Navegació per categories
Sanlúcar de Barrameda, capital gastronòmica d'Espanya
Blog entreolas

Sanlúcar de Barrameda, capital gastronòmica d'Espanya

Por Patronato Turismo Cádiz. Fotos: Ricardo Jiménez


Puesta-SolRicardo-jimenez

 

Sanlúcar, situada a la província de Cadis, al costat de la desembocadura del riu Guadalquivir, és una ciutat privilegiada amb un ric patrimoni cultural i monumental gràcies a la seva ubicació en la ruta comercial cap a Amèrica.

 

El seu entorn natural té com a emblema el Parc Nacional de Doñana, al qual es pot accedir travessant el riu Guadalquivir, i el Parc Natural i Pineda de La Algaida, una mena d'anell natural que constitueix un dels pulmons verds d'Andalusia, declarat per la Unesco Reserva de la Biosfera el 1980. 

 

A aquests atractius s'hi suma la seva rica gastronomia, amb productes tan destacats i exclusius com el Llagostí i la Manzanilla, un matrimoni perfecte que traspassa les nostres fronteres i que és una de les raons per les quals milers de turistes visiten cada any la localitat. A finals de l'any passat es va anunciar que Sanlúcar es convertia en la nova Capital Mundial de la Gastronomia per a 2022. El nomenament es va fer oficial a Fitur, la Fira Internacional de Turisme celebrada a Madrid del 19 al 23 de gener.


La distinció de Capital Espanyola de la Gastronomia (CEG) va ser creada per la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme (FEPET) i la Federació Espanyola d'Hostaleria (FEHR).
La finalitat d'aquesta iniciativa és contribuir a difondre l'oferta gastronòmica de la ciutat que cada any ostenta el títol, proposar accions que ajudin a incrementar les xifres de turisme (Sanlúcar rep més de 80.000 turistes l'any) i posar en valor els programes d'excel·lència gastronòmica.


La gastronomia es converteix així en un complement perfecte de la completa oferta d'oci i festiva, en què destaca la Fira de la Manzanilla, l'embarcament de les germandats del Rocío o les cèlebres Curses de Cavalls a les platges del municipi, declarades d'Interès Turístic Internacional el 1997.

 


 

 

Sabors de Sanlúcar

L'extensa oferta gastronòmica de Sanlúcar es basa en tres pilars importants: els productes de l'horta, els dels cellers i les captures del mar. El peix i el marisc de Sanlúcar, especialment el llagostí, tenen una fama que ha traspassat fronteres. 

 

A Sanlúcar tenen tanta fama els productes com els plats elaborats amb aquests ingredients, i la seva base culinària inclou saborosos guisats de veritable tradició marinera, com la rajada amb taronja agra, el rap amb pa fregit o la sopa de galeres. Aquests plats se solen acompanyar del vi local, la Manzanilla, així com d'altres vins de taula de menor graduació i color més pàl·lid però de sabor singular.

 


El llagostí. El rei de la mar i de la gastronomia de Sanlúcar

El Llagostí de Sanlúcar és un dels reis de la cuina gaditana, un dels productes de la gastronomia local que ha traspassat fronteres per conquerir no només els paladars dels milers de turistes que visiten anualment el municipi, sinó també les cuines de xefs de prestigi nacional i internacional, que l'han incorporat a les seves cartes com a producte estrella.

 

El seu nom científic és Penaeus kerathurus i és un crustaci de mida mitjana, comestible, molt apreciat i d'alt valor comercial. 

 

Què té el llagostí de Sanlúcar que el fa tan preuat? La resposta és fàcil: el seu sabor, una propietat que li confereix el seu hàbitat, l'estuari del riu Guadalquivir. 

 

És un crustaci que es consumeix principalment fresc. La seva carn és molt apreciada. Bullit, fregit o formant part de qualsevol guisat de tradició marinera, sempre és una bona opció. 

 


 

 

La Manzanilla, un vi únic i molt especial

La Manzanilla és un altre dels productes amb cognom de Sanlúcar de Barrameda. Les vinyes, dividides en 'pagos', creixen des de fa segles sobre terra albarissa. Actualment Sanlúcar compta amb més d'una vintena de cellers, que s'abasteixen de vinyes pròpies o de most elaborat amb raïm palomino. 

 

 

La Sanlúcar marinera: productes i guisats de la mar

La cuina de Sanlúcar està estretament vinculada a la tradició. De clara ascendència marinera, la cuina sanluqueña té un paper protagonista a les llars. 

