Català
Castellà
Francés
Anglès
Italià Una de las mejores cosas de la vida es tener la opción de elegir, incluso en las líneas marítimas. ¿Viajamos en ferry o en fast ferry? Bueno, depende del servicio que busquemos… En líneas de corta distancia Baleària opera tanto con ferries como con buques de alta velocidad para facilitar la conectividad entre territorios. Para hacernos una idea de las velocidades que desarrolla cada uno, los ferries navegan a una velocidad máxima de 23 nudos, esto es 42,5 kilómetros por hora, mientras que un catamarán cruza el mar a 32 nudos, que equivaldrían prácticamente a 60 kilómetros por hora, una velocidad más que notable en el medio marítimo. Esta diferencia de velocidades reduce una misma travesía a prácticamente la mitad de tiempo. Que unos buques son más rápidos que otros es evidente. Tan obvio que lo podemos comprobar a simple vista, pero ¿qué hace que un fast ferry lo sea? ¿dónde está la clave para que los catamaranes como el Jaume I, el Avemar Dos o el Pinar del Río desarrollen mayor velocidad que los ferries Nápoles o Sicilia, el Abel Matutes o el Martin i Soler? Fast ferries : diseño, materiales y propulsión Todo es cuestión de diseño, de materiales...y de propulsión. Veamos: los primeros barcos comerciales de alta velocidad aparecen en Italia en los años 50, concretamente en el Lago Maggiore. Su nombre: Hydrofils o Hidroalas, que fueron desarrollándose a lo largo de las dos siguientes décadas construidos principalmente en los astilleros Rodriquez, los mismos en los que ya en el siglo XXI nacieron dos grandes monocascos de alta velocidad de Baleària: el recordado Federico García Lorca y el Ramon Llull, que en verano está destinado a unir directamente Dénia y Formentera con extensión a Eivissa, y en invierno navega entre Alcúdia y Ciutadella. [caption id="attachment_1881" align="aligncenter" width="800"] 
El fast ferry Ramon Llull de Baleària.[/caption] Los hidroalas funcionan mediante una fuerza que eleva el casco de la nave gracias a la sustentación generada por medio de un ala sumergida en el agua. A baja velocidad se comporta como un barco convencional, pero a medida que esta aumenta, la presión del agua bajo el ala, unida a la disminución de la presión que se forma sobre la misma genera una fuerza de sustentación opuesta al peso de la nave y una vez alcanzada cierta velocidad es suficiente para elevar completamente el casco sobre el agua. Hace años, este tipo de barcos fueron usados en Canarias y en las líneas del Estrecho, pero las características del clima de estas zonas hicieron más viable la operación de catamaranes de alta velocidad, que con los que se usan actualmente. Los hidroalas pueden verse aun en zonas como el golfo de Nápoles o en ríos de China, Vietnam o Rusia, en este caso con hydrofoils de un característico diseño soviético. La actual generación de fast ferries nació en los años 90 para sustituir a los antiguos hidroalas y los hovercraft. Los segundos eran embarcaciones movidas por hélices parecidas a los molinos o a las de los aviones montados en una estructura con base en un enorme colchón de aire y que fueron muy conocidas sobre todo en los servicios marítimos del Canal de la Mancha. [caption id="attachment_1886" align="aligncenter" width="800"] 
El fast ferry Jaume II.[/caption] Los nuevos fast ferries están construidos con materiales más ligeros que los ferries convencionales y en su caso el aluminio sustituye al acero. Pueden ser monocascos o catamaranes (de doble casco) y su grupo propulsor es una de las mayores diferencias con el resto de barcos: los hidrojets, en lugar de las clásicas hélices. En este caso es la propia agua en la que navega la que aumenta su presión mediante una bomba y es disparada hacia atrás mediante una tobera que hace avanzar al barco, pudiendo desarrollar altas velocidades. La mayoría de los catamaranes comerciales de gran tamaño se construyen en dos astilleros australianos: Incat y Austal. Los Jaume I, II y III son un producto de Incat; pueden llevar unos 640 pasajeros y 130 vehículos aproximadamente según la configuración. También salió de los astilleros Incat el Pinar del Río, mientras que el Avemar Dos, el catamarán de alta velocidad con mayor capacidad de la flota, es de Austal y puede transportar hasta 855 pasajeros y a 150 vehículos. La excepción a los anteriores es el Nixe, construido en los astilleros de Marinteknik en Singapur y también lo son los nuevos eco fast ferries que han entrado en servicio en las Pitiusas: en este caso son made in Asturias, concretamente en Gondan, los astilleros de Figueras de Castropol. Estos últimos destacan por su casco construido con poliéster reforzado con fibra de vidrio y por su innovadora proa, que garantiza una mayor fiabilidad y comodidad. [caption id="attachment_1892" align="aligncenter" width="800"] 
