Català
Castellà
Francés
Anglès
Italià Rodeada de parques naturales, Algeciras tiene una ubicación afortunada. Mientras se baña en aguas del Atlántico y del Mediterráneo, a apenas unos kilómetros cuenta con una serie de pequeñas poblaciones costeras que se parecen mucho al paraíso. También pueblos montañosos que invitan a descubrir paisajes de otra época. Bonitas carreteras llevan hasta cada destino, que en conjunto componen la perfecta tentación para organizar un road trip gaditano que puede durar un día, una semana o toda una vida. El primer destino se ubica a 27 kilómetros hacia el norte. En pleno Parque Natural de Los Alcornocales se levanta el castillo de Castellar de la Frontera. Una vieja fortaleza que fue rehabilitada en los años 60 hoy convertida en hotel y cuya medina interior está habitada por un puñado de vecinos y multitud de coloridas macetas que iluminan los blancos callejones. Con miradores al Estrecho de Gibraltar y al embalse del Guadarranque, la aldea es perfecta para la desconexión y para conocer una naturaleza donde el alcornoque y la encina son los principales protagonistas. Una sinuosa carretera lleva hasta la costa para continuar junto al Parque Natural del Estrecho hasta a Tarifa, apenas a una veintena de kilómetros de Algeciras. El centro histórico, rodeado por murallas, es uno de sus mayores atractivos. Pequeñas calles salpicadas de plazas conforman un urbanismo típicamente árabe, repletas ahora de numerosas tiendas de moda y pequeños cafés de estilo informal. La gastronomía ofrece aquí algunas paradas obligatorias para tapear y disfrutar del pescado más característico de la zona, el atún. El Francés es uno de los restaurantes más interesantes, como también lo es El otro Melli, con una estupenda terraza en la que saborear el sol gaditano y los productos del mar. Junto al puerto, Las Campanas es uno de esos establecimientos frecuentados por lugareños para disfrutar de un buen menú, que puede estar compuesto por unas sabrosas ortiguillas fritas o unas cañaíllas recién recogidas. No hay que perderse el recinto del Castillo de Guzmán el Bueno ni, tampoco, los originales dulces de la pastelería La Tarifeña, siempre a rebosar. [caption id="attachment_2080" align="aligncenter" width="1000"] 
Playa de la Bolonia (foto: Turismo de Cádiz).[/caption] La Nacional IV continúa junto a la playa de los Lances hasta la de Valdevaqueros, donde las cometas surcan el vuelo para placer de los amantes del kite surf. Bonitos chiringuitos como Tumbao se reparten los alrededores junto a hoteles de aires surferos y diversas áreas de camping. Merece entonces la pena desviarse hacia Punta Paloma por un estrecho camino que a veces desaparece bajo la duna de Valdevaqueros. Un exquisito lugar para disfrutar de la arena, el viento salvaje y preciosas vistas de la costa. [caption id="attachment_2078" align="aligncenter" width="1000"] 
Paseo a caballo por la playa de Zahara (foto: Nacho Sánchez).[/caption] La carretera se aleja entonces del Atlántico en dirección a Conil de la Frontera. Antes, no hay que perder de vista el desvío hacia la preciosa playa de Bolonia, donde además de la altísima duna del mismo nombre (declarada monumento natural) y la vieja ciudad romana de Baelo Claudia, se esconde uno de los mejores restaurantes de Andalucía. Es familiar, se llama Las Rejas y sirve un atún en manteca inigualable, además de pescados del día y sabrosos arroces. De vuelta a la ruta principal, un poco más adelante un nuevo desvío se acerca esta vez hacia la pequeña población de Zahara de los Atunes. Pueblo blanco y marinero con playas kilométricas, dispone de un sinfín de restaurantes. El atún de Casa Juanito, el bao de cangrejo en Ramón Pipi o los satays de atún de la Taberna Trasteo merecen por sí mismos un viaje. Como también una excursión a la playa de El Cañuelo, junto al faro de Camarinal y los sorprendentes búnquers de la Guerra Civil. [caption id="attachment_2081" align="aligncenter" width="1000"] 
