Tocar el mar per primera vegada

 

El passat 18 de setembre, Baleària va protagonitzar una fita en la història de la navegació: l’avarada del primer fast ferry del món propulsat per motors de combustió interna de gas natural.

 

L’Eleanor Roosevelt va tocar l’aigua per primera vegada a les drassanes Armon de Gijón, on se’n va iniciar la construcció el 2018. Com qualsevol avarada, va ser un moment únic i irrepetible, carregat d’expectació. I no és estrany: l’aparent facilitat amb què un vaixell llisca fins al mar enmig de l’estrèpit de les sirenes amaga una enorme complexitat tècnica. 

 

«L’avarada d’un vaixell només té lloc una vegada a la seva vida: quan ha finalitzat la construcció a la grada i es llança a l’aigua per acabar-lo», explica Guillermo Alomar, director de Flota de Baleària. En aquell moment, s’ha tancat l’anomenada obra viva del vaixell, la línia d’eixos està muntada i els propulsors instal·lats, però encara queden els treballs d’habilitació de l’interior. 

 

 

«La principal complexitat tècnica consisteix a transferir el pes del vaixell, que a la grada de construcció està suportat pels anomenats suports, perquè passi a ser sostingut per l’empenta de l’aigua de mar», assenyala Alomar. Durant el lliscament del vaixell pel llit de la grada, aquesta transferència del pes «és gradual i implica esforços especials sobre l’estructura del vaixell, que s’han d’estudiar molt bé per evitar danys».

 

Una avarada comporta una sèrie de riscos potencials, i per això un altre factor molt important és controlar tant la velocitat del lliscament com la frenada del vaixell quan assoleix la flotació, que s’aconsegueix mitjançant rastreres que el van aturant mentre llisca. En el cas de l’Eleanor Roosevelt, la maniobra es va fer aprofitant una de les plenamars més altes de l’any a Astúries. 

 

 

Les avarades pròpiament dites, que poden ser de costat o de popa, són aquelles en què la posada a flotació es fa desplaçant el vaixell des de la grada de construcció, com en el cas de l’Eleanor Roosevelt. Sis vaixells més de la naviliera han estat avarats mitjançant aquest sistema: els fast ferries Federico García Lorca (2001) i Ramon Llull (2003) a les drassanes Rodriquez d’Itàlia, mentre que els ferries Martín i Soler (2008), Bahama Mama (2009, amb el nom Alhucemas) i Passió per Formentera (2009) van tocar el mar per primera vegada a les drassanes Barreras de Vigo. Alomar, que ha viscut diverses avarades, recorda especialment la del Martín i Soler «que va marcar una fita fa més de deu anys en la renovació de la flota de la companyia», en una cerimònia a la qual va assistir una delegació de treballadors de Baleària i que també va ser el bateig del vaixell, dos actes que no sempre es duen a terme conjuntament. 

 

 

Hi ha altres mètodes per a la primera posada a flotació d’un vaixell, les anomenades flotadures, que normalment es fan inundant el dic sec on s’ha construït el vaixell, com va ser el cas dels innovadors smart ships propulsats amb gas natural Hypatia de Alejandría (2018) i Marie Curie (2018), a les drassanes italianes Visentini. Una altra opció per a vaixells de menys envergadura és la posada a flotació mitjançant grues, com es va fer tant amb els dos fast ferries de la sèrie Nixe a Singapur com amb els quatre eco fast ferries construïts a les drassanes Gondan. 

 

Sigui quin sigui el mètode, la cerimònia que permet que un vaixell entri en contacte per primera vegada amb el seu hàbitat natural és un moment crucial i emotiu.

 

Timelapse de l’avarada del 'fast ferry Eleanor Roosevelt'