rutas-senderismo-malaga-otono

Rutas de senderismo en Málaga: disfrútala a pie en otoño

Por Ignacio Sánchez | 01 de de novembre de 2019

Málaga es una de las provincias más montañosas de España. Su interior está compuesto por una constante media montaña que ofrece bosques de castaños y pinsapos, densos pinares, cumbres nevadas y parajes naturales que parecen sacados de un cuento y por donde campa a sus anchas la cabra montesa.

10 rutas de senderismo por Málaga

Proponemos una decena de bellas rutas de diversa dificultad para descubrir la naturaleza malagueña. Desde paseos familiares hasta largas ascensiones, este es nuestro Top Ten.

El Fuerte · Frigiliana

Dificultad: Media Frigiliana es uno de los pueblos más bonitos de Málaga. Y desde su barrio alto parte esta ruta que, en un par de horas de constante ascenso, alcanza la cima de El Fuerte. Un bonito lugar con vistas 360 grados a todo el entorno natural y a la aldea El Acebuchal, perfecta parada para el almuerzo posterior.

Pueblo de Frigiliana, Málaga — *Desde el bonito pueblo de Frigiliana parte una ruta hacia la cima de El Fuerte.*

De Parauta a Igualeja · Valle del Genal

Dificultad: Media

Entre el otoño y el invierno, un bosque de castaños inunda de colores rojizos del Valle del Genal, cerca de Ronda. A sus pies se esconden diversas rutas senderistas que unen la docena de municipios de la comarca. Una de las más atractivas y familiares pasea entre los pueblos de Parauta e Igualeja de manera circular. En el último, además, nace el río Genal, cuyas aguas dan vida a toda esta área.

Cascada de La Rejía · Tolox

Dificultad: Media

La Sierra de las Nieves, un parque natural que este año será declarado Parque Nacional, cuenta con numerosos caminos para lanzarse a caminar. Uno de los más atractivos es el que llega a la cascada de La Rejía: su medio centenar de metros la convierte en la más alta de Málaga. Se alcanza en hora y media por una ruta que va ascendiendo poco a poco junto al río Caballos, en cuyas pozas es posible darse un chapuzón para refrescarse. El itinerario se puede hacer lineal -más sencillo- o circular, con algo más de dificultad.

Pinares de San Antón · Málaga

Dificultad: Fácil

El entorno de la capital malagueña también ofrece rutas para la práctica del senderismo. Una de ellas es la subida al monte de San Antón, en la barriada de El Palo. Se puede ascender directamente caminando desde la playa, aunque la opción más habitual es tomar el coche hasta la urbanización Pinares de San Antón y, desde ahí, caminar ya entre pinares, algarrobos y lentisco. Un paseo de tres kilómetros con una leve subida y unas preciosas vistas sobre la bahía de Málaga. Ideal al atardecer.

La Maroma · Axarquía

Dificultad: Difícil

La cumbre más alta de la provincia de Málaga es La Maroma, en la comarca de La Axarquía. Se puede abordar desde los municipios de Sedella, Canillas de Aceituno y Alcaucín. También desde Alhama de Granada, ya en la cara norte y en suelo granadino. Todas las aproximaciones requieren unas siete horas entre ida y vuelta. El esfuerzo, eso sí, merece la pena, como las lejanas vistas a Sierra Nevada.

Ruta de senderismo por El Torcal de Antequera — *El laberíntico Torcal de Antequera.*

El Torcal · Antequera

Dificultad: Fácil

Este laberinto kárstico es una estupenda opción para el senderismo en familia. Ofrece dos rutas -señalizadas con los colores verde y amarillo- sencillas y cortas pero perfectas para descubrir los secretos de este paraje natural. Mejor no salir de las zonas indicadas: todo se parece tanto que es fácil perderse.

Bosque de pinsapos · Yunquera

Varias opciones

El pinsapar de Yunquera es uno de los puntos de mayor valor ecológico de la provincia malagueña. Desde el mirador de Puerto Saucillo, al que se llega por una pista de tierra, parten varias rutas de diversa complejidad -desde simples paseos a caminatas de nueve horas- que llegan hasta la Cueva del Agua, el Peñón de los Enamorados o incluso El Torrecilla, el segundo pico más alto de Málaga. Todo, bajo la sombra de los abetos prehistóricos.

Sierra de Camarolos · Villanueva del Rosario

Dificultad: Fácil

Al norte de la capital malagueña existe una zona denominada ‘pirineos del sur’ dominada por la piedra caliza y con algunas de las vías de escalada más duras del planeta. Para quien tema las alturas, hay opciones senderistas, como la que llega hasta la cumbre de Camarolos. Un paseo de ocho kilómetros que, con calma, se realiza en unas cinco horas.

