Navegació per categories
travesia-en-barco-ibiza-formentera
Blog entreolas

Estrenando el 'eco fast ferry', una travesía Ibiza - Formentera en el EcoLux


Huele a nuevo, a muy nuevo, en la línea marítima entre Las Pitiusas. Un olor del que te percatas cuando embarcas por la rampa de estribor y a popa en el EcoLux, uno de los nuevos ‘eco fast ferries’ de Baleària, que fue botado el pasado mes de febrero en los astilleros Gondán. La compañía hizo un encargo singular a esta empresa asturiana: cuatro catamaranes gemelos de 28 metros de eslora y con capacidad para 350 pasajeros destinados en exclusiva a cubrir la línea entre los puertos de la capital de Ibiza y La Savina, en Formentera, uniéndolos en tan solo 30 minutos al desarrollar velocidades de hasta 27 nudos, equivalentes a 50 kilómetros por hora. Tras rodear la península ibérica, navegando desde la ría de Ribadeo por el Cantábrico, el Océano Atlántico, el estrecho de Gibraltar y el Mediterráneo, los gemelos se van incorporando a su servicio comercial a medida que recalan en Baleares. Las sensaciones a bordo son buenas ya desde el principio: la comodidad del embarque rápido desde el Muelle de Ribera, en pleno centro de la ciudad es un privilegio: junto a la Avinguda de Santa Eulària, a pocos pasos de Vara de Rey y de Andanes, bajo Dalt Vila, la postal clásica de Ibiza. Ya a bordo el pasajero tiene dos opciones: ponerse cómodo el salón del puente inferior, climatizado y confortable o hacerlo en el puente superior, dividido en dos zonas: hacia proa también cubierta, con climatización y ventanas que atenúan los rayos y reflejos del sol o en popa, zona a la que se accede por una amplia puerta automática. Allí hay una amplia terraza-solarium con siete filas de asientos orientados en dirección de la navegación, un espacio diáfano central y una singular octava fila que mira hacia la estela, dejando atrás Ibiza, Formentera, los Freus, Espalmador, los faros, las playas, las puestas de sol o los amaneceres a bordo. La vida pasa bonita por esos asientos.   [caption id="attachment_2295" align="aligncenter" width="1000"] travesía en barco ibiza formentera EcoLux mirando a Dalt Vila, vista desde la cubierta exterior.[/caption]   Primera sorpresa: la suavidad del motor. Ronronea al separarse del muelle y maniobra con suavidad para salir del amarre que queda junto a los pantalanes pequeños, concesionados a Ibiza Magna. El EcoLux gira sobre sí mismo con la misma facilidad que las lanchas que descansan en esos muelles y ahora deja a babor la estación marítima, frente al que está amarrado el primer ‘eco fast ferry’ de Baleària, el EcoAqua, que se estrenó en la línea en una jornada singular: el pasado 25 de diciembre, día de Navidad. Este verano no serán únicamente los EcoAqua y EcoLux los que se cruzarán en los puertos o durante la travesía. Ya serán los cuatro gemelos los que unirán las dos islas de manera continua también con el EcoAire y el EcoTerra. Todos tienen el mismo nombre de pila y un apellido diferente. Como buques recién incorporados podían haberse bautizado con nombres de personas o lugares... aunque en este caso por sus características y la línea a la que han sido asignados, se justifica una idea común llamada 'Pangea'. Agua, Tierra, Aire y Luz son, según los clásicos, los elementos que componen la naturaleza y desde la naviera se ha querido diseñar un proyecto común para estas unidades de nueva construcción (y que siguen oliendo a mar y a nuevo mientras ya salimos de puerto). ' Pangea' es una iniciativa de la naviera relativa a la responsabilidad