Navegació per categories
Pedro Puertas: «Som un equip de gent disposada a donar-ho tot»
Blog entreolas

Pedro Puertas: «Som un equip de gent disposada a donar-ho tot»


 

Pedro Puertas (San Fernando, 1965) és un dels capitans que van veure néixer Baleària el 1998.

 

Després d’estudiar Nàutica i Enginyeria Tècnica Naval, va estar a punt de decantar-se per treballar a terra, però «les expectatives de futur» el van fer decidir-se a navegar. Després d’embarcar com a alumne en diferents empreses i fer el servei militar a l’Armada, el 1994 va recalar a Flebasa, predecessora de Baleària, on recorda haver-se trobat amb «un grup de persones amb molta il·lusió i ganes d’evolucionar». Puertas repassa què han significat per a ell aquests 25 anys d’història.


P. Què és el que més et va sorprendre als inicis?

R. Des del primer moment em va captivar la cordialitat que hi havia. La teva veu era escoltada i sempre et senties part del grup. Això ha estat una constant. Amb només una mica d’interès, Baleària t’ofereix la possibilitat d’evolucionar i d’assumir més responsabilitats.


P. Aquests 25 anys deuen haver donat per a moltes travessies.

R. He viscut molts moments interessants de l’empresa. La construcció del Lorca a Itàlia i l’inici de la seva trajectòria; començar les rutes amb Tànger i Ceuta; la construcció del Martín i Soler i de l’Alhucemas a Galícia; travessar l’Atlàntic amb l’Alhucemas per convertir-lo en el Bahama Mama i intentar exportar el model de ferri a la ruta amb les Bahames; la construcció de l’Hypatia de Alejandría a Itàlia; col·laborar en la posada a punt de l’operativa de l’Eleanor Roosevelt... i tot el que encara hagi d’arribar, perquè segur que tindrem alguna cosa nova.


P. Quins han estat els moments més complicats de la història de Baleària?

R. La creació de la naviliera va ser el primer moment difícil. Calia demostrar que érem una empresa seriosa, que havíem arribat per quedar-nos i que donaríem el millor de nosaltres mateixos. Crec que tot això ho hem anat demostrant amb les nostres accions. Un altre moment complicat va ser la crisi del 2008, que, en el meu cas, va coincidir amb la construcció de nous vaixells. Ens vam adonar que la gestió de les dades i el control dels recursos podien decantar la balança cap al futur.


P. I els teus millors records?

R. En tinc moltíssims, però crec que l’arribada del Lorca i el canvi que vam experimentar en el dia a dia, cercant l’excel·lència en el servei, va ser un repte que ens va absorbir, ens va envoltar i ens va seduir. Va ser dur, però increïble.

 

Pedro Puertas com a capità del ferri Martín i Soler 


P. Com has viscut l’evolució de la companyia?

R. Sempre amb molta il·lusió, tot i que reconec que de vegades he arribat a pensar que estàvem una mica bojos pels projectes «impossibles» en què ens ficàvem, empesos pel nostre president. Si ens hagués dirigit algú més conformista, no seríem on som. I a això cal afegir-hi que som un equip de gent disposada a donar-ho tot per fer realitat aquests projectes.


P. Explica’ns alguna anècdota que il·lustri l’evolució tecnològica.

R. Quan vaig començar, al Bahía de Málaga no hi havia GPS, hi havia un oficial de ràdio que feia servir el codi Morse i, tot i que hi havia un mòbil al vaixell, era analògic i més gran que una capsa de sabates. Teníem un ordinador, però moltes coses les fèiem amb màquina d’escriure i paper carbó per a les còpies. Avui només cal mirar els nostres projectes relacionats amb el gas, la propulsió elèctrica o l’hidrogen per constatar que Baleària sempre mira cap al futur, i això implica evolucionar i formar-nos constantment. A més, cada vegada es fa un ús més gran de les dades per optimitzar la gestió a tots els nivells.


P. Fent balanç, què creus que t’ha aportat Baleària?

R. Tant personalment com professionalment, Baleària ha estat el fil conductor de la meva vida. M’ha permès desenvolupar-me professionalment, i això ha fet possible que la meva vida personal transcorri amb estabilitat. Tot i que, com que és una empresa tan dinàmica, mai no he tingut temps d’avorrir-me o quedar-me estancat.


P. I què creus que hi has aportat tu?

R. Sempre he procurat donar el millor de mi mateix, intentant crear un ambient de treball agradable. M’ha encantat ensenyar i aprendre de la gent que m’envolta, i animar-los a gestionar autònomament les seves responsabilitats. Espero que em recordin com un company de feina que ha intentat que se sentissin integrats en l’equip, còmodes a la feina i valorats en el seu procés de desenvolupament.