Bao de cangrejo en Ramón Pipi.[/caption] El road trip puede seguir entonces por la A-2231 en dirección a Barbate, donde se ubica el exquisito restaurante El Campero y, atravesando el Parque Natural de La Breña, llegar hasta las playas de Caños de Meca para pasear junto al faro de Trafalgar y ver atardecer en la infinita costa de El Palmar. Una penúltima escapada lleva hasta Vejer de la Frontera, pueblo típicamente árabe con un urbanismo laberíntico cuyos secretos se pueden desgranar gracias a las rutas guiadas y cantadas del equipo de Marimantas Vejer. Finalmente, el viaje culmina en Conil de la Frontera (a 80 kilómetros de Algeciras). Es el momento de olvidarse del coche y acercarse a la plaza Puerta de la Villa y pedir un montadito de marrajo en el bar Los Hermanos o unas sardinas ahumadas en Feduchy Tapas. A partir de ahí, lo mejor es adentrarse en el casco histórico de Conil, seguir tapeando en la taberna El Capricho o el verdiblanco Bar Andaluz para seguir luego dejándose llevar por unas calles peatonales llenas de vida, alegría y sentido del humor. Nacho Sánchez | Periodista
Guías de viajes
El Marroc més mediterrani
Aquesta regió és perfecta per gaudir de ciutats amb segles d'història i desconnectar als seus paratges naturals i platges verges. De Tànger fins a Nador, deu llocs del nord del Marroc per perdre's en autocaravana. Pocs quilòmetres separen Espanya del Marroc; en menys d'una hora en ferri des del sud de la península s'obre tot un país que només es pot descobrir sense presses. El massís del Rif domina aquesta regió amaziga i ha modelat un paisatge de petites i increïbles carreteres que superen valls i voregen la costa. 1: La porta del Marroc Tànger Aquesta ciutat és la porta d'entrada i sortida no només del Marroc, sinó també del continent. És una urbs situada en un punt estratègic de l'estret de Gibraltar, amb arrels fenícies i romanes. Als carrers de la medina es veu el passat i el present àrab, però aquesta arquitectura es barreja amb els edificis del segle XX, quan Tànger estava sota el protectorat internacional. També s'hi pot veure l'empremta espanyola, com el Teatre Cervantes. La ceràmica de Tànger reflecteix el color de la mar 2: Amb vistes a l'Estret Cap Espartel El Cap Espartel, a deu quilòmetres de Tànger, té una de les millors vistes de l'Estret. És el punt on acaba l'Atlàntic i dona pas al Mediterrani. El far situat en aquest indret va ser un dels primers del país i funciona des de 1864. Es troba en una reserva natural que els caps de setmana s'omple de tangerins que volen sortir de la ciutat i passar un dia en família. Molt a prop també hi ha les Coves d'Hèrcules i les platges atlàntiques de Sidi Kacem i Achakkar on es pot practicar surf, entre altres activitats aquàtiques. 3: La costa Atlàntica Assilah Els estrets carrers blancs d'Assilah s'han convertit en un museu a l'aire lliure. Molts murals omplen de color la medina d'aquesta petita ciutat atlàntica. Des dels murs del nucli antic es veu l'oceà i les platges de sorra de la ciutat. És un lloc perfecte per fer una parada i menjar peix. La medina d'Assilah és Patrimoni Històric per la Unesco 4: La ciutat blava Chefchauen És la perla blava del Marroc; els seus carrerons enamoren molts dels viatgers que recorren aquesta població situada al vessant d'una muntanya. La zona antiga de la ciutat és un laberint de carrers irregulars plens de petites botigues de records, roba, menjar o espècies. És un dels millors llocs on passar la nit i també per gaudir de les nombroses rutes de senderisme de la regió. 5: Desconnectar a la natura Parc Nacional de Talassemtane Aquest parc natural de gairebé 60.000 hectàrees és un dels tresors de la serralada del Rif. Un dels millors llocs per establir-se és la petita població d'Akchour, des d'on surten diferents rutes per recórrer aquesta zona muntanyosa a peu o amb bicicleta. També s'hi poden veure els boscos de cedres de l'Atles i la cascada que porta el nom d'aquesta població. A Talassemtane abunden els rierols i les basses 6: La Coloma Blanca Tetuan Tornant al Mediterrani, Tetuan és una ciutat de visita obligada. Els edificis són blancs i, a la medina, aquest color es barreja amb el verd de moltes portes. El nucli antic està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tetuan també és coneguda com «la filla de Granada» per la seva arquitectura hispanomorisca. A pocs quilòmetres hi ha la platja de Martil, la zona costanera més propera a la ciutat i un bon lloc per passar la nit. 7: Mar i muntanyes Parc Nacional d'Alhucemas Seguint la ruta per la carretera costanera des de Oued Laou cap a Alhucemas s'arriba a aquest parc nacional. Un immens territori de natura i muntanyes que acaben al Mediterrani. Entre els penya-segats i les zones rocoses hi ha petites platges o cales amagades com la de Taoussarte o Taydiwine. En aquestes aigües també podem veure en acció l'àguila pescadora. 