El Torrecilla · Tolox

Dificultad: Fácil

Este pico está muy lejos del pueblo toloxeño, pero se enclava en su término municipal. Una de las mejores opciones es subir desde el área recreativa de Las Conejeras, cerca de la carretera A-397 entre Ronda y Marbella. Casi 17 kilómetros de recorrido y un desnivel de 800 metros de esta una de las propuestas más difíciles, pero también de las más bellas. En invierno suele teñirse de blanco por las habituales nevadas.

El Chorro y el Caminito del Rey — *Por la zona de El Chorro discurre una ruta circular cerca del Caminito del Re.y*

Pico El Convento · El Chorro

Dificultad: Fácil

Este sencillo pico está en el centro de una bonita ruta circular por los alrededores de el famoso El Caminito del Rey. Se pasea por bosques por los que vuela el buitre leonado y ofrece preciosas panorámicas a los embalses de la zona.

Ignacio Sánchez | Periodista

Publicador de continguts

Guías de viajes

El Marroc més mediterrani

Aquesta regió és perfecta per gaudir de ciutats amb segles d'història i desconnectar als seus paratges naturals i platges verges. De Tànger fins a Nador, deu llocs del nord del Marroc per perdre's en autocaravana. Pocs quilòmetres separen Espanya del Marroc; en menys d'una hora en ferri des del sud de la península s'obre tot un país que només es pot descobrir sense presses. El massís del Rif domina aquesta regió amaziga i ha modelat un paisatge de petites i increïbles carreteres que superen valls i voregen la costa. 1: La porta del Marroc Tànger Aquesta ciutat és la porta d'entrada i sortida no només del Marroc, sinó també del continent. És una urbs situada en un punt estratègic de l'estret de Gibraltar, amb arrels fenícies i romanes. Als carrers de la medina es veu el passat i el present àrab, però aquesta arquitectura es barreja amb els edificis del segle XX, quan Tànger estava sota el protectorat internacional. També s'hi pot veure l'empremta espanyola, com el Teatre Cervantes. La ceràmica de Tànger reflecteix el color de la mar 2: Amb vistes a l'Estret Cap Espartel El Cap Espartel, a deu quilòmetres de Tànger, té una de les millors vistes de l'Estret. És el punt on acaba l'Atlàntic i dona pas al Mediterrani. El far situat en aquest indret va ser un dels primers del país i funciona des de 1864. Es troba en una reserva natural que els caps de setmana s'omple de tangerins que volen sortir de la ciutat i passar un dia en família. Molt a prop també hi ha les Coves d'Hèrcules i les platges atlàntiques de Sidi Kacem i Achakkar on es pot practicar surf, entre altres activitats aquàtiques. 3: La costa Atlàntica Assilah Els estrets carrers blancs d'Assilah s'han convertit en un museu a l'aire lliure. Molts murals omplen de color la medina d'aquesta petita ciutat atlàntica. Des dels murs del nucli antic es veu l'oceà i les platges de sorra de la ciutat. És un lloc perfecte per fer una parada i menjar peix. La medina d'Assilah és Patrimoni Històric per la Unesco 4: La ciutat blava Chefchauen És la perla blava del Marroc; els seus carrerons enamoren molts dels viatgers que recorren aquesta població situada al vessant d'una muntanya. La zona antiga de la ciutat és un laberint de carrers irregulars plens de petites botigues de records, roba, menjar o espècies. És un dels millors llocs on passar la nit i també per gaudir de les nombroses rutes de senderisme de la regió. 5: Desconnectar a la natura Parc Nacional de Talassemtane Aquest parc natural de gairebé 60.000 hectàrees és un dels tresors de la serralada del Rif. Un dels millors llocs per establir-se és la petita població d'Akchour, des d'on surten diferents rutes per recórrer aquesta zona muntanyosa a peu o amb bicicleta. També s'hi poden veure els boscos de cedres de l'Atles i la cascada que porta el nom d'aquesta població. A Talassemtane abunden els rierols i les basses 6: La Coloma Blanca Tetuan Tornant al Mediterrani, Tetuan és una ciutat de visita obligada. Els edificis són blancs i, a la medina, aquest color es barreja amb el verd de moltes portes. El nucli antic està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Tetuan també és coneguda com «la filla de Granada» per la seva arquitectura hispanomorisca. A pocs quilòmetres hi ha la platja de Martil, la zona costanera més propera a la ciutat i un bon lloc per passar la nit. 7: Mar i muntanyes Parc Nacional d'Alhucemas Seguint la ruta per la carretera costanera des de Oued Laou cap a Alhucemas s'arriba a aquest parc nacional. Un immens territori de natura i muntanyes que acaben al Mediterrani. Entre els penya-segats i les zones rocoses hi ha petites platges o cales amagades com la de Taoussarte o Taydiwine. En aquestes aigües també podem veure en acció l'àguila pescadora. 8: Les platges mediterrànies Oued Laou Situada entre muntanyes, la platja i el petit poble de pescadors d'Oued Laou és un dels millors punts per aturar-se, desconnectar i relaxar-se del viatge. La carretera des de Tetuan és una de les més boniques del nord del país, voreja la costa superant penya-segats i petites cales de roca. A prop del poble hi ha diversos càmpings, botigues i restaurants. El verd s'associa amb el Paradís a l'islam 9: La ciutat sobre el penya-segat Alhucemas Aquesta ciutat del Rif és a la costa, envoltada de platges i amb un dels ports més importants del nord del país. Està situada sobre un penya-segat espectacular. Entre 1994 i 2004 va patir dos terratrèmols importants que van deixar més de 500 víctimes. Aquest punt també va ser un dels focus de resistència contra la colonització espanyola. Ara és un dels llocs més visitats per locals i viatgers per passar-hi les vacances d'estiu i gaudir de les tranquil·les aigües mediterrànies. 10: La costa oriental Nador Nador és l'última parada, la ciutat més important de l'est de la costa marroquina, a pocs quilòmetres de Melilla. La ciutat mira a la Mar Chica, una llacuna salada connectada amb la mar. Seguint la carretera en direcció est trobem la coneguda platja Roja, rocosa, i l'extensa platja de Ras El-Ma, de diversos quilòmetres de sorra. A prop de la frontera amb Algèria hi ha la turística ciutat de Saïdia, on podem trobar nombrosos grans hotels i restaurants.