P. Què implica treballar en un vaixell?

R. Treballar a bord és aconseguir, des del càrrec que ocupis i la responsabilitat que tinguis en cada moment, que l’operativa del vaixell estigui ben afinada per assolir la màxima eficiència possible per a l’empresa.


P. Explica’ns algun element que consideris clau en l’èxit de Baleària.

R. Baleària ha arribat a la seva posició utilitzant principalment el talent propi. Cuidar, valorar, formar i fer evolucionar la nostra gent crearà el compromís necessari per fer aflorar talent del planter, i això farà que puguem afrontar el futur amb una base sòlida.

Publicador de continguts
Eivissa: molt més que discoteques
Guías de viajes

Eivissa: molt més que discoteques

  Eivissa va ser la destinació turística que millor va resistir la crisi de la Covid el 2021, quan les restriccions encara impedien l’obertura dels clubs. Les seves cales, la gastronomia, els mercats i la riquesa del patrimoni cultural, distingit com a Patrimoni de la Humanitat, expliquen per què va mantenir l’auge fins i tot en el pitjor moment.   Amb 572 quilòmetres quadrats, es pot arribar fàcilment a qualsevol punt de l’illa. Tot i així, sempre queden ganes de passar-hi més dies per continuar descobrint els seus atractius.   Dia 1: 09:00 Esmorzar a Santa Gertrudis. És el cor de l’illa, un dels pobles més pintorescos i reconeguts per la seva oferta gastronòmica. A la nit, el centre de vianants està molt concorregut, però també és el lloc ideal per esmorzar lluny del tràfec turístic. Dues bones propostes són el clàssic Bar Costa, amb els seus entrepans de pa amb tomàquet i embotits, o el cosmopolita Musset Café, amb un brunch variat que inclou opcions veganes.   Santa Gertrudis 10:00 El pont del «fameliar». En només 15 minuts amb cotxe s’arriba a Santa Eulària des Riu, que rep el nom perquè és l’únic municipi de les Balears amb un riu. Avui només conserva un canal d’aigua salabrosa al tram final, però val la pena pel passeig que surt del pont vell, on la llegenda diu que neix un dels follets de la mitologia eivissenca, el fameliar.   11:00 L’església fortalesa. A pocs metres del pont s’alça el Puig de Missa, un turó coronat pel màxim exponent de les esglésies fortificades que, segles enrere, servien de refugi davant els atacs barbarescos.   El Puig de Missa, amb el Mediterrani al fons 12:00 Snorkel a les platges del nord. El nord de l’illa destaca per la costa abrupta, tallada per cales de sorra i esquitxada d’illots. Aquest paisatge les converteix en un indret privilegiat per gaudir de l’snorkel. Un bon exemple és la bahía de Xarraca, amb la cala del mateix nom, el racó de S’illot des Renclí i Cala Xuclar. 15:00 Dinar al costat de la mar. A S’illot des Renclí hi ha un bon restaurant per tastar l’icònic bullit de peix, un guisat mariner servit en dos temps amb arròs a banda, mentre que la recollida Cala Xuclar acull un petit xiringuito amb peix fresc.   El «bullit», plat típic eivissenc 18:00 El poble dels mercats. Sant Carles va ser l’epicentre dels hippies i als voltants hi ha els dos mercats emblemàtics de l’illa: Punta Arabí, obert els dimecres, i Las Dalias, punt de peregrinació tots els dissabtes i les nits de dilluns, dimarts i diumenge. 21:00 Per començar la nit. Davant l’església de Sant Carles ens espera Ca n’Anneta, un bar on el temps sembla haver-se aturat. La seva fama es deu a les tapes populars, els montaditos i, sobretot, un famós licor d’herbes artesà. Dia 2: 09:00 Esmorzar davant les muralles. El Croissant Show és famós pels esmorzars de brioixeria francesa davant del Portal de ses Taules, l’entrada principal a les muralles renaixentistes de la capital de l’illa.   09:30 Dalt Vila, Patrimoni de la Humanitat. Dins la ciutadella, les visites imprescindibles són l’església de Santo Domingo, la catedral i els set baluards. També val la pena caminar sense rumb pels carrerons i relaxar-se amb un còctel, un suc fresc o una bona tapa a S’Escalinata. L’escala de pedra amb els pufs de colors és un dels racons més fotografiats de Dalt Vila.   S’Escalinata, a Dalt Vila, és una opció excel·lent per a tapes i copes 11:30 El cementeri fenici-púnic. Després de sortir pel Portal Nou, arribem a les portes del Museo d’Es Puig des Molins, dedicat a la necròpolis fenici-púnica més important del Mediterrani. La visita inclou un recorregut pels hipogeus, les galeries funeràries excavades des del segle VII aC. 13:00 Jaciments arqueològics. La ruta històrica es completa amb dos jaciments que valen la pena per la seva ubicació. El poblat fenici de Sa Caleta, al costat d’una petita cala de pescadors, va ser el primer nucli urbà de l’illa. A 15 minuts amb cotxe, l’assentament rural ses Païsses de Cala d’Hort inclou restes púniques, romanes i bizantines, així com la casa pagesa de Can Sorà. 15:00 Dinar davant es Vedrà. El majestuós illot des Vedrà acapara tota l’atenció fins a Cala d’Hort. Es pot continuar gaudint de les vistes amb els bons arrossos del Restaurante El Carmen i una tarda de platja. 20:00 Posta de sol a la badia de Portmany. La part sud de la badia guanya terreny a l’hora de contemplar la posta de sol gràcies a llocs com el xiringuito Es Puetó, el chill-out del Kumharas o el nou auditori d’Es Caló de s’Oli. 21:30 Sopar a la capital gastronòmica. Sant Antoni es va consolidar com a meca gastronòmica després que Es Tragón obtingués la primera de les dues estrelles Michelin que distingeixen restaurants de l’illa. Al nucli antic del poble destaca l’històric Es Rebost de Can Prats, el gran referent de la cuina autòctona tradicional.