social en defensa del turismo sostenible. La intención es que durante la navegación los cuatro "ecos" hagan pedagogía y comuniquen al pasaje informaciones relevantes sobre el Código Ético Mundial del Turismo y los Objetivos de Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas. Todo suma, pues a bordo hay información, paneles y vídeos sobre la materia de la sostenibilidad, un asunto que no es menor para nadie, sea visitante, residente o tripulante. Tras un café a bordo (por cierto, la taza es biodegradable) en el pequeño bar, de unas medidas más que suficientes para la travesía que se realiza, tengo la oportunidad de visitar al capitán Sala en su puesto de trabajo. Subo al puente de mando y allí su configuración recuerda a los aviones Airbus: grandes pantallas informan de absolutamente todo lo que pasa a bordo y lo que rodea al EcoLux durante su travesía. En la parte posterior de esta área, en un puesto único, el jefe de máquinas, también trabaja rodeado de pantallas que indican y controlan todos los parámetros técnicos de este catamarán.   [caption id="attachment_2296" align="aligncenter" width="1000"] travesía en barco ibiza formentera En el puente de mando grandes pantallas informan de absolutamente todo lo que pasa a bordo.[/caption]   El puente tiene vistas de 360º y mirando hacia popa pueden verse tres filas de placas solares: energías renovables que dan servicio a buena parte de la electricidad del barco, incluidos unos conectores en popa donde pueden cargarse bicicletas y motos eléctricas aprovechando la travesía. Las sensaciones, además de la ya mencionada sobre el aroma a novedad, son de modernidad, lejos, muy lejos de aquella mítica "Joven Dolores" que entre los 60 y los 90 unía Las Pitiusas en una travesía de más de hora y media a una velocidad de 10 nudos. Pienso en aquel entrañable barco de madera que marcó una época en las islas mientras me fijo en el indicador de velocidad del buque: 25 nudos y una navegación suave. No da tiempo a mucho más y a medida que dejamos Illetes a estribor, el fast ferry va moderando su velocidad para enfilar la bocana de La Savina, donde el tráfico es siempre importante, tanto comercial como de ocio. El capitán Sala mira a su derecha mientras el Posidonia, otro de los buques de la naviera pasa por estribor rumbo a Ibiza. Dos generaciones de barcos, dos maneras de entender el mar y dos utilidades: Ibiza y Formentera no se podrían entender sin un buque que transporte las mercancías que necesita y tampoco sin barcos de nueva generación que modernicen el sector. Nuevamente suave y ronroneante, ya sobre el espejo de aguas protegidas de La Savina, el EcoLux maniobra para detenerse junto al muelle del pantalán, perpendicular al dique de abrigo. Amarrado y asegurado, la misma rampa vuelve a bajar ayudada con un motor eléctrico. Varios pasajeros con amplia sonrisa en la cara ponen pie en Formentera por primera vez. Otros, a los que se le nota muchas travesías a sus espaldas, ponen pie en tierra con total normalidad: navegar forma parte de su día a día. En ambos casos hay satisfacción al bajar a tierra tras haber pasado tan solo media hora de navegación en un flamante barco "made in Asturias" que ha modernizado el transporte local. Por cierto, el lugar de nacimiento de estos cuatro nuevos barcos, finalistas en el concurso " Buque Destacado 2017", convocado por la Asociación de Ingenieros Navales y Oceánicos de España, merece por sí misma una nueva historia. Hablaremos, pues, sobre Gondán en una próxima entrega de Entreolas. Javier Ortega Figueiral | Periodista