Eco Aqua, el primero de los eco fast ferries de Baleària para la línea Eivissa-Formentera.[/caption] Hay un barco adecuado para cada servicio y los fast ferries de Baleària cumplen una función en las islas y en el Estrecho: ejercen de tren de alta velocidad sobre el mar, al tiempo que los ferries son los grandes transportistas, con enormes bodegas para vehículos y camiones y que hacen de hoteles que unen ciudades de día y de noche. Por Javier O. Figueiral | @Sr_JOF
Guías de viajes
El Marroc més mediterrani
Aquesta regió és perfecta per gaudir de ciutats amb segles d'història i desconnectar als seus paratges naturals i platges verges. De Tànger fins a Nador, deu llocs del nord del Marroc per perdre's en autocaravana. Pocs quilòmetres separen Espanya del Marroc; en menys d'una hora en ferri des del sud de la península s'obre tot un país que només es pot descobrir sense presses. El massís del Rif domina aquesta regió amaziga i ha modelat un paisatge de petites i increïbles carreteres que superen valls i voregen la costa. 1: La porta del Marroc Tànger Aquesta ciutat és la porta d'entrada i sortida no només del Marroc, sinó també del continent. És una urbs situada en un punt estratègic de l'estret de Gibraltar, amb arrels fenícies i romanes. Als carrers de la medina es veu el passat i el present àrab, però aquesta arquitectura es barreja amb els edificis del segle XX, quan Tànger estava sota el protectorat internacional. També s'hi pot veure l'empremta espanyola, com el Teatre Cervantes. La ceràmica de Tànger reflecteix el color de la mar 2: Amb vistes a l'Estret Cap Espartel El Cap Espartel, a deu quilòmetres de Tànger, té una de les millors vistes de l'Estret. És el punt on acaba l'Atlàntic i dona pas al Mediterrani. El far situat en aquest indret va ser un dels primers del país i funciona des de 1864. Es troba en una reserva natural que els caps de setmana s'omple de tangerins que volen sortir de la ciutat i passar un dia en família. Molt a prop també hi ha les Coves d'Hèrcules i les platges atlàntiques de Sidi Kacem i Achakkar on es pot practicar surf, entre altres activitats aquàtiques. 3: La costa Atlàntica Assilah Els estrets carrers blancs d'Assilah s'han convertit en un museu a l'aire lliure. Molts murals omplen de color la medina d'aquesta petita ciutat atlàntica. Des dels murs del nucli antic es veu l'oceà i les platges de sorra de la ciutat. És un lloc perfecte per fer una parada i menjar peix. La medina d'Assilah és Patrimoni Històric per la Unesco 4: La ciutat blava Chefchauen És la perla blava del Marroc; els seus carrerons enamoren molts dels viatgers que recorren aquesta població situada al vessant d'una muntanya. La zona antiga de la ciutat és un laberint de carrers irregulars plens de petites botigues de records, roba, menjar o espècies. És un dels millors llocs on passar la nit i també per gaudir de les nombroses rutes de senderisme de la regió. 5: Desconnectar a la natura Parc Nacional de Talassemtane Aquest parc natural de gairebé 60.000 hectàrees és un dels tresors de la serralada del Rif. Un dels millors llocs per establir-se és la petita població d'Akchour, des d'on surten diferents rutes per recórrer aquesta zona muntanyosa a peu o amb bicicleta. També s'hi poden veure els boscos de cedres de l'Atles i la cascada que porta el nom d'aquesta població. A Talassemtane abunden els rierols i les basses 6: La Coloma Blanca Tetuan Tornant al Mediterrani, Tetuan és una ciutat de visita obligada. Els edificis són blancs i, a la medina, aquest color es barreja amb el verd de moltes portes. El nucli antic està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tetuan també és coneguda com «la filla de Granada» per la seva arquitectura hispanomorisca. A pocs quilòmetres hi ha la platja de Martil, la zona costanera més propera a la ciutat i un bon lloc per passar la nit. 7: Mar i muntanyes Parc Nacional d'Alhucemas Seguint la ruta per la carretera costanera des de Oued Laou cap a Alhucemas s'arriba a aquest parc nacional. Un immens territori de natura i muntanyes que acaben al Mediterrani. Entre els penya-segats i les zones rocoses hi ha petites platges o cales amagades com la de Taoussarte o Taydiwine. En aquestes aigües també podem veure en acció l'àguila pescadora. 