 

Un capítol a part mereix la manera especial de preparar el peix al municipi. La fritura de peix, en el punt just, arriba a un nivell gairebé sublim i permet apreciar les textures de les diferents espècies, des d'acedías, tapaculos, pijotas, puntillitas, sípies o molls…

 

 

El Mercat d'Abastaments, epicentre de la gastronomia sanluqueña

Es troba al cor de la zona comercial del Conjunt Històric de Sanlúcar de Barrameda.

 

Es tracta d'un edifici municipal de gairebé 1.400 metres quadrats, construït al segle XVIII i reformat en tres ocasions, als segles XIX, XX i XXI. L'activitat va tornar a aquesta plaça el juny de 2018 i, des d'aleshores, s'ha mantingut com a eix de l'activitat comercial i enogastronòmica de la ciutat.

 

El que més destaca és la secció del peix, no només per la quantitat sinó per la qualitat de la matèria primera que ofereix. L'excel·lent producte que els venedors sanluqueños exposen cada dia ha convertit el Mercat d'Abastaments de la localitat en un lloc de referència per a residents i visitants que aprofiten el pas per la ciutat per proveir-se dels millors productes de la terra i de la mar.

 

 

La Sanlúcar dolça

No hi ha cap bon àpat que no acabi amb unes postres, i Sanlúcar, entre els seus molts encants gastronòmics, ofereix en aquest àmbit una varietat marcada pel caràcter artesanal i la qualitat de les matèries primeres.

 

Els dolços elaborats de manera tradicional per les religioses dels convents de Madre de Dios —oferts als clients a través dels seus torns— o del convent de Regina Coeli han permès conservar sabors únics com les yemas, el tocino de cielo, els roscos d'ametlla, polvorons, pestiños, roscos blancs i cocadas, elaborats des de fa més de 40 anys i que enamoren tothom qui els prova.

 

Les alpisteras són un dels dolços més típics de Sanlúcar de Barrameda, tradicionals de Setmana Santa i endolcides amb un toc d'almívar. Les postres poden continuar amb un gelat artesanal, i la ciutat compta amb dues empreses mítiques: La Ibense Bornay —que ha exportat els seus gelats fins a Dubai— i Helados Toni, on la tercera generació atén darrere el taulell els desitjos dels més petits.

 

Sens dubte, cal posar rumb a Sanlúcar per gaudir de la seva riquesa gastronòmica.

Publicador de continguts
Fanny Tur: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo»
Historias del mar

Fanny Tur: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo»

  Ibicenca, activista medioambiental, historiadora, directora del archivo histórico de Eivissa… Fanny Tur Riera desempeñó, entre otros cargos públicos, el de consellera de Cultura del Govern Balear entre 2017 y 2019. Desde esta perspectiva, su análisis con visión histórica cobra valor: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo de las Balears y del Mediterráneo», afirma antes de reflexionar sobre lo que supuso la irrupción de la naviera, ya que «los monopolios nunca son buenos y diversificar la oferta siempre tiene que beneficiar al usuario». En clave cultural y de género, esta historiadora destaca de la naviera Baleària cuestiones como «la atención en y al catalán, o poner nombres de mujer a algunos barcos, mostrando que la historia también la escribimos las mujeres».   Desde la perspectiva ecologista, Tur Riera valora el compromiso de Baleària con la sostenibilidad partiendo de que «la actividad humana en general y el turismo y la gran movilidad en particular tienen unos efectos devastadores sobre el mar y el territorio». En este sentido, destaca, «todas las medidas que se pongan en práctica para minimizar los efectos de la masificación, como por ejemplo emplear energías renovables y colaborar con entidades ecologistas, ponen un grano  de arena en una lucha que hace tiempo es imprescindible para la misma supervivencia». Pero si algo destaca de la aportación de Baleària esta exconsellera de Cultura del Govern Balear es el papel desempeñado por la Fundación Baleària, que ha hecho que «la creación pueda viajar a nuevos escenarios y no se quede en el lugar de origen. Para enriquecerse y crecer, el arte y la creación se tienen que mover mientras conservan sus raíces bien fuertes». Y ello, subraya, en combinación con la gestión de espacios culturales «en diferentes lugares —lo que desde la Fundación Baleària llaman las Llonges de la Cultura—, facilitando así que puedan acoger actividades, encuentros, investigación, muestras colectivas y creadores de todo el país para que se puedan encontrar y enriquecerse mutuamente» porque, reflexiona, «el arte y la investigación son trabajo propio, pero también son puesta en común y conocimiento mutuo».   Creación cultural «En definitiva —asegura Fanny Tur— Baleària a través de su fundación ha hecho posible que la creación tenga movilidad, circule, se muestre en nuevos escenarios, porque así crece y encuentra nuevos paisajes… ha contribuido a la relación y el conocimiento mutuo entre creadores, facilitando que se encuentren, se conozcan y, en definitiva, que establezcanvínculos». En el caso de Balears, Fanny Tur considera que la de Baleària y de su fundación han sido una magnífica aportación favorecedora de la articulación social y cultural, además de subrayar la revitalización que ha supuesto la conexión, en todos los ámbitos, entre Dénia y Eivissa.


