata, larga y empinada, que tenemos justo enfrente es la que se conoce popularmente como Sa pujada y constituye un paseo muy concurrido por deportistas y visitantes.     Capilla de San Alonso Rodríguez Se encuentra a medio camino, entre el portal del bosque de Bellver y el castillo, a mano derecha de Sa pujada. La capilla de San Alonso Rodríguez fue construida entre 1883 y 1885 en el lugar donde, según una tradición local, la Virgen María se le apareció al santo portero de Monte Sión (conocida iglesia y convento de los jesuitas en el centro histórico de Palma desde el siglo XVI), hacia el año 1572, para secarle el sudor y aliviarle de un súbito malestar que a punto estuvo de acabar con su vida.       El Castillo de Bellver Concebido como residencia real, el Castillo de Bellver se halla situado sobre un montículo a 112,6 metros de altura sobre el nivel del mar, dominando la bahía y gran parte de la isla de Mallorca. Su construcción se inició en 1300 por orden de Jaime II, rey de Mallorca. Los trabajos de la mole duraron nueve años y los de ornamentación se terminaron más tardíamente.     Las Cuevas de Bellver Todo el material necesario para la construcción del castillo -miles de sillares de marés (arenisca)- se extrajo de unas canteras situadas en el interior mismo de la montaña, a unos 35 y 70 metros por debajo del patio de armas. Ocupan una superficie de 30.000 m2 y sus accesos se encuentran próximos a las instalaciones de la sección montada de la Policía Local de Palma (acceso a pie por la esplanada del aparcamiento superior). Durante la Guerra Civil (1936-1939) se habilitaron como almacén militar de combustible y munición. Actualmente no se pueden visitar porque no reúnen las condiciones de seguridad necesarias para grandes grupos de personas.       Un polvorín del siglo XVII Des de la esplanada de juegos infantiles podemos salir al barrio del Terreno -conocido así por haber sido edificado a mediados del siglo XIX sobre un terreno del Real Patrimonio del Estado- y regresar a la plaza Gomila por la calle Polvorín, topónimo que nos remite a la posible existencia de un almacén de munición en el siglo XVII (1686) en el interior del bosque de Bellver. Durante este breve recorrido podemos identificar las casas que ocuparon en tiempos pasados importantes escritores y artistas de la talla de Santiago Rusiñol, Gertrude Stein o el nobel español Camilo José Cela Trulock.    


Llegir més
Publicador de continguts
Fanny Tur: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo»
De grumete a capitán. Vocabulario marítimo básico (I)

Necessites més inspiració?

Descobreix totes les nostres destinacions

¡Por allí resoplan!
Eivissa: molt més que discoteques
Mallorca: los secretos del bosque de Bellver