Llegir més
Mallorca: los secretos del bosque de Bellver
Guías de viajes

Mallorca: los secretos del bosque de Bellver

  El bosque de Bellver se considera Parque Histórico Natural, y es de titularidad municipal desde 1931.   Ocupa una superficie de 126 hectáreas y es el espacio de dominio y uso público más extenso de Palma. Se encuentra a tan solo 3 kilómetros del centro de la ciudad y se puede acceder en transporte público.   Sa Pujada El camino original al Castillo de Bellver parte de la plaza Gomila. Por la calle de Bellver, entre modernas construcciones de los años 70 y bellos edificios modernistas de principios del siglo XX, llegamos al acceso principal y más antiguo del interior del bosque que viste la montaña conocida como El puig de la Mesquita (topónimo recogido en época medieval). Esta vía fue construida en 1859, sobre el viejo trazado original, con motivo de la visita de la reina Isabel II a Palma. La escalinata, larga y empinada, que tenemos justo enfrente es la que se conoce popularmente como Sa pujada y constituye un paseo muy concurrido por deportistas y visitantes.     Capilla de San Alonso Rodríguez Se encuentra a medio camino, entre el portal del bosque de Bellver y el castillo, a mano derecha de Sa pujada. La capilla de San Alonso Rodríguez fue construida entre 1883 y 1885 en el lugar donde, según una tradición local, la Virgen María se le apareció al santo portero de Monte Sión (conocida iglesia y convento de los jesuitas en el centro histórico de Palma desde el siglo XVI), hacia el año 1572, para secarle el sudor y aliviarle de un súbito malestar que a punto estuvo de acabar con su vida.       El Castillo de Bellver Concebido como residencia real, el Castillo de Bellver se halla situado sobre un montículo a 112,6 metros de altura sobre el nivel del mar, dominando la bahía y gran parte de la isla de Mallorca. Su construcción se inició en 1300 por orden de Jaime II, rey de Mallorca. Los trabajos de la mole duraron nueve años y los de ornamentación se terminaron más tardíamente.     Las Cuevas de Bellver Todo el material necesario para la construcción del castillo -miles de sillares de marés (arenisca)- se extrajo de unas canteras situadas en el interior mismo de la montaña, a unos 35 y 70 metros por debajo del patio de armas. Ocupan una superficie de 30.000 m2 y sus accesos se encuentran próximos a las instalaciones de la sección montada de la Policía Local de Palma (acceso a pie por la esplanada del aparcamiento superior). Durante la Guerra Civil (1936-1939) se habilitaron como almacén militar de combustible y munición. Actualmente no se pueden visitar porque no reúnen las condiciones de seguridad necesarias para grandes grupos de personas.       Un polvorín del siglo XVII Des de la esplanada de juegos infantiles podemos salir al barrio del Terreno -conocido así por haber sido edificado a mediados del siglo XIX sobre un terreno del Real Patrimonio del Estado- y regresar a la plaza Gomila por la calle Polvorín, topónimo que nos remite a la posible existencia de un almacén de munición en el siglo XVII (1686) en el interior del bosque de Bellver. Durante este breve recorrido podemos identificar las casas que ocuparon en tiempos pasados importantes escritores y artistas de la talla de Santiago Rusiñol, Gertrude Stein o el nobel español Camilo José Cela Trulock.    


Llegir més