Llegir més

Guías de viajes

Mallorca a peu i sobre rodes

El clima suau i les bones connexions han fet que molts senderistes i, sobretot, ciclistes triïn Mallorca per practicar el seu esport preferit. Us proposem deu rutes per exercitar les cames, a peu o sense baixar del selló. Amb 1.600 km de carreteres secundàries i 468 km senyalitzats, Mallorca ofereix una estructura perfecta per practicar cicloturisme. A més, el seu paisatge divers —litoral, urbà, rural o de muntanya— la fa idònia també per recórrer-la a peu. L'experiència és molt millor quan l'illa està més tranquil·la: entre octubre i maig. 1: Paisatges de contrast per l'antiga via del tren La via verda de Manacor a Artà No és una ruta circular, així que haurem de preveure la tornada. Aquest recorregut de poc menys de 30 quilòmetres és relativament fàcil i permet gaudir, sense baixar de la bicicleta, de diferents paisatges seguint l'antic traçat ferroviari. Començarem a l'est de Manacor i, quan arribem a Artà, haurem travessat túnels i antigues estacions i contemplat la Mallorca agrícola, muntanyes, boscos mediterranis i, de lluny, la costa de s'Illot i Cala Millor. Una versió més assequible seria de Son Carrió a Son Servera. 2: Cultura i la Serra de Tramuntana Valldemossa, Deià i Sóller La Cartoixa de Valldemossa, on es va allotjar Chopin, i el patrimoni arquitectònic de Sóller, especialment el modernista, justifiquen una visita a aquests dos pobles de la Serra. Aquesta ruta és per a experts, amb bicicleta de carretera. Des de Valldemossa ens dirigirem al monestir de Miramar, fundat per Ramon Llull, i a Son Marroig, de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Paral·lels a la costa arribarem a Deià i, des d'allà, baixarem fins a la Vall dels Tarongers de Sóller. Haurem fet 36 km. 3: El sostre de Mallorca, Lluc i els embassaments de Cúber i el Gorg Blau El Puig Major des de Sóller Una altra ruta per a experts, força dura, però que ha d'estar en aquest top ten perquè és l'ascens al cim més alt de l'illa. Des de Sóller pugem fins al túnel de Monnàber, d'uns 900 metres. A uns 2 km hi ha la base militar, a la qual haurem de demanar permís per accedir al Puig Major: des dels seus 1.445 m gaudirem de les millors vistes de l'illa. Després baixarem cap al Santuari de Lluc, una altra parada obligada, passant pels embassaments de Cúber i el Gorg Blau. Des del Coll de Sa Batalla ens dirigirem a Sóller per la MA-10. Caminar entre pedres mil·lenàries 4: Platges i parcs naturals des de la bicicleta De Cala Egos a Es Trenc Aquesta excursió no circular amb bicicleta de carretera consta d'uns 60 km. Veurem la costa de Santanyí i Campos, i algunes de les millors platges de l'illa. Començarem a Cala Egos i, des d'allà, anirem a Portopetro pel Camí des Barranc, on passarem per la cara nord del Parc Natural de Mondragó. Continuarem paral·lels pel torrent d'en Reieta fins a Santanyí. Travessarem aquest bonic nucli fins a Es Llombards, Ses Salines i la Colònia de Sant Jordi. Allà podrem deixar la bicicleta i, si el temps ho permet, caminar una mica i banyar-nos al parc natural d'Es Trenc-Salobrar o, a l'altre extrem, a Es Carbó. Totes són platges espectaculars. 