8: Les platges mediterrànies Oued Laou Situada entre muntanyes, la platja i el petit poble de pescadors d'Oued Laou és un dels millors punts per aturar-se, desconnectar i relaxar-se del viatge. La carretera des de Tetuan és una de les més boniques del nord del país, voreja la costa superant penya-segats i petites cales de roca. A prop del poble hi ha diversos càmpings, botigues i restaurants. El verd s'associa amb el Paradís a l'islam 9: La ciutat sobre el penya-segat Alhucemas Aquesta ciutat del Rif és a la costa, envoltada de platges i amb un dels ports més importants del nord del país. Està situada sobre un penya-segat espectacular. Entre 1994 i 2004 va patir dos terratrèmols importants que van deixar més de 500 víctimes. Aquest punt també va ser un dels focus de resistència contra la colonització espanyola. Ara és un dels llocs més visitats per locals i viatgers per passar-hi les vacances d'estiu i gaudir de les tranquil·les aigües mediterrànies. 10: La costa oriental Nador Nador és l'última parada, la ciutat més important de l'est de la costa marroquina, a pocs quilòmetres de Melilla. La ciutat mira a la Mar Chica, una llacuna salada connectada amb la mar. Seguint la carretera en direcció est trobem la coneguda platja Roja, rocosa, i l'extensa platja de Ras El-Ma, de diversos quilòmetres de sorra. A prop de la frontera amb Algèria hi ha la turística ciutat de Saïdia, on podem trobar nombrosos grans hotels i restaurants.
Llegir més
Guías de viajes
Mallorca a peu i sobre rodes
El clima suau i les bones connexions han fet que molts senderistes i, sobretot, ciclistes triïn Mallorca per practicar el seu esport preferit. Us proposem deu rutes per exercitar les cames, a peu o sense baixar del selló. Amb 1.600 km de carreteres secundàries i 468 km senyalitzats, Mallorca ofereix una estructura perfecta per practicar cicloturisme. A més, el seu paisatge divers —litoral, urbà, rural o de muntanya— la fa idònia també per recórrer-la a peu. L'experiència és molt millor quan l'illa està més tranquil·la: entre octubre i maig. 1: Paisatges de contrast per l'antiga via del tren La via verda de Manacor a Artà No és una ruta circular, així que haurem de preveure la tornada. Aquest recorregut de poc menys de 30 quilòmetres és relativament fàcil i permet gaudir, sense baixar de la bicicleta, de diferents paisatges seguint l'antic traçat ferroviari. Començarem a l'est de Manacor i, quan arribem a Artà, haurem travessat túnels i antigues estacions i contemplat la Mallorca agrícola, muntanyes, boscos mediterranis i, de lluny, la costa de s'Illot i Cala Millor. Una versió més assequible seria de Son Carrió a Son Servera. 2: Cultura i la Serra de Tramuntana Valldemossa, Deià i Sóller La Cartoixa de Valldemossa, on es va allotjar Chopin, i el patrimoni arquitectònic de Sóller, especialment el modernista, justifiquen una visita a aquests dos pobles de la Serra. Aquesta ruta és per a experts, amb bicicleta de carretera. Des de Valldemossa ens dirigirem al monestir de Miramar, fundat per Ramon Llull, i a Son Marroig, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Paral·lels a la costa arribarem a Deià i, des d'allà, baixarem fins a la Vall dels Tarongers de Sóller. Haurem fet 36 km. 3: El sostre de Mallorca, Lluc i els embassaments de Cúber i el Gorg Blau El Puig Major des de Sóller Una altra ruta per a experts, força dura, però que ha d'estar en aquest top ten perquè és l'ascens al cim més alt de l'illa. Des de Sóller pugem fins al túnel de Monnàber, d'uns 900 metres. A uns 2 km hi ha la base militar, a la qual haurem de demanar permís per accedir al Puig Major: des dels seus 1.445 m gaudirem de les millors vistes de l'illa. Després baixarem cap al Santuari de Lluc, una altra parada obligada, passant pels embassaments de Cúber i el Gorg Blau. Des del Coll de Sa Batalla ens dirigirem a Sóller per la MA-10. Caminar entre pedres