Navegació per categories
Francisco J. Morales: «Intento aprendre el millor de cada professional»
Blog entreolas

Francisco J. Morales: «Intento aprendre el millor de cada professional»


9baja

 

Francisco J. Morales Verdejo (Almeria, 1986) tenia l'ambició de passar la major part de la seva carrera professional sota el mar, treballant com a bussejador.

 

Tanmateix, la inspiració d'un primer oficial de la Marina Mercant es va creuar en el seu camí i va decidir canviar la seva perspectiva de futur per passar la resta de la vida sobre el mar. Es va graduar en Nàutica i el 2016 va iniciar la seva carrera a Baleària com a tercer oficial. Actualment és el capità del fast ferry Jaume III.

 

P. Com neix la teva passió pel món marítim?

R. Sempre he estat vinculat al mar. Vaig néixer, créixer i continuo vivint a Almeria, molt a prop de la platja. Tanmateix, vaig començar a navegar per casualitat. M'estava preparant per treballar com a bussejador i, en un dels cursos de seguretat, un primer oficial de la Marina Mercant ens va explicar la seva feina i estil de vida. Em va cridar molt l'atenció i li vaig preguntar què havia de fer per dedicar-m'hi. Al cap de pocs mesos ja era a Cadis estudiant Nàutica.


P. Has fet carrera a Baleària, quin ha estat el teu recorregut fins a convertir-te en capità?

R. La meva primera oportunitat va ser com a tercer oficial de Coberta al Bahama Mama, a càrrec de les guàrdies de navegació i dels dispositius de seguretat. Vaig ascendir a segon oficial i el 2018 a primer oficial a l'Abel Matutes. Vaig treballar en diferents vaixells i capitans experimentats de la companyia em van formar en maniobra per a les entrades i sortides de port, així com els atracaments i desatracaments. Quan ja tens uns coneixements previs, cal fer una formació més específica per a cada tipus de vaixell, i així va ser com vaig començar la meva etapa com a capità en vaixells d'alta velocitat. Cada càrrec té responsabilitats diferents, i això fa que cada ascens sigui com una feina nova. He assumit cada nou repte amb il·lusió i energies renovades.

 


 

 

P. Has estat en molts ferris. Què t'ha aportat cadascun?

R. Canviar de vaixell et permet conèixer moltes persones i experiències, i això t'enriqueix molt professionalment i t'obre un ventall més ampli de coneixements, estils i caràcters. És una gran oportunitat. La meva mentalitat sempre ha estat recollir i aprendre el millor de cada professional amb qui he treballat, per després anar més enllà i trobar alguna idea nova o una manera millor de fer una determinada feina.

 

P. Quins han estat els teus reptes més grans a bord?

R. Sens dubte, participar a la drassana, en el lliurament i l'avarada de l'Hypatia d'Alexandria, un dels nostres smart ships més innovadors. Preparar des de zero el primer vaixell de l'empresa propulsat per gas i aconseguir que, des del primer dia que vam operar des de Barcelona, sortís puntual i sense cap incidència va ser molt exigent i gratificant alhora.


P. Quins són els principals avantatges del fast ferry Jaume III?

R. El primer és la velocitat: unim les illes en la meitat de temps que qualsevol ferri convencional, tant durant la navegació com reduint els temps de maniobra. A més, oferim tots els serveis i experiències que brinden la resta de vaixells de la flota. Una altra particularitat és que, com que les cobertes de passatge estan a menys altura que en altres vaixells, les vistes són molt més pròximes al mar, cosa que accentua la sensació de navegar, un aspecte que fascina i que els passatgers agraeixen.


P. Com es comporta el vaixell a la ruta Alcúdia - Ciutadella?

R. L'estiu passat va ser excepcional, tenint en compte la intensitat del trànsit entre Mallorca i Menorca. Vam estar a l'altura de les expectatives i vam complir els horaris. Els passatgers ho saben i ho demostren escollint-nos per viatjar. A més, com a curiositat, en el trajecte de Ciutadella a Alcúdia, els dies de mar en calma i cel serè es poden veure les muntanyes de la serra de Tramuntana de Mallorca. I, per als més observadors i amants de la natura marina, és fàcil albirar dofins i fins i tot enormes balenes pràcticament durant tot l'any.