Llegir més
De grumete a capitán. Vocabulario marítimo básico (I)
Historias del mar

De grumete a capitán. Vocabulario marítimo básico (I)

¿Dónde queda babor y estribor? ¿Cuál es la diferencia entre manga y eslora? Seguro que has oído una y mil veces términos como estos pero todavía te siguen generando dudas cuando subes a bordo de un ferri. No te preocupes, hemos preparado un glosario básico de léxico marítimo para que alimentes tu vocabulario y disfrutes todavía más de tu experiencia de viaje. Deja atrás tus titubeos de grumete y presume de hablar con la propiedad de un capitán. ¿Empezamos?   PARTES DEL FERRI CASCO. El cuerpo del buque. La estructura ‘en neto’, sin máquinas, mástiles ni elementos accesorios para la navegación. CUBIERTA: Cada uno de los pisos de una embarcación. Forman la estructura que permiten un espacio habitable para la tripulación y el pasaje. Los barcos tienen varias cubiertas, tanto para la bodega -donde se ubica la carga y los vehículos- como para las zonas de pasajeros –con salones, áreas de butacas, restaurantes, etc.- siendo la principal la superior. QUILLA: Es la columna vertebral del barco. La pieza de hierro que va de popa a proa por la parte inferior del barco y en que se asienta toda su armazón.Constituye el principal refuerzo estructural de la embarcación, en el que se encastan los demás y sobre el que descargan su peso.   [caption id="attachment_1776" align="aligncenter" width="800"] Corte transversal del ferri Martín i Soler de Baleària, donde se diferencia el casco, la quilla y las diferentes cubiertas.[/caption]   VOLUMEN Y DIMENSIONES ESLORA: La longitud de la embarcación. O dicho de otra manera, la distancia de punta a punta de la estructura del buque. MANGA: La anchura (máxima) de un buque. PUNTAL. La altura de la bodega de la nave desde la quilla hasta el extremo de la cubierta superior. DESPLAZAMIENTO: El volumen de agua que desplaza la parte sumergida del barco. Es decir… el peso del barco. Ahora se entiende mejor ¿verdad?.     POSICIÓN EN EL BARCO PROA y POPA. La proa es la parte delantera del barco. Tiene forma de cuña para que el buque pueda "cortar el agua”. Por el contrario, la popa es la parte posterior de la estructura del buque. BABOR y ESTRIBOR. Por babor se considera el lado izquierdo de un buque, mirando desde atrás hacia delante, esto es de popa a proa. Estribor es la banda o lado derecho de un buque, mirando desde atrás hacia delante, esto es de popa a proa. OBRA VIVA y MUERTA. La viva es la parte del casco bajo el agua. Es decir, desde la quilla a la línea de flotación a máxima carga. La muerta, la parte del casco que sobresale del mar   MANIOBRAS ARRIAR. Aflojar o soltar un cabo (las cuerdas de a bordo). También se utilizan los términos LASCAR (aflojar) y LARGAR (soltar). Una advertencia: a bordo de los barcos sólo hay una cuerda, la del cronómetro. Las demás se llaman CABOS (y en los barcos grandes ESTACHAS). VIRAR. Lo contrario de arriar, es decir COBRAR o recuperar un cabo o el ancla, cuando el buque se encuentra fondeado. Por cierto, la maniobra de virar es propia de buques de vela y no tanto de ferris. ATRACAR. Operación para ubicar el buque en el lugar previsto del muelle. Concluye en el momento en que la embarcación AMARRA (o ata firmemente) el último cabo al NORAY o bolardo del muelle. Por cierto, la maniobra contraria a ATRACAR ser llama DESATRACAR. Lógico ¿no? BARLOVENTEAR. Maniobrar aprovechando la fuerza viento (a favor o en contra) para que el impulso sea lo más favorable a la embarcación. Por ejemplo, en el caso de una operación de atraque. CAPEAR. Se trata de una maniobra de navegación con mal tiempo. Consiste en  tratar de mantener la proa al viento y con poca velocidad, para conseguir una trayectoria controlada y segura hasta que amaine el temporal. FONDEAR. Posicionar el buque en aguas establecidas para el anclaje.     Y hasta aquí, por esta vez. Si quieres seguir aprendiendo sobre ferris y transporte marítimo, sigue navegando con el blog Entreolas y no te pierdas nuestra próxima entrega de vocabulario. 


Llegir més