Publicador de continguts
El Marroc més mediterrani
Guías de viajes

El Marroc més mediterrani

  Aquesta regió és perfecta per gaudir de ciutats amb segles d'història i desconnectar als seus paratges naturals i platges verges. De Tànger fins a Nador, deu llocs del nord del Marroc per perdre's en autocaravana.   Pocs quilòmetres separen Espanya del Marroc; en menys d'una hora en ferri des del sud de la península s'obre tot un país que només es pot descobrir sense presses. El massís del Rif domina aquesta regió amaziga i ha modelat un paisatge de petites i increïbles carreteres que superen valls i voregen la costa.   1: La porta del Marroc Tànger Aquesta ciutat és la porta d'entrada i sortida no només del Marroc, sinó també del continent. És una urbs situada en un punt estratègic de l'estret de Gibraltar, amb arrels fenícies i romanes. Als carrers de la medina es veu el passat i el present àrab, però aquesta arquitectura es barreja amb els edificis del segle XX, quan Tànger estava sota el protectorat internacional. També s'hi pot veure l'empremta espanyola, com el Teatre Cervantes.   La ceràmica de Tànger reflecteix el color de la mar   2: Amb vistes a l'Estret Cap Espartel El Cap Espartel, a deu quilòmetres de Tànger, té una de les millors vistes de l'Estret. És el punt on acaba l'Atlàntic i dona pas al Mediterrani. El far situat en aquest indret va ser un dels primers del país i funciona des de 1864. Es troba en una reserva natural que els caps de setmana s'omple de tangerins que volen sortir de la ciutat i passar un dia en família. Molt a prop també hi ha les Coves d'Hèrcules i les platges atlàntiques de Sidi Kacem i Achakkar on es pot practicar surf, entre altres activitats aquàtiques.     3: La costa Atlàntica Assilah Els estrets carrers blancs d'Assilah s'han convertit en un museu a l'aire lliure. Molts murals omplen de color la medina d'aquesta petita ciutat atlàntica. Des dels murs del nucli antic es veu l'oceà i les platges de sorra de la ciutat. És un lloc perfecte per fer una parada i menjar peix.   La medina d'Assilah és Patrimoni Històric per la Unesco   4: La ciutat blava Chefchauen És la perla blava del Marroc; els seus carrerons enamoren molts dels viatgers que recorren aquesta població situada al vessant d'una muntanya. La zona antiga de la ciutat és un laberint de carrers irregulars plens de petites botigues de records, roba, menjar o espècies. És un dels millors llocs on passar la nit i també per gaudir de les nombroses rutes de senderisme de la regió.     5: Desconnectar a la natura Parc Nacional de Talassemtane Aquest parc natural de gairebé 60.000 hectàrees és un dels tresors de la serralada del Rif. Un dels millors llocs per establir-se és la petita població d'Akchour, des d'on surten diferents rutes per recórrer aquesta zona muntanyosa a peu o amb bicicleta. També s'hi poden veure els boscos de cedres de l'Atles i la cascada que porta el nom d'aquesta població.   A Talassemtane abunden els rierols i les basses     6: La Coloma Blanca Tetuan Tornant al Mediterrani, Tetuan és una ciutat de visita obligada. Els edificis són blancs i, a la medina, aquest color es barreja amb el verd de moltes portes. El nucli antic està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tetuan també és coneguda com «la filla de Granada» per la seva arquitectura hispanomorisca. A pocs quilòmetres hi ha la platja de Martil, la zona costanera més propera a la ciutat i un bon lloc per passar la nit.   7: Mar i muntanyes Parc Nacional d'Alhucemas Seguint la ruta per la carretera costanera des de Oued Laou cap a Alhucemas s'arriba a aquest parc nacional. Un immens territori de natura i muntanyes que acaben al Mediterrani. Entre els penya-segats i les zones rocoses hi ha petites platges o cales amagades com la de Taoussarte o Taydiwine. En aquestes aigües també podem veure en acció l'àguila pescadora.   8: Les platges mediterrànies Oued Laou Situada entre muntanyes, la platja i el petit poble de pescadors d'Oued Laou és un dels millors punts per aturar-se, desconnectar i relaxar-se del viatge. La carretera des de Tetuan és una de les més boniques del nord del país, voreja la costa superant penya-segats i petites cales de roca. A prop del poble hi ha diversos càmpings, botigues i restaurants.   El verd s'associa amb el Paradís a l'islam   9: La ciutat sobre el penya-segat Alhucemas Aquesta ciutat del Rif és a la costa, envoltada de platges i amb un dels ports més importants del nord del país. Està situada sobre un penya-segat espectacular. Entre 1994 i 2004 va patir dos terratrèmols importants que van deixar més de 500 víctimes. Aquest punt també va ser un dels focus de resistència contra la colonització espanyola. Ara és un dels llocs més visitats per locals i viatgers per passar-hi les vacances d'estiu i gaudir de les tranquil·les aigües mediterrànies.   10: La costa oriental Nador Nador és l'última parada, la ciutat més important de l'est de la costa marroquina, a pocs quilòmetres de Melilla. La ciutat mira a la Mar Chica, una llacuna salada connectada amb la mar. Seguint la carretera en direcció est trobem la coneguda platja Roja, rocosa, i l'extensa platja de Ras El-Ma, de diversos quilòmetres de sorra. A prop de la frontera amb Algèria hi ha la turística ciutat de Saïdia, on podem trobar nombrosos grans hotels i restaurants. 