8: Les platges mediterrànies Oued Laou Situada entre muntanyes, la platja i el petit poble de pescadors d'Oued Laou és un dels millors punts per aturar-se, desconnectar i relaxar-se del viatge. La carretera des de Tetuan és una de les més boniques del nord del país, voreja la costa superant penya-segats i petites cales de roca. A prop del poble hi ha diversos càmpings, botigues i restaurants. El verd s'associa amb el Paradís a l'islam 9: La ciutat sobre el penya-segat Alhucemas Aquesta ciutat del Rif és a la costa, envoltada de platges i amb un dels ports més importants del nord del país. Està situada sobre un penya-segat espectacular. Entre 1994 i 2004 va patir dos terratrèmols importants que van deixar més de 500 víctimes. Aquest punt també va ser un dels focus de resistència contra la colonització espanyola. Ara és un dels llocs més visitats per locals i viatgers per passar-hi les vacances d'estiu i gaudir de les tranquil·les aigües mediterrànies. 10: La costa oriental Nador Nador és l'última parada, la ciutat més important de l'est de la costa marroquina, a pocs quilòmetres de Melilla. La ciutat mira a la Mar Chica, una llacuna salada connectada amb la mar. Seguint la carretera en direcció est trobem la coneguda platja Roja, rocosa, i l'extensa platja de Ras El-Ma, de diversos quilòmetres de sorra. A prop de la frontera amb Algèria hi ha la turística ciutat de Saïdia, on podem trobar nombrosos grans hotels i restaurants.
Llegir més
Guías de viajes
Mallorca a peu i sobre rodes
El clima suau i les bones connexions han fet que molts senderistes i, sobretot, ciclistes triïn Mallorca per practicar el seu esport preferit. Us proposem deu rutes per exercitar les cames, a peu o sense baixar del selló. Amb 1.600 km de carreteres secundàries i 468 km senyalitzats, Mallorca ofereix una estructura perfecta per practicar cicloturisme. A més, el seu paisatge divers —litoral, urbà, rural o de muntanya— la fa idònia també per recórrer-la a peu. L'experiència és molt millor quan l'illa està més tranquil·la: entre octubre i maig. 1: Paisatges de contrast per l'antiga via del tren La via verda de Manacor a Artà No és una ruta circular, així que haurem de preveure la tornada. Aquest recorregut de poc menys de 30 quilòmetres és relativament fàcil i permet gaudir, sense baixar de la bicicleta, de diferents paisatges seguint l'antic traçat ferroviari. Començarem a l'est de Manacor i, quan arribem a Artà, haurem travessat túnels i antigues estacions i contemplat la Mallorca agrícola, muntanyes, boscos mediterranis i, de lluny, la costa de s'Illot i Cala Millor. Una versió més assequible seria de Son Carrió a Son Servera. 2: Cultura i la Serra de Tramuntana Valldemossa, Deià i Sóller La Cartoixa de Valldemossa, on es va allotjar Chopin, i el patrimoni arquitectònic de Sóller, especialment el modernista, justifiquen una visita a aquests dos pobles de la Serra. Aquesta ruta és per a experts, amb bicicleta de carretera. Des de Valldemossa ens dirigirem al monestir de Miramar, fundat per Ramon Llull, i a Son Marroig, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Paral·lels a la costa arribarem a Deià i, des d'allà, baixarem fins a la Vall dels Tarongers de Sóller. Haurem fet 36 km. 3: El sostre de Mallorca, Lluc i els embassaments de Cúber i el Gorg Blau El Puig Major des de Sóller Una altra ruta per a experts, força dura, però que ha d'estar en aquest top ten perquè és l'ascens al cim més alt de l'illa. Des de Sóller pugem fins al túnel de Monnàber, d'uns 900 metres. A uns 2 km hi ha la base militar, a la qual haurem de demanar permís per accedir al Puig Major: des dels seus 1.445 m gaudirem de les millors vistes de l'illa. Després baixarem cap al Santuari de Lluc, una altra parada obligada, passant pels embassaments de Cúber i el Gorg Blau. Des del Coll de Sa Batalla ens dirigirem a Sóller per la MA-10. Caminar entre pedres mil·lenàries 4: Platges i parcs naturals des de la