mil·lenàries 4: Platges i parcs naturals des de la bicicleta De Cala Egos a Es Trenc Aquesta excursió no circular amb bicicleta de carretera consta d'uns 60 km. Veurem la costa de Santanyí i Campos, i algunes de les millors platges de l'illa. Començarem a Cala Egos i, des d'allà, anirem a Portopetro pel Camí des Barranc, on passarem per la cara nord del Parc Natural de Mondragó. Continuarem paral·lels pel torrent d'en Reieta fins a Santanyí. Travessarem aquest bonic nucli fins a Es Llombards, Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi. Allà podrem deixar la bicicleta i, si el temps ho permet, caminar una mica i banyar-nos al parc natural d'Es Trenc-Salobrar o, a l'altre extrem, a Es Carbó. Totes són platges espectaculars. 5: Bones vistes de la Serra i de la costa Planícia des d'Esporles Aquesta ruta de 30 km la farem amb bicicleta de muntanya i té una dificultat moderada. Sortirem d'un dels pobles més bonics de la Serra, Esporles, i ens dirigirem al Mirador de Mar per l'antic camí que unia el municipi amb el Port de Calonge. Les vistes són espectaculars. Tornarem cap a la MA-10 per baixar cap a Banyalbufar, però abans ens desviarem cap a Planícia. Depenent de l'energia i el temps, podem recrear-nos en algun dels tres recorreguts proposats dins aquesta finca pública. Emprenem el camí de tornada: després d'aturar-nos al mirador d'Es Verger, continuem fins a un altre bonic poble, Banyalbufar, i d'allà, a Esporles. 6: Necròpolis fenícia a peu de platja Son Real L'excursió per la finca pública de Son Real, al municipi de Santa Margalida, està especialment indicada per a famílies. Són només uns 2 km, sense desnivells, i ofereix atractius per als més petits. Hi ha quatre itineraris possibles, però sobretot cal fer el que arriba fins a la impressionant necròpolis de Punta des Fenicis, amb sepultures des de l'edat del Ferro fins a l'època romana i, ja que hi som, banyar-nos a la platja que hi ha al costat. Mar i muntanya a Sóller 7: Senderisme i cicloturisme familiar S'Albufera El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, al nord de l'illa, és un lloc ideal per anar-hi en família. Hi ha quatre recorreguts i es poden fer a peu o amb bicicleta: Sa Roca, Es Colombars, Es Cibollars i Es Camí d'Enmig-Ses Puntes. El més llarg, d'unes tres hores, és aquest últim, però tots permeten contemplar la riquesa de fauna, sobretot ornitològica, del parc. 8: Un dels horitzons més retratats de Mallorca El Torrent de Pareis Hi ha diverses rutes, algunes fins i tot per a alpinistes, per arribar fins a l'espectacular desembocadura d'aquest torrent, una de les platges més fotogèniques de Mallorca. La més típica és el descens del barranc des de s'Entreforc (on desemboca l'embassament del Gorg Blau): dura unes 6 hores, comprèn 5 km i requereix experiència o un bon guia. La versió més senzilla, per fer en família, és el camí que comença a la platja de Sa Calobra. 9: Lloc de contemplació de Ramon Llull Santuari de Cura Si Ramon Llull el va triar com a lloc de retir espiritual, devia ser per algun motiu. Proposem un recorregut que començaria al poble de Randa, per després pujar fins al santuari de Cura, on el beat mallorquí es va retirar al segle XIII i va fundar la seva escola. En aquesta excursió, a més de gaudir d'unes vistes impressionants, visitarem l'ermita de Sant Honorat i el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia. A la part final, al Camí de Bon Pastor, veurem algunes de les galeries que es van utilitzar com a polvorins durant la Guerra Civil. L'única dificultat la trobarem en l'accés al Puig de Son Reus. 10: Refugi dels trapencs durant la Revolució Francesa La Trapa Hi ha diversos camins per arribar a La Trapa, un monestir fundat el 1810 per monjos trapencs francesos que, vint anys després de la presa de la Bastilla, van decidir fugir del país. Abandonada pocs anys després, la finca va ser adquirida el 1980 pel grup ecologista GOB per impedir-ne la urbanització. De totes les opcions, la ruta més freqüentada per arribar a La Trapa comença al cementeri de s'Arracó. Una altra, des de Sant Elm, voreja la costa. Finalment, una tercera passa pel Coll de Sa Gramola i és una bona opció si les roques estan mullades. En totes tindrem vistes privilegiades de l'illot de Sa Dragonera. Els cavalls acompanyen els cicloturistes
Llegir més