Llegir més
Mallorca a peu i sobre rodes
Guías de viajes

Mallorca a peu i sobre rodes

  El clima suau i les bones connexions han fet que molts senderistes i, sobretot, ciclistes triïn Mallorca per practicar el seu esport preferit. Us proposem deu rutes per exercitar les cames, a peu o sense baixar del selló.   Amb 1.600 km de carreteres secundàries i 468 km senyalitzats, Mallorca ofereix una estructura perfecta per practicar cicloturisme. A més, el seu paisatge divers —litoral, urbà, rural o de muntanya— la fa idònia també per recórrer-la a peu. L'experiència és molt millor quan l'illa està més tranquil·la: entre octubre i maig. 1: Paisatges de contrast per l'antiga via del tren La via verda de Manacor a Artà No és una ruta circular, així que haurem de preveure la tornada. Aquest recorregut de poc menys de 30 quilòmetres és relativament fàcil i permet gaudir, sense baixar de la bicicleta, de diferents paisatges seguint l'antic traçat ferroviari. Començarem a l'est de Manacor i, quan arribem a Artà, haurem travessat túnels i antigues estacions i contemplat la Mallorca agrícola, muntanyes, boscos mediterranis i, de lluny, la costa de s'Illot i Cala Millor. Una versió més assequible seria de Son Carrió a Son Servera.   2: Cultura i la Serra de Tramuntana Valldemossa, Deià i Sóller La Cartoixa de Valldemossa, on es va allotjar Chopin, i el patrimoni arquitectònic de Sóller, especialment el modernista, justifiquen una visita a aquests dos pobles de la Serra. Aquesta ruta és per a experts, amb bicicleta de carretera. Des de Valldemossa ens dirigirem al monestir de Miramar, fundat per Ramon Llull, i a Son Marroig, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Paral·lels a la costa arribarem a Deià i, des d'allà, baixarem fins a la Vall dels Tarongers de Sóller. Haurem fet 36 km. 3: El sostre de Mallorca, Lluc i els embassaments de Cúber i el Gorg Blau El Puig Major des de Sóller Una altra ruta per a experts, força dura, però que ha d'estar en aquest top ten perquè és l'ascens al cim més alt de l'illa. Des de Sóller pugem fins al túnel de Monnàber, d'uns 900 metres. A uns 2 km hi ha la base militar, a la qual haurem de demanar permís per accedir al Puig Major: des dels seus 1.445 m gaudirem de les millors vistes de l'illa. Després baixarem cap al Santuari de Lluc, una altra parada obligada, passant pels embassaments de Cúber i el Gorg Blau. Des del Coll de Sa Batalla ens dirigirem a Sóller per la MA-10.   Caminar entre pedres mil·lenàries 4: Platges i parcs naturals des de la bicicleta De Cala Egos a Es Trenc Aquesta excursió no circular amb bicicleta de carretera consta d'uns 60 km. Veurem la costa de Santanyí i Campos, i algunes de les millors platges de l'illa. Començarem a Cala Egos i, des d'allà, anirem a Portopetro pel Camí des Barranc, on passarem per la cara nord del Parc Natural de Mondragó. Continuarem paral·lels pel torrent d'en Reieta fins a Santanyí. Travessarem aquest bonic nucli fins a Es Llombards, Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi. Allà podrem deixar la bicicleta i, si el temps ho permet, caminar una mica i banyar-nos al parc natural d'Es Trenc-Salobrar o, a l'altre extrem, a Es Carbó. Totes són platges espectaculars. 