Francisco Jiménez: «Entre tots hem estat capaços de convertir una quimera en realitat»

 

Francisco Jiménez Vara es va embarcar als 17 anys com a mosso de coberta i als 27 ja va assumir el comandament d’un vaixell com a capità a la naviliera Marítima de Formentera.

 

L’embarcament durant l’adolescència, explica, va ser una estratagema del seu pare perquè es decidís a reprendre els estudis de Medicina, que havia iniciat abans que els de Nàutica; el pare no se’n va sortir. Gairebé mig segle després, el capità recorda aquell primer embarcament: «Va ser dur, però l’experiència em va obrir els ulls a un món molt diferent del que vivia dia a dia a Madrid».

El llavors jove capità va començar a Isnasa el 1990, des d’on va passar a Flebasa i, amb això, a Dénia, l’any 1995. Va viure en primera persona les incerteses de la descomposició de la naviliera de Victoriano Sayalero i l’eclosió de Baleària; sempre com a capità i sense abandonar el vaixell que va començar a comandar Adolfo Utor, on, assegura, se sent còmode: «Tenim un sistema de treball tipus mosqueters, tots a una; i malgrat la dimensió que ha assolit l’empresa, continuo sentint que formo part d’una gran família». I, amb una bona dosi d’orgull, sentencia: «Entre tots hem estat capaços de convertir una quimera en realitat».

La seva trajectòria professional l’ha portat a navegar pràcticament per tots els mars del món («Excepte els àrtics, que em moro de fred només de pensar-hi», puntualitza). Però sobretot, es pot dir que Jiménez Vara és el capità de les grans fites de Baleària. Va ser el primer capità del Federico García Lorca («Era com passar d’un sis-cents a un Mercedes; a qui no li agrada?», ironitza) i del Ramon Llull, incloses les molt compromeses maniobres al port vell de Ciutadella. Jiménez Vara va protagonitzar, sempre com a capità, un dels moments més tensos de la trajectòria de Baleària quan es va perdre tota comunicació amb el Nixe I durant més de dos dies en la travessia de posicionament des de Singapur, en una zona on abundaven els pirates i enmig d’un cicló. A més, el capità recorda el lliurament del vaixell Martín i Soler, l’obertura de la línia a Miami («Érem com Hernán Cortés i Pizarro») i el posicionament del trasllat del Daniya, ara Poeta López Anglada, de Belfast a Santander.

De la seva tasca a Baleària, Jiménez Vara també destaca la seva funció com a inspector de la construcció dels quatre ferris construïts a les drassanes Barreras de Vigo, en els quals «com a capità de Baleària» ho va posar tot sobre la taula per garantir la qualitat dels vaixells i de tots i cadascun dels seus elements.

La perspectiva dels anys viscuts professionalment permet al capità declarar-se «orgullós» d’haver encertat quedant-se a Baleària «quan hi va haver altres possibilitats millor remunerades, però no tot són diners en aquesta vida», i confia que la naviliera «continuï durant molts anys sent l’orgull de la Marina Alta i de la Marina Mercant espanyola».

 

Aprenentatge continu

 

Jiménez Vara evita enumerar allò que creu haver aportat als seus companys («que ho diguin ells», respon), però pel que fa a la seva aportació a Baleària no en té cap dubte: «Feina, experiència, professionalitat i pundonor», en un escenari que li ha permès «aprendre dia a dia i conèixer gent amiga, treballadora i honesta, però també molt mariachi de la mar, que de tot n’hi ha».

 

Del que aquest experimentat capità no té cap dubte és del creixement i la consolidació de Baleària: «Ningú apostava per nosaltres i, tanmateix, som la primera naviliera d’Espanya; aquí queda això». I tot i que no qüestiona la reputació de la naviliera ni el seu valor intangible, no sembla preocupar-li gaire la percepció que se’n tingui: «N’hi haurà que ens envegin, d’altres ens respectaran, però Baleària ha de pensar en les seves metes, que són els nostres clients, i mantenir l’estela que vam iniciar ara fa un quart de segle».