 


 

 

P. Què és el que més t'agrada de ser capità?

R. Ser el nexe entre moltes persones: coberta, màquines i serveis a bord, totes imprescindibles per al bon funcionament del vaixell i dels seus serveis. Part de la meva feina és coordinar els diferents equips perquè tots remem en la mateixa direcció, i això inclou estar preparat per gestionar qualsevol situació amb eficiència i eficàcia. És una injecció d'energia positiva quan tot aquest engranatge funciona i fa que les coses surtin bé. Els nostres clients arriben a les destinacions puntuals i satisfets, i tot gràcies a l'esforç conjunt de les nostres tripulacions.


P. Quina és la destinació de Baleària que més t'agrada?

R. Les Balears. A partir d'aquí és difícil triar perquè cada illa té el seu encant. Menorca és l'última que he pogut conèixer i té paisatges i llocs espectaculars; a més, s'hi respira molta tranquil·litat.

 

La família, primer de tot

Francisco té clar que la família és la seva prioritat en el temps lliure. «La meva primera visita sempre és a la meva àvia María del Mar, que, per més que li digui que estic genial navegant, es preocupa; així que quan torno es posa molt contenta, i jo encara més», explica. A més, practica busseig recreatiu, tant amb ampolla com en apnea, i ho combina amb escapades amb la seva moto. «Tinc pendent explorar les Balears i el nord del Marroc. I, per descomptat, viatjaré amb Baleària!».

Publicador de continguts
Fanny Tur: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo»
Historias del mar

Fanny Tur: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo»

  Ibicenca, activista medioambiental, historiadora, directora del archivo histórico de Eivissa… Fanny Tur Riera desempeñó, entre otros cargos públicos, el de consellera de Cultura del Govern Balear entre 2017 y 2019. Desde esta perspectiva, su análisis con visión histórica cobra valor: «Baleària ya forma parte de la historia del transporte marítimo de las Balears y del Mediterráneo», afirma antes de reflexionar sobre lo que supuso la irrupción de la naviera, ya que «los monopolios nunca son buenos y diversificar la oferta siempre tiene que beneficiar al usuario». En clave cultural y de género, esta historiadora destaca de la naviera Baleària cuestiones como «la atención en y al catalán, o poner nombres de mujer a algunos barcos, mostrando que la historia también la escribimos las mujeres».   Desde la perspectiva ecologista, Tur Riera valora el compromiso de Baleària con la sostenibilidad partiendo de que «la actividad humana en general y el turismo y la gran movilidad en particular tienen unos efectos devastadores sobre el mar y el territorio». En este sentido, destaca, «todas las medidas que se pongan en práctica para minimizar los efectos de la masificación, como por ejemplo emplear energías renovables y colaborar con entidades ecologistas, ponen un grano  de arena en una lucha que hace tiempo es imprescindible para la misma supervivencia». Pero si algo destaca de la aportación de Baleària esta exconsellera de Cultura del Govern Balear es el papel desempeñado por la Fundación Baleària, que ha hecho que «la creación pueda viajar a nuevos escenarios y no se quede en el lugar de origen. Para enriquecerse y crecer, el arte y la creación se tienen que mover mientras conservan sus raíces bien fuertes». Y ello, subraya, en combinación con la gestión de espacios culturales «en diferentes lugares —lo que desde la Fundación Baleària llaman las Llonges de la Cultura—, facilitando así que puedan acoger actividades, encuentros, investigación, muestras colectivas y creadores de todo el país para que se puedan encontrar y enriquecerse mutuamente» porque, reflexiona, «el arte y la investigación son trabajo propio, pero también son puesta en común y conocimiento mutuo».   Creación cultural «En definitiva —asegura Fanny Tur— Baleària a través de su fundación ha hecho posible que la creación tenga movilidad, circule, se muestre en nuevos escenarios, porque así crece y encuentra nuevos paisajes… ha contribuido a la relación y el conocimiento mutuo entre creadores, facilitando que se encuentren, se conozcan y, en definitiva, que establezcanvínculos». En el caso de Balears, Fanny Tur considera que la de Baleària y de su fundación han sido una magnífica aportación favorecedora de la articulación social y cultural, además de subrayar la revitalización que ha supuesto la conexión, en todos los ámbitos, entre Dénia y Eivissa.


