Eslora Tornar a notes de premsa
eleanor-web
10/03/2021

La fortalesa i capacitat d'adaptació de Baleària moderen l'impacte del COVID-19 en els seus resultats de 2020

  • La naviliera manté un EBITDA positiu superior als 60 milions, malgrat la baixada en la facturació (-24%) i les pèrdues de més de 15 milions d'euros.
  • Les restriccions a la mobilitat han provocat importants caigudes en tots els trànsits: en el cas de passatgers un -52% i en el transport de mercaderies un -6%.
  • La naviliera ha prioritzat la seguretat sanitària i ha mantingut els projectes i inversions vinculats als seus eixos estratègics de sostenibilitat i digitalització.
  • La companyia ha mantingut el seu compromís amb els territoris garantint el transport de béns essencials i la mobilitat de les persones.


    Baleària va moderar l'impacte de la crisi sanitària en els resultats de 2020 gràcies a una gestió eficient i dinàmica, adaptada a les contínues fluctuacions del mercat, així com a la diversificació de les seves àrees de negoci (passatge i càrrega) i rutes, que van tenir afectacions diferents. “Les restriccions a la mobilitat van provocar importants caigudes en tots els trànsits i es van traduir en un resultat negatiu, que ens ha fet perdre part de solvència i incrementar el deute, però hem resistit gràcies a la nostra fortalesa patrimonial i econòmica, fruit del treball de molts anys”, ha destacat Adolfo Utor, president de Baleària.

    La naviliera va prioritzar des del primer moment garantir un transport segur, i en un context econòmic d'incertesa, malgrat ajustar les despeses operatives, va mantenir els projectes i inversions vinculats als seus eixos estratègics de sostenibilitat i digitalització, com l'avarada del primer fast ferry amb motors de gas del món i l'adjudicació d'una nova smart terminal sostenible a València. “Aquest exercici hem demostrat fortalesa financera, i una gran capacitat de reacció, flexibilitat i adaptació”, ha assenyalat Utor, que també ha ressaltat “el gran esforç realitzat per tots els equips”. Finalment ha indicat que la naviliera està preparada “per a afrontar la recuperació amb energia renovada, optimisme, cohesió i motivació”.

    TRÀNSITS
    Les àrees de passatge i càrrega van tenir un pes similar en la facturació, però una evolució molt diferent, ja que les limitacions a la mobilitat i el tancament de fronteres van reduir els passatgers a la meitat (2.150.000), mentre que el transport de mercaderies va ser més estable al llarg de l’any, amb una disminució del -6% (5.743.000 ml). Durant tot l'any, inclòs en els moments més complicats, Baleària va assumir la responsabilitat de complir amb el seu compromís social i es va implicar a mantenir els serveis en tots els territoris.

    Passatgers
    Les rutes nacionals van suposar pràcticament el 94% dels passatgers, amb un comportament variable segons les zones: a Ceuta i Melilla el trànsit es va desplomar un -60%, a les Balears la caiguda va ser del -30% i, no obstant això, les rutes amb Canàries van experimentar creixements (+20%). Cal destacar que Baleària va anar adaptant els horaris i les rutes de manera flexible i reactiva, en funció de la demanda.

    D'altra banda, les rutes internacionals van patir el tancament de fronteres i la cancel·lació de l'Operació Pas de l'Estret, amb una disminució en nombre de passatgers del -85%. Malgrat la situació, la capacitat d'adaptació de Baleària va permetre donar resposta a la demanda existent de repatriació de ciutadans europeus amb l'obertura d'una nova ruta internacional, entre el Marroc i França, que es va sumar a gairebé 50 operatives especials coordinades amb diferents governs.

    Transport de mercaderies
    L'aposta de Baleària per a contribuir a garantir el subministrament de béns essencials als territoris no peninsulars durant tot l'any es va traduir en un comportament més estable d'aquesta àrea de negoci, amb una caiguda del -6% en el nombre de metres lineals. En el cas de les rutes amb Canàries i en les internacionals es van experimentar creixements de més de 20%.

    Dades econòmiques
    Les afectacions en els trànsits a causa de la pandèmia van tenir com a conseqüència una baixada del -24% en la facturació de la naviliera i unes pèrdues de més de 15 milions d'euros. No obstant això, la gestió econòmica de Baleària va quedar avalada per un EBITDA superior als 60 milions. En aquest context econòmic complicat, la naviliera va continuar apostant per la competitivitat i vocació de lideratge, mantenint les inversions en els seus eixos estratègics (innovació i sostenibilitat), i sumant una nova prioritat: garantir la seguretat dels seus vaixells.

    Seguretat
    Els nombrosos protocols implantats per Baleària (entre els quals destaquen els protocols de neteja i desinfecció, la reducció de capacitat dels vaixells i el mesurament de temperatura prèvia a l'embarcament) li van valer per a ser la primera naviliera del món amb el certificat Global Safe Site COVID-19 (Excellence).

    Rumb verd
    Baleària va seguir amb el rumb verd que l'ha convertit en una naviliera de referència quant a sostenibilitat, especialment en l'ús de gas natural, i va marcar una fita en el transport marítim en avarar l'Eleanor Roosevelt, el primer fast ferry amb motors de gas del món, que estarà operatiu en breu. A més, en 2020 ja va navegar amb sis vaixells propulsats per aquesta energia més neta, que li van permetre deixar d'emetre 37.000 tones de C02. Pionera en el transport marítim a gas, va acaparar el 96% dels subministraments de GNL a vaixells a Espanya, la majoria amb un nou sistema d'alta eficiència.

    El 2020, Baleària va ser adjudicatària d'un altre projecte que també serà un referent en sostenibilitat: la nova terminal de passatgers del port de València, en la qual invertirà 37 milions d'euros. L'objectiu és que la terminal tingui el menor impacte ambiental possible, amb l'ús del 100% de l'electricitat autogenerada a les instal·lacions per energies renovables o una planta de biogàs que permetrà obtenir biometà gràcies al reciclatge del 100% dels residus orgànics.

    Innovació
    Tant el fast ferry Eleanor Roosevelt com la terminal de València uneixen sostenibilitat amb innovació. I és que en 2020 Baleària va seguir amb la seva aposta estratègica de transformació digital, amb projectes transversals. D'una banda, va instal·lar sensors en dos vaixells per a monitorar les emissions en temps real (el primer pas per a la futura torre de control) i va implantar en les rutes amb Melilla un sistema de gestió més avançat tecnològicament, que s'ampliarà a la resta de la companyia. En l'àrea de mercaderies, va seguir avançat en la digitalització que ha permès una millor planificació logística als clients de càrrega i una operativa portuària més àgil.

    Respecte als serveis per als passatgers, a més de continuar apostant per smart ships que proporcionen una experiència tecnològica completa, la necessitat de distanciament social va impulsar l'avanç de projectes de digitalització dels accessos als vaixells i acomodacions. En el contacte amb el client es va implantar una eina multicanal per a oferir una atenció directa i eficaç, que va permetre que el 94% de les consultes fossin resoltes en el primer contacte.

    Finalment cal ressaltar que, malgrat la inèdita situació de 2020, els passatgers van continuar confiant en Baleària, ja que van puntuar millor tots els indicadors clau en les enquestes de satisfacció i van permetre incrementar el NPS, l'índex que mesura la lleialtat i satisfacció, en 14 punts (44,3).

Contingut multimèdia

Imagen Fast ferry 'Eleanor Roosevelt'
Download
Imagen Adolfo Utor
Download