bicicleta De Cala Egos a Es Trenc Aquesta excursió no circular amb bicicleta de carretera consta d'uns 60 km. Veurem la costa de Santanyí i Campos, i algunes de les millors platges de l'illa. Començarem a Cala Egos i, des d'allà, anirem a Portopetro pel Camí des Barranc, on passarem per la cara nord del Parc Natural de Mondragó. Continuarem paral·lels pel torrent d'en Reieta fins a Santanyí. Travessarem aquest bonic nucli fins a Es Llombards, Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi. Allà podrem deixar la bicicleta i, si el temps ho permet, caminar una mica i banyar-nos al parc natural d'Es Trenc-Salobrar o, a l'altre extrem, a Es Carbó. Totes són platges espectaculars. 5: Bones vistes de la Serra i de la costa Planícia des d'Esporles Aquesta ruta de 30 km la farem amb bicicleta de muntanya i té una dificultat moderada. Sortirem d'un dels pobles més bonics de la Serra, Esporles, i ens dirigirem al Mirador de Mar per l'antic camí que unia el municipi amb el Port de Calonge. Les vistes són espectaculars. Tornarem cap a la MA-10 per baixar cap a Banyalbufar, però abans ens desviarem cap a Planícia. Depenent de l'energia i el temps, podem recrear-nos en algun dels tres recorreguts proposats dins aquesta finca pública. Emprenem el camí de tornada: després d'aturar-nos al mirador d'Es Verger, continuem fins a un altre bonic poble, Banyalbufar, i d'allà, a Esporles. 6: Necròpolis fenícia a peu de platja Son Real L'excursió per la finca pública de Son Real, al municipi de Santa Margalida, està especialment indicada per a famílies. Són només uns 2 km, sense desnivells, i ofereix atractius per als més petits. Hi ha quatre itineraris possibles, però sobretot cal fer el que arriba fins a la impressionant necròpolis de Punta des Fenicis, amb sepultures des de l'edat del Ferro fins a l'època romana i, ja que hi som, banyar-nos a la platja que hi ha al costat. Mar i muntanya a Sóller 7: Senderisme i cicloturisme familiar S'Albufera El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, al nord de l'illa, és un lloc ideal per anar-hi en família. Hi ha quatre recorreguts i es poden fer a peu o amb bicicleta: Sa Roca, Es Colombars, Es Cibollars i Es Camí d'Enmig-Ses Puntes. El més llarg, d'unes tres hores, és aquest últim, però tots permeten contemplar la riquesa de fauna, sobretot ornitològica, del parc. 8: Un dels horitzons més retratats de Mallorca El Torrent de Pareis Hi ha diverses rutes, algunes fins i tot per a alpinistes, per arribar fins a l'espectacular desembocadura d'aquest torrent, una de les platges més fotogèniques de Mallorca. La més típica és el descens del barranc des de s'Entreforc (on desemboca l'embassament del Gorg Blau): dura unes 6 hores, comprèn 5 km i requereix experiència o un bon guia. La versió més senzilla, per fer en família, és el camí que comença a la platja de Sa Calobra. 9: Lloc de contemplació de Ramon Llull Santuari de Cura Si Ramon Llull el va triar com a lloc de retir espiritual, devia ser per algun motiu. Proposem un recorregut que començaria al poble de Randa, per després pujar fins al santuari de Cura, on el beat mallorquí es va retirar al segle XIII i va fundar la seva escola. En aquesta excursió, a més de gaudir d'unes vistes impressionants, visitarem l'ermita de Sant Honorat i el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia. A la part final, al Camí de Bon Pastor, veurem algunes de les galeries que es van utilitzar com a polvorins durant la Guerra Civil. L'única dificultat la trobarem en l'accés al Puig de Son Reus. 10: Refugi dels trapencs durant la Revolució Francesa La Trapa Hi ha diversos camins per arribar a La Trapa, un monestir fundat el 1810 per monjos trapencs francesos que, vint anys després de la presa de la Bastilla, van decidir fugir del país. Abandonada pocs anys després, la finca va ser adquirida el 1980 pel grup ecologista GOB per impedir-ne la urbanització. De totes les opcions, la ruta més freqüentada per arribar a La Trapa comença al cementeri de s'Arracó. Una altra, des de Sant Elm, voreja la costa. Finalment, una tercera passa pel Coll de Sa Gramola i és una bona opció si les roques estan mullades. En totes tindrem vistes privilegiades de l'illot de Sa Dragonera. Els cavalls acompanyen els cicloturistes
Llegir més