Llegir més
De grumete a capitán. Vocabulario marítimo básico (I)
Historias del mar

De grumete a capitán. Vocabulario marítimo básico (I)

¿Dónde queda babor y estribor? ¿Cuál es la diferencia entre manga y eslora? Seguro que has oído una y mil veces términos como estos pero todavía te siguen generando dudas cuando subes a bordo de un ferri. No te preocupes, hemos preparado un glosario básico de léxico marítimo para que alimentes tu vocabulario y disfrutes todavía más de tu experiencia de viaje. Deja atrás tus titubeos de grumete y presume de hablar con la propiedad de un capitán. ¿Empezamos?   PARTES DEL FERRI CASCO. El cuerpo del buque. La estructura ‘en neto’, sin máquinas, mástiles ni elementos accesorios para la navegación. CUBIERTA: Cada uno de los pisos de una embarcación. Forman la estructura que permiten un espacio habitable para la tripulación y el pasaje. Los barcos tienen varias cubiertas, tanto para la bodega -donde se ubica la carga y los vehículos- como para las zonas de pasajeros –con salones, áreas de butacas, restaurantes, etc.- siendo la principal la superior. QUILLA: Es la columna vertebral del barco. La pieza de hierro que va de popa a proa por la parte inferior del barco y en que se asienta toda su armazón.Constituye el principal refuerzo estructural de la embarcación, en el que se encastan los demás y sobre el que descargan su peso.   [caption id="attachment_1776" align="aligncenter" width="800"] Corte transversal del ferri Martín i Soler de Baleària, donde se diferencia el casco, la quilla y las diferentes cubiertas.[/caption]   VOLUMEN Y DIMENSIONES ESLORA: La longitud de la embarcación. O dicho de otra manera, la distancia de punta a punta de la estructura del buque. MANGA: La anchura (máxima) de un buque. PUNTAL. La altura de la bodega de la nave desde la quilla hasta el extremo de la cubierta superior. DESPLAZAMIENTO: El volumen de agua que desplaza la parte sumergida del barco. Es decir… el peso del barco. Ahora se entiende mejor ¿verdad?.     POSICIÓN EN EL BARCO PROA y POPA. La proa es la parte delantera del barco. Tiene forma de cuña para que el buque pueda "cortar el agua”. Por el contrario, la popa es la parte posterior de la estructura del buque. BABOR y ESTRIBOR. Por babor se considera el lado izquierdo de un buque, mirando desde atrás hacia delante, esto es de popa a proa. Estribor es la banda o lado derecho de un buque, mirando desde atrás hacia delante, esto es de popa a proa. OBRA VIVA y MUERTA. La viva es la parte del casco bajo el agua. Es decir, desde la quilla a la línea de flotación a máxima carga. La muerta, la parte del casco que sobresale del mar   MANIOBRAS ARRIAR. Aflojar o soltar un cabo (las cuerdas de a bordo). También se utilizan los términos LASCAR (aflojar) y LARGAR (soltar). Una advertencia: a bordo de los barcos sólo hay una cuerda, la del cronómetro. Las demás se llaman CABOS (y en los barcos grandes ESTACHAS). VIRAR. Lo contrario de arriar, es decir COBRAR o recuperar un cabo o el ancla, cuando el buque se encuentra fondeado. Por cierto, la maniobra de virar es propia de buques de vela y no tanto de ferris. ATRACAR. Operación para ubicar el buque en el lugar previsto del muelle. Concluye en el momento en que la embarcación AMARRA (o ata firmemente) el último cabo al NORAY o bolardo del muelle. Por cierto, la maniobra contraria a ATRACAR ser llama DESATRACAR. Lógico ¿no? BARLOVENTEAR. Maniobrar aprovechando la fuerza viento (a favor o en contra) para que el impulso sea lo más favorable a la embarcación. Por ejemplo, en el caso de una operación de atraque. CAPEAR. Se trata de una maniobra de navegación con mal tiempo. Consiste en  tratar de mantener la proa al viento y con poca velocidad, para conseguir una trayectoria controlada y segura hasta que amaine el temporal. FONDEAR. Posicionar el buque en aguas establecidas para el anclaje.     Y hasta aquí, por esta vez. Si quieres seguir aprendiendo sobre ferris y transporte marítimo, sigue navegando con el blog Entreolas y no te pierdas nuestra próxima entrega de vocabulario. 


Llegir més