5: Bones vistes de la Serra i de la costa Planícia des d'Esporles Aquesta ruta de 30 km la farem amb bicicleta de muntanya i té una dificultat moderada. Sortirem d'un dels pobles més bonics de la Serra, Esporles, i ens dirigirem al Mirador de Mar per l'antic camí que unia el municipi amb el Port de Calonge. Les vistes són espectaculars. Tornarem cap a la MA-10 per baixar cap a Banyalbufar, però abans ens desviarem cap a Planícia. Depenent de l'energia i el temps, podem recrear-nos en algun dels tres recorreguts proposats dins aquesta finca pública. Emprenem el camí de tornada: després d'aturar-nos al mirador d'Es Verger, continuem fins a un altre bonic poble, Banyalbufar, i d'allà, a Esporles. 6: Necròpolis fenícia a peu de platja Son Real L'excursió per la finca pública de Son Real, al municipi de Santa Margalida, està especialment indicada per a famílies. Són només uns 2 km, sense desnivells, i ofereix atractius per als més petits. Hi ha quatre itineraris possibles, però sobretot cal fer el que arriba fins a la impressionant necròpolis de Punta des Fenicis, amb sepultures des de l'edat del Ferro fins a l'època romana i, ja que hi som, banyar-nos a la platja que hi ha al costat. Mar i muntanya a Sóller 7: Senderisme i cicloturisme familiar S'Albufera El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca, al nord de l'illa, és un lloc ideal per anar-hi en família. Hi ha quatre recorreguts i es poden fer a peu o amb bicicleta: Sa Roca, Es Colombars, Es Cibollars i Es Camí d'Enmig-Ses Puntes. El més llarg, d'unes tres hores, és aquest últim, però tots permeten contemplar la riquesa de fauna, sobretot ornitològica, del parc. 8: Un dels horitzons més retratats de Mallorca El Torrent de Pareis Hi ha diverses rutes, algunes fins i tot per a alpinistes, per arribar fins a l'espectacular desembocadura d'aquest torrent, una de les platges més fotogèniques de Mallorca. La més típica és el descens del barranc des de s'Entreforc (on desemboca l'embassament del Gorg Blau): dura unes 6 hores, comprèn 5 km i requereix experiència o un bon guia. La versió més senzilla, per fer en família, és el camí que comença a la platja de Sa Calobra. 9: Lloc de contemplació de Ramon Llull Santuari de Cura Si Ramon Llull el va triar com a lloc de retir espiritual, devia ser per algun motiu. Proposem un recorregut que començaria al poble de Randa, per després pujar fins al santuari de Cura, on el beat mallorquí es va retirar al segle XIII i va fundar la seva escola. En aquesta excursió, a més de gaudir d'unes vistes impressionants, visitarem l'ermita de Sant Honorat i el Santuari de Nostra Senyora de Gràcia. A la part final, al Camí de Bon Pastor, veurem algunes de les galeries que es van utilitzar com a polvorins durant la Guerra Civil. L'única dificultat la trobarem en l'accés al Puig de Son Reus. 10: Refugi dels trapencs durant la Revolució Francesa La Trapa Hi ha diversos camins per arribar a La Trapa, un monestir fundat el 1810 per monjos trapencs francesos que, vint anys després de la presa de la Bastilla, van decidir fugir del país. Abandonada pocs anys després, la finca va ser adquirida el 1980 pel grup ecologista GOB per impedir-ne la urbanització. De totes les opcions, la ruta més freqüentada per arribar a La Trapa comença al cementeri de s'Arracó. Una altra, des de Sant Elm, voreja la costa. Finalment, una tercera passa pel Coll de Sa Gramola i és una bona opció si les roques estan mullades. En totes tindrem vistes privilegiades de l'illot de Sa Dragonera. Els cavalls acompanyen els cicloturistes

Llegir més

Veure més històries al blog