Pedro Puertas: «Som un equip de gent disposada a donar-ho tot»

 

Pedro Puertas (San Fernando, 1965) és un dels capitans que van veure néixer Baleària el 1998.

 

Després d’estudiar Nàutica i Enginyeria Tècnica Naval, va estar a punt de decantar-se per treballar a terra, però «les expectatives de futur» el van fer decidir-se a navegar. Després d’embarcar com a alumne en diferents empreses i fer el servei militar a l’Armada, el 1994 va recalar a Flebasa, predecessora de Baleària, on recorda haver-se trobat amb «un grup de persones amb molta il·lusió i ganes d’evolucionar». Puertas repassa què han significat per a ell aquests 25 anys d’història.


P. Què és el que més et va sorprendre als inicis?

R. Des del primer moment em va captivar la cordialitat que hi havia. La teva veu era escoltada i sempre et senties part del grup. Això ha estat una constant. Amb només una mica d’interès, Baleària t’ofereix la possibilitat d’evolucionar i d’assumir més responsabilitats.


P. Aquests 25 anys deuen haver donat per a moltes travessies.

R. He viscut molts moments interessants de l’empresa. La construcció del Lorca a Itàlia i l’inici de la seva trajectòria; començar les rutes amb Tànger i Ceuta; la construcció del Martín i Soler i de l’Alhucemas a Galícia; travessar l’Atlàntic amb l’Alhucemas per convertir-lo en el Bahama Mama i intentar exportar el model de ferri a la ruta amb les Bahames; la construcció de l’Hypatia de Alejandría a Itàlia; col·laborar en la posada a punt de l’operativa de l’Eleanor Roosevelt... i tot el que encara hagi d’arribar, perquè segur que tindrem alguna cosa nova.

P. Quins han estat els moments més complicats de la història de Baleària?

R. La creació de la naviliera va ser el primer moment difícil. Calia demostrar que érem una empresa seriosa, que havíem arribat per quedar-nos i que donaríem el millor de nosaltres mateixos. Crec que tot això ho hem anat demostrant amb les nostres accions. Un altre moment complicat va ser la crisi del 2008, que, en el meu cas, va coincidir amb la construcció de nous vaixells. Ens vam adonar que la gestió de les dades i el control dels recursos podien decantar la balança cap al futur.

P. I els teus millors records?

R. En tinc moltíssims, però crec que l’arribada del Lorca i el canvi que vam experimentar en el dia a dia, cercant l’excel·lència en el servei, va ser un repte que ens va absorbir, ens va envoltar i ens va seduir. Va ser dur, però increïble.

 

Pedro Puertas com a capità del ferri Martín i Soler 

P. Com has viscut l’evolució de la companyia?

R. Sempre amb molta il·lusió, tot i que reconec que de vegades he arribat a pensar que estàvem una mica bojos pels projectes «impossibles» en què ens ficàvem, empesos pel nostre president. Si ens hagués dirigit algú més conformista, no seríem on som. I a això cal afegir-hi que som un equip de gent disposada a donar-ho tot per fer realitat aquests projectes.

P. Explica’ns alguna anècdota que il·lustri l’evolució tecnològica.

R. Quan vaig començar, al Bahía de Málaga no hi havia GPS, hi havia un oficial de ràdio que feia servir el codi Morse i, tot i que hi havia un mòbil al vaixell, era analògic i més gran que una capsa de sabates. Teníem un ordinador, però moltes coses les fèiem amb màquina d’escriure i paper carbó per a les còpies. Avui només cal mirar els nostres projectes relacionats amb el gas, la propulsió elèctrica o l’hidrogen per constatar que Baleària sempre mira cap al futur, i això implica evolucionar i formar-nos constantment. A més, cada vegada es fa un ús més gran de les dades per optimitzar la gestió a tots els nivells.

P. Fent balanç, què creus que t’ha aportat Baleària?

R. Tant personalment com professionalment, Baleària ha estat el fil conductor de la meva vida. M’ha permès desenvolupar-me professionalment, i això ha fet possible que la meva vida personal transcorri amb estabilitat. Tot i que, com que és una empresa tan dinàmica, mai no he tingut temps d’avorrir-me o quedar-me estancat.

P. I què creus que hi has aportat tu?

R. Sempre he procurat donar el millor de mi mateix, intentant crear un ambient de treball agradable. M’ha encantat ensenyar i aprendre de la gent que m’envolta, i animar-los a gestionar autònomament les seves responsabilitats. Espero que em recordin com un company de feina que ha intentat que se sentissin integrats en l’equip, còmodes a la feina i valorats en el seu procés de desenvolupament.

P. Què implica treballar en un vaixell?

R. Treballar a bord és aconseguir, des del càrrec que ocupis i la responsabilitat que tinguis en cada moment, que l’operativa del vaixell estigui ben afinada per assolir la màxima eficiència possible per a l’empresa.

P. Explica’ns algun element que consideris clau en l’èxit de Baleària.

R. Baleària ha arribat a la seva posició utilitzant principalment el talent propi. Cuidar, valorar, formar i fer evolucionar la nostra gent crearà el compromís necessari per fer aflorar talent del planter, i això farà que puguem afrontar el futur amb una base sòlida.