5: Bones vistes de la Serra i de la costa Planícia des d'Esporles Aquesta ruta de 30 km la farem amb bicicleta de muntanya i té una dificultat moderada. Sortirem d'un dels pobles més bonics de la Serra, Esporles, i ens dirigirem al Mirador de Mar per l'antic camí que unia el municipi amb el Port de Calonge. Les vistes són espectaculars. Tornarem cap a la MA-10 per baixar cap a Banyalbufar, però abans ens desviarem cap a Planícia. Depenent de l'energia i el temps, podem recrear-nos en algun dels tres recorreguts proposats dins aquesta finca pública. Emprenem el camí de tornada: després d'aturar-nos al mirador d'Es Verger, continuem fins a un altre bonic poble, Banyalbufar, i d'allà, a Esporles. 6: Necròpolis fenícia a peu de platja Son Real L'excursió per la finca pública de Son Real, al municipi de Santa Margalida, està especialment indicada per a famílies. Són només uns 2 km, sense desnivells, i ofereix atractius per als més petits. Hi ha quatre itineraris possibles, però sobretot cal fer el que arriba fins a la impressionant necròpolis de Punta des Fenicis, amb sepultures des de l'edat del Ferro fins a l'època romana i, ja que hi som, banyar-nos a la platja que hi ha al costat.   Mar i muntanya a Sóller   7: Senderisme i cicloturisme familiar S'Albufera El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, al nord de l'illa, és un lloc ideal per anar-hi en família. Hi ha quatre recorreguts i es poden fer a peu o amb bicicleta: Sa Roca, Es Colombars, Es Cibollars i Es Camí d'Enmig-Ses Puntes. El més llarg, d'unes tres hores, és aquest últim, però tots permeten contemplar la riquesa de fauna, sobretot ornitològica, del parc.   8: Un dels horitzons més retratats de Mallorca El Torrent de Pareis Hi ha diverses rutes, algunes fins i tot per a alpinistes, per arribar fins a l'espectacular desembocadura d'aquest torrent, una de les platges més fotogèniques de Mallorca. La més típica és el descens del barranc des de s'Entreforc (on desemboca l'embassament del Gorg Blau): dura unes 6 hores, comprèn 5 km i requereix experiència o un bon guia. La versió més senzilla, per fer en família, és el camí que comença a la platja de Sa Calobra.   9: Lloc de contemplació de Ramon Llull Santuari de Cura Si Ramon Llull el va triar com a lloc de retir espiritual, devia ser per algun motiu. Proposem un recorregut que començaria al poble de Randa, per després pujar fins al santuari de Cura, on el beat mallorquí es va retirar al segle XIII i va fundar la seva escola. En aquesta excursió, a més de gaudir d'unes vistes impressionants, visitarem l'ermita de Sant Honorat i el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia. A la part final, al Camí de Bon Pastor, veurem algunes de les galeries que es van utilitzar com a polvorins durant la Guerra Civil. L'única dificultat la trobarem en l'accés al Puig de Son Reus. 10: Refugi dels trapencs durant la Revolució Francesa La Trapa Hi ha diversos camins per arribar a La Trapa, un monestir fundat el 1810 per monjos trapencs francesos que, vint anys després de la presa de la Bastilla, van decidir fugir del país. Abandonada pocs anys després, la finca va ser adquirida el 1980 pel grup ecologista GOB per impedir-ne la urbanització. De totes les opcions, la ruta més freqüentada per arribar a La Trapa comença al cementeri de s'Arracó. Una altra, des de Sant Elm, voreja la costa. Finalment, una tercera passa pel Coll de Sa Gramola i és una bona opció si les roques estan mullades. En totes tindrem vistes privilegiades de l'illot de Sa Dragonera.   Els cavalls acompanyen els cicloturistes


Llegir més